L’Entitat Descentralitzada de Bellaterra (EMD) ha demanat a l’Ajuntament de Cerdanyola que iniciï els tràmits per redefinir els usos urbanístics permesos a Bellaterra amb la intenció de limitar el percentatge de parcel·les destinades a un ús no residencial. Amb aquesta mesura busca aturar durant un any totes les llicències urbanístiques que proposin usos promiscus a Bellaterra.
Una iniciativa que prendria bastant temps, però que ja es va posar en marxa arran de la moció presentada al darrer ple del 19 d’abril amb els vots a favor de Gent per Bellaterra, Convergents i l’abstenció d’Esquerra Republicana. Segons afirmen des de l’EMD, també s’està treballant per aturar la implantació de nous centres escolars dins del nucli de Bellaterra.
I és que consideren que la llei és molt permisiva, ja que permet un 100% de l’ús promiscu de l’edifici i això significa que els terrenys d’habitatge unifamiliar aïllat, a més de l’ús residencial, també poden adoptar altres usos com el comercial, el sanitari, el religiós, el cultural, l’esportiu, el recreatiu i l’industrial, així com el d’instal·lació d’oficines.
Aquesta redefinició dels usos passaria per una modificació del Pla General Metropolità que hauria d’acceptar l‘Ajuntament de Cerdanyola i, posteriorment, la Generalitat de Catalunya. Un procés llarg que hauria de passar per ambdós institucions i que suposaria una modificació del Pla General Metropolità que data del 1976 i sobre el qual es van fent noves i espaides modificacions.
A qui podria afectar aquesta mesura?
Amb aquesta modificació no es podrien adoptar certs usos en determinades parcel·les. Centres educatius com l’Escola Waldorf o la Llar d’En Pitus es quedarien en situació de disconformitat urbanística. Això els podria suposar moltes limitacions en cas que volguessin demanar permisos d’obres. També podria afectar a diferents restaurants de Bellaterra.
Així ens ho explica Josep Lluís Riart, arquitecte de la Constructora Artífex, que considera que “està bé limitar-ne els usos, però alhora barrejar usos és el que crea poble” considera que l’ús únicament residencial, que és el que hi havia a Bellaterra fa 40 anys, bàsicament el converteix en un “suburbi sense cap tipus de servei”. Totes les parcel·les de Bellaterra són 20a/10, 20a/11 o 20a12 i el 30% dels edificis són anteriors al 1976, mentre que el 65% són construïts entre el 1976 i 2006 i només el 5% posterior a aquesta data.
FOTO: Un habitatge a Bellaterra | Toni Alfaro
