ENTREVISTA | Arianna Savall: ‘Sempre he volgut transmetre un amor per tots els estils de música’

by | juny 18, 2021 | Cultura

Aquest dissabte 19 de juny, a les 20 hores Bellaterra acollirà el concert de celebració dels 10 anys d’ensenyament de cant i arpa d’Arianna Savall a l’Escola de música de Bellaterra, El Musical. Un acte que tindrà lloc al Centre Cívic de Bellaterra que requerirà d’inscripció prèvia. En motiu data assenyalada, hem volgut entrevistar a l’artista, que ens ha explicat la seva trajectòria i l’impuls que la porta ensenyar transmetre les seves passions.

Arianna Savall, a més d‘ensenyar arpa i cant a l’escola de música de Bellaterra, també ho fa Àustria i França, després d’una llarga trajectòria al món de la música. Procedent de família de músics, va viure una infància marcada per l’aprenentatge musical, fins a dedicar-se de més gran, als estudis de piano i, posteriorment, els seus cant i arpa. Això l’ha portat a actuar en espais com el Grau Teatre del Liceu amb l’Orfeó de Claudio Monteverdi i a Festivals i Òperes d’Edimburg, Bordeus, Bremen, Viena, Milà, Madrid i Brussel·les.

La seva passió per la música antiga i per la improvisació la porta a l’altre extrem, la música contemporània i això és el que ha volgut transmetre als seus alumnes, amb alguns dels quals fa més de 10 anys que treballa.

Arianna, quin és el teu primer contacte amb el món de la música?

Els nostres pares eren músics professionals, la Montserrat Figueras i en Jordi Savall. El meu germà Ferran i jo des de petits vam tenir la sort d’aprendre música amb molts bons mestres. Vaig començar amb al piano, després amb l’arpa celta i després amb cant. Com que a casa es feia molta música, després de fer la selectivitat vaig voler anar a la universitat i estudiar arqueologia i història de l’art. Vaig estar-hi dos anys. Allà em vaig adonar que la música em faltava molt.

Des de petita ja vaig començar a esutidar piano, després l’arpa celta, l’arpa clàssica i el cant. Als 20 anys va ser quan vaig decdidir dedicar-me seriosament a aquesta professió. Una professió que demana molta entrega d’un mateix, disciplina.

Justament, el més genial de la música és que, quan comences de petit, aquesta disciplina l’aprens d’una forma molt bonica perquè ho fas amb un instrument i en grup i t’ho passes be. Els que comencen de petits tenen la capacitat de desenvolupar una disciplina que després els servirà per moltes coses a la vida. Per això jo crec que és una eina meravellosa per l’infant i el jove.

Em comentes que vas tenir molts bons professors, però quina figura van jugar els teus pares en aquest context?

El meu pare era un professor pèssim. Amb els infants no tenia paciència. Era molt dur i exigent amb els seus alumnes. Ni jo ni el Ferran volíem estudiar amb ell. Com a molt amb la nostra mare, la Montserrat Figueras, una gran cantant. Tenia molta paciència.

Creus que van ser ells que et van fer despertar aquesta curiositat?

Sí. Els dos van crear el grup ‘Hespèrion’. La meva mare cantava i el meu pare tocava l’arpa. Jo els veia assajar molt i veia aquesta música antiga que ja  des de petita m’agradava molt. I també la música sarfardí i la tradicional catalana.

Tot el que sentia d’ells després jo ho transformava i feia les meves pròpies mini-creacions, amb 7 o 8 anys. Feia una improvització amb el piano sobre alguna cosa que havia sentit.

I aquesta afinitat que tens amb la música antiga també ve d’ells?

Sí, totalment.

Què és el que t’atrau d’aquest estil de música?

És molt antiga, cosa que és fascinant, perquè hi ha un treball de recerca darrera i tu has d’afegir-hi coses. L’has de reconstruir- i això també és un procés molt creatiu, que m’agrada molt,  perquè a mi també m’agrada composar i fer arranjaments. Això és el que fa que la música antiga també sigui música moderna, del moment i cadascú la fa d’una manera o altra. Permet molta llibertat d’interpretació.

Els alumnes han seguit també les teves passes en aquest sentit?

Totalment. Jo vaig estar molts anys, juntament amb en Petter Udland Johansen, el meu marit, que també participarà, que vivíem només de concerts.  Era una vida molt dura, però també molt maca, perquè no érem mai a casa. El 2009 va ser l’any que vam crear el nostre grup ‘Hirundo Maris’ i vam decdidir combinar els concerts amb l’ensenyament, perquè ens agrada molt transmetre i compartir.

A la Montse Roig la coneixia de jove, vaig coincidir amb ella al meu examen professional d’arpa, quan tenia uns 20 anys, em va proposar de fer un concert a l’Església de Bellaterra. Ella va fer venir molts alumnes de l’escola, quan era a la farmàcia i em va proposar d’ensenyar l’arpa, però jo justament me n’anava Suïssa a estudiar música antiga. Tot i així, sempre vam estar en contacte.

Va ser un concert molt entrenyable en què molts infants van descobrir l’arpa. El 2011 vam començar, aleshores sí, una classe d’arpa celta a El Musical. El primer any tenia 5 o 6 alumnes, però de seguida hi va haver un gran interès. Ara tinc 16 alumnes i no puc agafar-ne més, perquè de fet visc fora. Al concert de dissabte hi seré amb alumnes amb qui fa 10 anys que faig classes.

El que vist és que jo sempre, com que m’agraden molts estils de música i he tingut una formació molt oberta en aquest sentit, a la meva classe d’arpa els he volgut transmetre aquest amor per tots els estils, perquè gaudeixin: que aprendre un instrument sigui bonic,  que no només sigui disciplina.

Amb l’arpa celta, el bonic és que pots fer molta música celta, i arriba a totes les edats. Als més petits els agrada la música medieval, no tenen tants prejudicis. Ha estat molt bonic descobrir-ho. Hem fet un bonic camí junts durant aquests 10 anys.

El que també he après molt de la música antiga és a tocar en conjunt. Des d’un inici tens la possibilitat de fer-ho. Això ho he volgut incorporar aquí al Musical. Aprens a escoltar els altres, a esperar i saber treballar amb el grup. Aleshores, veus com ho fan els altres, n’hi ha altres que potser ho fan millor que tu i és una inspiració sempre.

Què troben els infants a l’arpa?

Jo crec que realment té alguna cosa màgica, un so especial i agraït, no és com amb altres instruments què requereixen molts anys de pràctica. És molt agraïda. El que és complicat és després tocar-la bé.

El que ha estat molt bonic també ha estat la relació que s’ha establert amb les famílies, que sempre he volgut que es quedessin i escoltessin la classe, si volien. Ells sempre em deien que quan els seus fills o filles escoltaven, ho gaudien i el so de l’arpa omplia tota la casa.

És un instrument preciós i el so és molt dolç i té moltes facetes, que hem anat. Com que tenia un grup tan treballador, vaig pensar que fer concerts fora del conservatori seria una bona idea i vam fer-ho. Vam arribar a tocar davant de 5000 persones al Palau de la música catalana i tenien entre 10 i 14 anys. Aquest dissabte els veurem a concert a Bellaterra.

FOTOGRAFIES: Cedides per l’Arianna Savall

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: