ENTREVISTA | Albano-Dante Fachin: “La feina de les assemblees locals és el que ens fa forts”

by | juny 15, 2021 | L'Entrevista

El periodista, activista i polític català Albano-Dante Fachin visitarà Bellaterra aquest dijous en un acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Bellaterra. Una xerrada que tindrà lloc el dijous 17 de juny a les 19.30 hores al Centre Cívic de l’EMD, a la sala d’actes.

Nascut a Argenina, Dante-Fachin va arribar a Catalunya abans dels 16 anys i es va inciar amb l’activisme al carrer amb el moviment 15M. Va formar part de les llistes de Podem i Catalunya Sí que es Pot, fins que presentà la plataforma Som Alternativa, amb altres ex-membres de Podem. Aquesta, juntament amb Poble Lliure i Pirates de Catalunya es van presentar a les eleccions generals sota el nom de Front Republicà i Fachin en va ser el cap de llista per Barcelona.

A més de la seva trajectòria com a polític i activista, podem destacar la seva tasca en l’àmbit periodístic com a cofundador de la revista de proximitat Cafè amb llet. Ha publicat diversos llibres i a finals del 2019 va formar juntament amb la seva parella, la Marta Sibina i Camps el projecte periodístic ‘Octuvre’ amb la inteció de fer front “al monopoli informatiu dels mitjans de comunicació de masses”.

Des de BellaterraDiari, hem parlat prèviament amb ell per reflexionar sobre el rol que tenen els petits municipis o els mitjans locals en el context independentista i pandèmic.

Un dels aspectes sobre els que ens parlaràs el dijous a Bellaterra és l’afectació de la pandèmia en un un moviment bàsicament popular com ho és el moviment independentista. Quins reptes es planteja en aquest context?

La pandèmia pot ser molt perillosa en aquest sentit justament pel caràcter popular que té el moviment independentista. Ara es produeix una situació semblant a la que es va produir després del franquisme. La gent va agafar un paper molt important a l’hora de lluitar contra el règim, però un cop va caure aquest règim això va canviar. Així doncs, una gran part del que definirà el rumb del moviment independentista serà la capacitat de mobilització de la gent. 

“Les línies a seguir no han de sortir de les seus dels partits de Barcelona”

Si ho traslladem a l’àmbit local, quin paper creus que tenen pobles petits com Bellaterra en aquest context?

El moviment independentista neix en un territori relativament petit com ho és Arenys de Munt, amb les consultes. Això demostra que la gent organitzada a cada racó és fonamental. De fet, la fita que suposa l’u d’octubre és una fita justament no perquè es fes a Barcelona, sinó perquè es va fer a cada racó de Catalunya, per molt petit que fos. Així, a molts pobles petits es va aconseguir una cosa que no s’havia aconseguit mai. 

Les línies a seguir no han de sortir de les seus dels partits de Barcelona. De fet, la idea d’Arenys de Munt no surt de cap partit dels que aleshores dominaven l’escena política. Jo crec que poca gent tan organitzada arreu del territori pot ser el que faci decantar al parlament i al govern. Quan ens conviden a Bellaterra per anar a fer una xerrada amb ells, és perquè allà és on hi passen coses importants. Això és al que hauríem d’aspirar i això ho trasllado a l’àmbit dels mitjans de comunicació.

Com valores la tasca dels mitjans de comunicació locals en aquest sentit?

Els mitjans locals em semblen molt importants, perquè articulen un espai i una manera de veure el món que si no s’articula des de l’àmbit local no s’articularà. La feina dels mitjans de comunicació local, de la gent que s’organtiza en assemblees locals és el que ens fa forts. Es pot descavalcar un govern, enviar-lo a la presó, enviar-lo a l’exili, dissoldre i el parlament i convocar eleccions, però no es pot dissoldre deu mil assemblees i deu mil mitjans de comunicació. Tot això dóna força al moviment. 

Un altres dels temes dels que també vindràs a parlar a Bellaterra és el projecte periodístic d’Octuvre, que a la vostra web ens expliqueu que neix en un context on els mitjans de comunicació estan controlats per les grans corporatives. Diries que els mitjans locals són els que es poden deslliurar més d’aquest poder econòmic?

L’estructura mediàtica espanyola és una gran amenaça per la democràcia. Això no només ho crec jo personal ni des de Octuvre sinó que el consell d’Europa ho ha advertit en diverses ocasions. El nostre ecosistema mediàtic és una amenaça a la pluralitat i, per tant, una amenaça a la democràcia. Hi ha coses que són opinions, però el que no és una opinió és que el Conde de Godó i La Caixa tenen una relació molt estreta, per exemple. Això és una realitat que denuncia una institució que no és ben bé anticapitalista, com ho és el Consell d’Europa. És alguna cosa indiscutible.

El fet que hi pugui haver gent de mitjans locals de comunicació que donin veu a persones a qui normalment no se’ls pregunta què pensen és un desafiament a un relat monolític

“El fet que hi pugui haver gent de mitjans locals de comunicació que donin veu a persones a qui normalment no se’ls pregunta què pensen és un desafiament a un relat monolític”

Com s’hauria de combatre aquesta situació? 

Jo crec que, en primer lloc, la presa de consciència d’aquesta realitat, del paper dels poders polítics i econòmics. El fet que hi pugui haver gent de mitjans locals de comunicació que donin veu a persones a qui normalment no se’ls pregunta què pensen és un desafiament a un relat monolític. I, a Catalunya,  malgrat totes les dificultats que tenen, hi ha un ecosistema de mitjans de proximitat molt potent. 

De fet, nosaltres des de ‘Octuvre’, la meva companya, la Marta Sibina i Camps, i jo venim del periodisme local, d’una revista local pura i dura de Blanes i les zones properes. 

(Parlem de la revista Cafè amb llet, que van fundar ells mateixos el 2004 a Blanes. Una revista local de distribució mensual gratuïta. )

Allà vam veure com d’important és aquesta feina, no només mantenir a la gent informada sobre el que passa en un ambit concret de la geografia, sinó per la capacitat de crear un territori ric. 

Jo poso l’exemple de l’ecosistema: No és el mateix un bosc amb quatre flors i tot pelat per sota, que és un bosc mort, que un bosc ple de matolls i plantes. A Catalunya l’ecosistema de mitjans és ric i dens i aquesta densitat permet conèixer el món a través de La Vanguadia, El Periodico o La Sexta, però també a través de la premsa local. Jo recordo barallar-me moltíssim amb alcaldes que es morien per sortir a La Vanguardia. Ells on han de sortir és a la premsa del seu poble, que és on hi ha la gent amb qui comparteixen interessos i preocupacions. La gent amb la qual tu pots aportar alguna cosa. 

Aquest canvi també té a veure amb la qüestió política. Està molt bé saber què ha dit Pere Aragonès o que ha dit Puigdemont, però això per si sol no serveix per res. El paral·lelisme jo crec que és molt evident. 

FOTO: Albano-Dante Fachin | Cedida El Món

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

ENTREVISTA | Parlem amb Joan Carles Riba, el nou president del Cercle Sabadellès

ENTREVISTA | Parlem amb Joan Carles Riba, el nou president del Cercle Sabadellès

El bellaterrenc Joan Carles Riba és el nou president del Cercle Sabadellès, el club esportiu i social que aglutina al voltant de 4.600 socis,  328 dels quals són bellaterrencs. Va ser ahir, dijous, quan va prendre possessió del càrrec, després d’una acaparadora victòria en les darreres eleccions celebrades el passat dissabte

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: