“Gràcies, Laia”

by | març 2, 2021 | Opinió

“Bellaterra va ser de sempre una comunitat veïnal culturalment molt activa que malauradament un bon dia va prioritzar altres interessos. Només cal fer un repàs al llibre Bellaterra 1930-2005 i ens adorarem d’aquell neguit. Entre les moltes activitats impulsades desinteressadament pels veïns, però cal destacar el neguit de tenir una premsa pròpia. Ja al 1936 apareixia la revista “Sport Club Bellaterra, el 1959 la “Revista Bellaterra”, el 1985 “L’esquirol del Vallès” que en les seves diferents versions, es va mantenir al carrer fins el 2004, quasi 20 anys ininterromputs gràcies a l’esforç dels qui la varen dirigir. “A Corre Cuita”, revista impulsada pel GEB va néixer el 1995 i entre mig, algunes iniciatives prou creatives i reivindicatives com “Diari de Nadal” o “L’Escurçó de Bellaterra”. Més cap aquí naixia el “Tot Bellaterra” publicació encara en actiu, i el 2016 el “Bellaterra Diari” primer mitjà digital de la nostra comunitat.

La seva impulsora, la Laia Tardós ha fet mans i mànegues per mantenir en actiu el projecte que, pel que sembla, vol seguir donant guerra i consolidant-se com un mitjà de comunicació independent i obert a tot tipus de col·laboracions. I cal dir que en això hi hem d’estar compromesos, en ser col·laboradors assidus que nodreixi de contingut BellaterraDiari. La diversitat d’opinions i els estils forneixen un diari i li atorguen identitat.

Jo recomanaria a la gent que experimentés un cop només en l’exercici periodístic i segurament se n’adonaria de l’esforç que comporta mantenir viu un mitjà de premsa i de la feina que suposa obrir capçalera cada dia amb la notícia més encertada o l’article de fons més punyent. Del primer, dir-vos que cal estar alerta del que es cou en aquest món i sobretot del que es cou en la nostra petita comunitat. Del segon, pidolar als col·laboradors el seu exercici de cronistes sabent que no els pots oferir res a canvi sinó el suposat plaer de sentir-se partícips d’un projecte periodístic.

Per tot plegat no puc més que agrair-te Laia el teu ferm propòsit, el teu dia a dia i sobre tot el teu compromís amb Bellaterra, una comunitat que no sempre sap valorar la importància de tenir un mitjà de comunicació propi”.

Ignasi Roda

Col·laborador de BD. Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de M Rosa i Frederic. Ha viscut de tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc.

Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre.

Més informació a Viquipèdia

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

“Si el català està en perill d’extinció, la culpa és de nosaltres, els catalans”

“Si el català està en perill d’extinció, la culpa és de nosaltres, els catalans”

De la mateixa manera que si ho estigués el danès o el suec, la culpa fora, dels danesos i els suecs, respectivament. Es dirà que aquests tenen un estat propi que defensarà la seva llengua, però tant mateix podríem dir que si el francès desapareix del Canadà, el castellà de Puerto Rico o el flamenc de Bèlgica, la responsabilitat fora dels quebequesos, dels porto-riquenys i dels flamencs.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: