Els humans estem exposats a micro i nanoplàstics (MNPL) a causa de la seva omnipresència en el medi ambient, però encara hi ha molt poca informació sobre l’impacte potencial d’aquesta exposició per a la salut. Per aquesta raó, el marc regulador actual no pot garantir que els MNPL incidentals presents en l’aire, els aliments i les begudes es trobin en nivells segurs per a la població.

Aquí és on apareix el projecte europeu “Plasticheal”, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Un grup de treball que identificarà, mesurarà i caracteritzarà aquests petits trossos de plàstics presents a l’aire, a l’aigua i als aliments. També analitzaran grups de població que puguin estar greument exposats a aquests materials.

“Volem estudiar-ne l’impacte a llarg termini sobre la població en general i també en grups més vulnerables, no només entre les persones més exposades als MNPLs, sinó també entre aquelles que poden tenir condicions de salut que puguin fer-les més vulnerables davant dels potencials efectes adversos”, ha explicat Ricard Marcos, catedràtic del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB i coordinador del projecte.

Un estudi orientat a millorar la regulació

L’objectiu final de PLASTICHEAL és oferir informació als reguladors per a dissenyar millors polítiques de protecció dels treballadors, consumidors i del medi ambient contra l’exposició als plàstics. La caracterització de riscos generada permetrà determinar els nivells “acceptables” d’MNPL per a la salut humana. També ajudarà a identificar les principals fonts d’exposició humana als MNPL.

FOTO: Microplàstics | Creative Commons