“El passat 26 de febre la Unió de Veïns de Bellaterra ens feia arribar als socis la nova pàgina Web: https://unioveinsbellaterra.cat// amb el lema “La Unió fa la força”. Deixant de banda la utilització d’aquest lema tant poc original, però no per això contundent i definitori i que segurament l’entitat ha triat pel fet d’incorporar la paraula “Unió”, vaig creure oportú respondre al seu correu amb aquest altre:
“Felicitats per la pàgina. M’ho he d’agar en calma per navegar. He vist que hi ha grans propòsits, no sé, però, si fora encertat poder accedir de manera directe a notícies de fets consumats. Navegar requereix temps. Voldria aturar-me en el tema cultura que és el meu “negoci” i crec que no estaria de més fer una agenda cultural de Bellaterra. Crec que veuríem de seguida la paupèrrima activitat cultural que tenim. També, ja que en feu referència, caldria fer una llista de gent que fa cultura a Bellaterra, no tant per sentir-se orgullosos de tenir-la (que també) sinó perquè poden ser un puntal alhora de generar cultura. I, tot i que es parla que l’esport és cultura, jo faria una secció a part”.
Deu dies després, i reprenent la meva feina d’ordenar documents, m’he posat a endreçar les fotografies que vaig recopilar per fer el Llibre de Bellaterra i he topat amb la del programa dels VIII Florals de Bellaterra del 1955, es a dir que, l’any 1948 (encara no feia ni 10 anys que havia acabat la guerra) Bellaterra organitzava els seus Jocs florals utilitzant el català com a llengua del certamen. Pocs llocs a Catalunya en feien de Jocs florals aleshores, o, si més no, ni a Cerdanyola, ni a Sant Cugat ni a Sabadell, per posar viles properes. Per afegidor val a dir que a Barcelona no es van restablir fins el 1978. Els d’aquí es celebraven gràcies a l’empenta dels estiuejants i de persones sensibles a la cultura, signe evident de que a Bellaterra glatia un cor cultural que a principis dels 90 va infartar i el va afleblir.
Tornant a la meva demanda de que la Web de la UVB tingués una Agenda cultural, l’Ares Mir em va respondre que l’EMD editava una agenda mensual que “…recull el que li passen les entitats i poca cosa més”, i em preguntava si no la rebia. Li vaig dir que no, que l’EMD i jo no congeniem. Tot seguit em va fer la gentilesa d’enviar-me-la, cosa que em va servir per corroborar la meva idea de la poca cultura que generem a Bellaterra.
L’Ares afegia en el seu correu tot un reguitzell de coses que fa la Unió: “Un acte per Sant Jordi, la Nit de la Unió i el concurs de Paelles a la Festa Major, el Quinto de Nadal i l’animació Infantil a la cavalcada dels Reis Mags”. Poc bagatge al meu entendre i, a excepció del Sant Jordi, coses que venen de lluny. Per tant, res de nou i creatiu.
Cert que la UVB va néixer per vetllar pels interessos dels propietaris de Bellaterra davant la passivitat de l’empresa urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular (ja té daixonses el nom). No en va de primer es va anomenar Unión de Propietarios de Bella-Terra i el seu logotip era un pi encerclat per una tanca, però amb el temps es va treure la tanca ja que, a més de propietaris hi havia molts llogaters, i després es va suprimir el mot propietaris, de reminiscència massa capitalista, pel de veïns.
Tot i però l’interès pragmàtic inicial de l’entitat, de seguida va canalitzar les inquietuds culturals dels bellaterrencs, desplegant un munt d’activitats en conxorxa amb l’Hostal, el Club i la Parròquia.
Potser seria hora d’emmirallar-nos en tota aquella activitat i mirar de recuperar algunes de les iniciatives, com, per exemple els Jocs florals, no tant com a format, però si potser instituint un premi poètic en homenatge a aquelles gents que van fer possible que Bellaterra fos (i permeteu-me el símil amb la actualitat) una bombolla de cultura catalana.
