Avui, dia 28 de juny és una data assenyalada pel que fa als drets socials. És quan es commemora el Dia Internacional per a l’Alliberament LGBTIQ+ , el col·lectiu format per les sigles de les paraules ‘lesbiana’, ‘gai’, ‘bisexual’, ‘transsexual’, ‘intersexual’, ‘queer’ i més. Una celebració que recorda la llibertat de la qual ha de gaudir aquest col·lectiu, posant el focus en la llibertat de viure, estimar o ser com es vulgui. A més, també s’aprofita per fer un balanç dels reptes que encara hi ha pendents i un recordatori per a que cap persona s’avergonyeixi del que és, qualsevol sigui el seu gènere o orientació sexual.
Què signifiquen les sigles?
Conèixer la realitat del col·lectiu passa per tenir en compte el ventall d’aspectes que engloben la diversitat afectivo-sexual, que es poden agrupar en quatre blocs: Identitat de gènere, Identitat sexual, Orientació sexual i Expressió de gènere. En podeu veure un resum a la infografia de baix on la clau es troba, no tant en els conceptes, sinó en la multiplicitat d’opcions i en la llibertat.
El que es pretén en aquest dia és fer difusió dels conceptes, per tal de visibilitzar realitats i situacions concretes tot sovint invisibles o que han estat maltractades històricament. A més, l’Ajuntament de Cerdanyola ha organitzat una sèrie d’activitats commemoratives i l‘Ajuntament de Barcelona ha elaborat un glossari on es poden consultar totes les noves paraules que es van incorporant.
Quin és l’origen d’aquesta celebració?
Fa 52 anys es van produir els que es coneixen com a ‘Aldarulls de Stonewall’ un seguit de conflictes violents que es van produir entre la comunitat homosexual i la policia a la ciutat de Nova York.
Aquest esdeveniment es considera el punt d’inflexió per als moderns moviments pro drets dels homosexuals arreu del món, ja que va ser aquell el primer cop que un nombre significatiu d’homosexuals s’oposaven a ser arrestats.
En aquell context, a Estats Units eren freqüents les batudes o registres a bars per a persones homosexuals. Els demanaven la identitat i sovint els seus noms eren publicats als diaris de forma criminalitzada. Així, es podien considerar punibles aspectes com fer-se petons, tenir les mans agafades, vestir amb roba considerada del gènere contrari o, simplement, ser al bar en el moment de l’entrada de la policia.
70 països del món criminalitzen la homosexualitat
Més de 50 anys després, aproximadament 70 països del món encara criminalitzen la homosexualitat o diversitat de gènere i només 23 països o territoris permeten legalitzar la unió de persones del mateix sexe, segons dades de l’ONU. A més, existeixen altes taxes de depressió i suicidi entre el col·lectiu. Dues altres dades a tenir en compte és que l’homosexualitat es va considerar oficialment una enfermetat fins l’any 1990 i el 6% dels europeus es consideren LGBT.
En el cas espanyol, la homosexualitat va deixar de ser penalitzada el 1979 però el matrimoni entre persones del mateix sexe no va ser legal fins el 2005. Tot i així, a Espanya hi ha un 88% d’acceptació pel que fa a l’orientació sexual, mentre que a Itàlia l’acceptació és del 74%, Regne Unit 76%, Canadà 80%, Argentina 74%, Austràlia 79% i Filipines 73%.
Així ho indica aquest mapa centrat en la criminalització de la homosexualitat per països, creat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA):
FOTO: Manifestació LGTBIQ+ a Barcelona | Cedida
