ENTREVISTA | Explainers Group: 35 anys explicant històries

by | maig 18, 2021 | Cultura, L'Entrevista

Avui dia 18 de maig, és el Dia Internacional dels Museus i des de Bellaterra Diari hem volgut aprofitar l’ocasió per conèixer una mica més de prop una empresa bellaterrenca que justament treballa en aquest sector.

Explainers Group va néixer el 1987, fa gairebé 35 anys. Inicialment, es va dedicar a desenvolupar projectes de museografia, sempre relacionats amb la ciència, la tecnologia i la innovació. Al llarg dels anys, han anat fent un canvi de rumb i han dirigit els esforços a l’esfera corporativa, a mesura que les empreses van començar a tenir interès per vincular les seves narratives a la ciència i la tecnologia.

Explainers Group engloba a tres marques: Expografic, Xponencial i Simbiolab, totes adreçades al mateix marc conceptual: la divulgació de la ciència i tecnologia. La diferència d’aquestes tres marques és el públic al que s’adreça. Expogràfic es dirigeix a les administracions, Xponencial està encarada a projectes corporatius on es parla d’innovacions de l’emrpesa i Simbiolab explica la ciència que desenvolupen de les institucions de recerca.

Ens ho expliquen en Pedro García, fundador i director general de l’empresa;  la Patrícia Astudillo, coordinadora de clients i Luís Gracia, cap de continguts i guions.

Podríem dir que porteu 35 anys explicant històries

PEDRO: Sí, història rere l’altre. De fet, amb el temps han anat canviant les històrie. Ara som molt més propers a la narrativa que vincula la societat amb l’evolució de la ciència, que són discursos que no tenen res a veure amb els que fèiem fa 35 on no es parlava de sostenibilitat, sinó de natura, de medi ambient.

Aleshores, la vostra tasca és fer de traductors?

PEDRO: Sí, nosaltres durant molts anys hem parlat d’interpretació: coses que al públic passen desepercebudes fer-les atractives.

Un gran especialista és el Luís, que porta 20 anys a l’empresa. És biòleg, igual que jo. Ell està especialitzat en tractament de continguts.

Luís, què és el que necessita un contingut perquè sigui atractiu i perquè a algú li interessi?

LUÍS: L’ideal sempre seria que l’impliqui personalment.Alguna cosa que li interessi perquè afecta la seva vida quotidiana, perquè ja n’ha sentit parlar, alguna emoció, alguna cosa que li pugui interessar

Per exemple, si vull parlar dels quarts de la lluna, si explico que l’eix de rotació de la terra fa que la lluna es vegi sencera,  no el capto. Si parlo sobre les marees i explico que  quan tu ets a la plajta sents que puja i baixa el mar i ho enganxes amb la lluna, ja li has captat l’atenció.

Quan has captat l’atenció amb un fenomen curiós, que l’implica o que viu dins seu, ja pots explicar qualsevol cosa, si l’expliques bé, és clar, d’una forma senzilla, divertida.

Ha de passar pel cos

LUÍS: Exacte. El primer esforç és aquest: veure com el captes. I una vegada captat veure què li vols explicar. Això és vàlid per qualsevol contingut.

A la vostra web també parleu molt d’interacció, de fer participar a l’usuari. Com ho aconseguiu això?

LUÍS: D’interacció n’hi ha de diversos tipus i la que busquem sempre és la que es comparteixi, amb la seva família, amb els seus amics, amb altres usuaris per entre tots fer un resultat comú. Això és el màxim, perquè has creat una comunitat i és quan es queden millor els conceptes.

No sempre és fàcil fer això. Si no també es pot intentar que quan interactuï, modifiqui coses.Busquem que les coses que faci l’usuari li generin algun resultat diferent en funció del que ell faci. No només que si ell apreta un botó passa alguna cosa, sinó que si jo apretó un botó faci una cosa i si n’apreto un altre en faci una altra. I en funció del que faig, aprenc alguna cosa.

Com us heu adaptat als canvis tecnològics?

LUÍS: La tecnologia és molt important, perquè és el que tothom busca, però la mirem com un mitjà, no com un fi.

Ara hi pot haver multimèdia molt més espectacular, realitat virtual, realitat augmentada, però sempre és important buscar com enganxo algú, perquè si una realitat augmentada no t’enganxa,  no serveix de res.

Quan vas a un museu i amb el teu mòbil, un objecte s’engrandeix davant teu, si tu no fas que alguna cosa t’enganxi, se’n va l’efecte “wo” de la nova tecnologia. Hi ha d’haver alguna cosa emocional d’interès.

A més, hi ha dos públics, de 45 anys cap amunt, que es van incorporar tard a Internet – perquè no existia, bàsicament- i els de 45 anys  cap avall, que es passen el dia davant d’una pantalla.

S’ha d’intentar evitar que tot siguin pantalles. Pels més joves, s’ha d’evitar perquè ja és el que utilitzen normalment, i pels més grans perquè els pot generar rebuig. És imprescindible que hi hagi pantalles, sobretot perquè es pugui actualitzar la informació però també han de poder jugar, manipular.

Costa atraure alguns públics als museus?

PATRÍCIA: cada tipus de projecte té un públic objectiu i s’analitza primer de tot aquest públic per veure com relacionar-se amb ell. Però, primer de tot, això ve en funció del que vulguis comunicar, després busques “com”.

La forma de comunicar ha anat evolucionant en funció de com ha anat canviant la societat. Fa 30 anys, la gent tenia una actitud molt més estàtica:  anaven a un museu i era un mer observador. Ara volen participar, volen experiències i això s’ha ampliat no només al museu típic, sinó que ara la gent vol saber de tot.

Això ha fet que la museografia evolucioni i no només estigui en l’àmbit públic sinó també en l’àmbit privat. Ara a les empreses els interessa tenir un museu com a aparador de com fan les coses.

Ens destacaríeu alguns projectes?

PERDRO: Fa 15 anys que ens trobem a Bellaterra i des d’aquí Bellaterra s’han fet molts projectes. Hem treballat per Argentina, Xile, Països Àrabs, Moscou: de Bellaterra al món.

N’hi va haver un molt espectacular a Argentina on vam muntar un museu sobre meteorits, en un espai perdut a Argentina, a una zona molt despoblada. Vam fer un edifici sencer, l’interior i tot el que té relació amb el museu. És un lloc que es diu Campo del Cielo, on fa uns anys va caure una pluja de meteorits. A Xile també vam fer el Museu d’Història Nacional. O a les oficines centrals de Madrid, a la companyia Indra, vam fer un Showroom per mostrar el que fan. Tot fet des d’aquí.

Us han encarregat més exposicions virtuals arran de la pandèmia?

PATRÍCIA: Ja era una tendència anterior, però amb la pandèmia se li ha tret més suc.

PEDRO: Per exemple, des d’aquí durant la pandèmia vam fer el museu de les aigües termals de Caldes de Monbui. Es va fer el museu físic,  però també una part virtual. Com aquesta estem fent moltes coses.

A nosaltres ens agrada molt el concepte de “museografia híbrida”. És museografia virtual que ens serveix per fer la visita presencial. Encara no tenim cap producte al mercat, però parlaríem d’ampliar la informació presencial amb informació virtual. Per exemple, estàs veient una exposició de geologia i pots tenir la possibilitat que un geòleg de Minessota t’expliqui com van trobar-se unes restes d’animals.  

El sector cultural i museístic a nivell català com el valoreu? Hi treballeu habitualemnt?

PEDRO: Nosaltres, curiosament, amb el que té a veure amb les administracions públiques hem tingut poca penetració a nivell català, i més a Espanya i a l’estranger. Sí que hem fet coses, com a Caldes de Montbui o vam presentar un projecte remodelació del Cosmocaixa, però no tenim massa projectes desenvolupats aquí Catalunya.

En tot cas, des de la meva perspectiva, la museografia a Catalunya – no tant les exposicions, que hi ha exposicions molt potents, com el CCCB que planteja coses molt interessants, per exemple – però el que és museografia pura i dura està una mica anclada en el passat. Hi ha poca valentia en fer projectes potents de futur. 

L’àmbit de les exposicions està molt més actualitzat, però on es veuen projectes més interessants és quan s’incorpora la museografia a la part corporativa. És on estem més enfocats perquè és on veiem més el futur i la necessitat.

Aquest canvi de tomb, d’òptica, cap al món empresarial, a què es deu?

PEDRO: Portem molts anys explicant ciència i tecnologia a la ciutadania i ara això és un valor molt interessant de cara a ajudar a les empreses a explicar-se. La majoria d’empreses avui en dia s’han adonat de la necessitat de comunicar-se amb els seus públics per explicar no només què fan, sinó com ho fan. Les empreses volen comunicar i el màrqueting tradicional els queda curt.

La part difícil no és saber què fas sinó com ho fas. A més hi ha una dificultat per preservar el procés industrial. No tot es pot explicar.

La mateixa empresa de vegades no es dona compta de valor que tenen com a empresa i el que poden utilitzar per comunicar.

FOTO: La trobada de Bellaterra Diari amb Explainers Group | Aina Sanllehí

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

Ignasi Roda: ‘La inestable no es rendeix’

Ignasi Roda: ‘La inestable no es rendeix’

A principis dels 90 de segle passat, una família de Bellaterra va demanar a La Companyia Inestable de Bellaterra que els suggerís una idea per fer una celebració. Aleshores les forces imaginatives de Bellaterra es congriaven entorn de l’associació Amics de Bellaterra i els qui es volien lliurar a l’aventura interpretativa canalitzaven la seva gosadia a través de La Inestable i els seus muntatges i impromptus teatrals

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: