Fa nou mesos s’iniciava un nou curs ple de reptes pel món educatiu. Un any escolar que arrossegava els efectes col·laterals de la pandèmia tant a nivell acadèmic com emocional i on els 3 mesos de confinament anterior hi ha passat factura.
Tot plegat començava amb unes previsions “catastròfiques” pel poc marge amb què havien rebut les ordres des del Departament d’Ensenyament. Al mes de setembre, a les tasques diàries que fa front el professorat, s’hi sumaven nous desafiaments, com adaptar-se a noves assignatures que no havien fet mai, preparar la feina per altres professors, moure’s en grups bombolla, mantenir patis sectoritzats, utilitzar mascaretes o tenir les finestres obertes durant els mesos més freds.
Parlem amb 6 professionals de l’educació propers a Bellaterra, que han viscut intensament aquest any des primera ma i que coincideixen en assenyalar un repte principal: ser capaç de lidiar amb una incertesa absoluta.
Gestionar la incertesa ha estat el repte principal
“Sabíem que en qualsevol moment podien confinar el nostre grup i això requeria una feina de previsió important” ens explica la Queralt, professora de Primària.
Coincideix amb ella en Jaume Riba, professor de secundària, que destaca l’augment de feina que ha suposat en alguns casos preparar classes en dos formats diferents: “Anaven confinant persones a nivell individual i això obligava a fer classes presencials i en línia alhora”.
En aquesta tònica, en Jonay Roda, director d’un centre d’alta complexitat de Sabadell, subratlla el desgast que suposa haver d’imaginar possibles escenaris molt diferents alhora d’ensenyar “perquè no saps qui et trobaràs darrera la càmera” i ens parla de “reinventar-se” com a paraula clau.
Ell és totalment partidari de l’ensenyament presencial, ja que considera que “per aconseguir un aprenentatge significatiu s’ha d’establir un vincle emocional i fer-ho a través d’una pantalla es molt difícil”.
La gestió emocional s’ha hagut d’afrontar des de l’escola
De fet, són la majoria de docents que ens parlen de la importància d’aquest vincle emocional en un context en què la falta de normalitat, la crisi social i econòmica que vivien algunes famílies o, fins i tot, el dol per la pèrdua d’alguns éssers propers s’ha hagut d’afrontar des de l’escola.
“Davant d’aquest panorama, nosaltres havíem de seguir fent classe i ha estat molt complicat “ explica Laura Benseny, professora de Secundària, que ens parla de la necessitat de trobar espais per a la gestió emocional.
Coincideix amb l’Isra Navarro, també professor de secundària que ens explica: que “veus coses que impacten moltíssim i sovint et sents impotent, perquè nosaltres no som psicòlegs i hi ha coses que se t’escapen de les mans”.
“Hem hagut de saber donar un bon recurs tant a l’infant com a la família”, afegeix la Gisela Blanco, psicopedagoga en un centre d’educació especial.
Quim Vidal, director d’una escola de Primària i Secundària, també ens parla de les famílies i del paper que tenen en un espai que “acaba sent una xarxa de relacions socials”. Lamenta la pèrdua de contacte amb pares i mares, que considera que ha estat “la més dura de totes les mesures”. “Som un equip professional, però també un equip humà i s’ha fet complicat conjugar aquests dos components en aquest sentit”.
A tot això, davant d’aquesta necessitat de suport i quan ha estat més necessari que mai el vincle emocional entre l’escola i l’alumne, el professorat s’ha topat amb un desafiament més: el fet de portar mascareta a totes hores. “Ha estat complicadíssim no poder veure les expressions dels infants i que ells tampoc et poguessin veure a tu. Aquesta falta de visibilitat afecta moltíssim a nivell expressió i també pot afectar a nivell emocional” explica la Queralt.
El rendiment acadèmic també s’hi veu afectat
L’ Isra critica com aquest afectament emocional s’ha traslladat en el rendiment acadèmic de l’alumnat: “Era complicat fer classes en aquestes circumstàncies i ha afectat en els resultats”.
A més, per valorar les conseqüències en l’àmbit acadèmic en la seva globalitat, cal sumar-hi, l’efecte dels 3 mesos de confinament anteriors al curs escolar, quan escoles, instituts i tot tipus de centres educatius van tancar i les classes virtuals des de casa van ser l’únic recurs al que va poder optar el professorat.
“S’han notat algunes carències en algunes assignatures, sobretot en l’àrea de matemàtiques”, ens explica Jaume Riba, que insisteix sobretot en la dificultat afegida dels alumnes que començaven la Secundària aquest any, sense haver pogut tancar l’etapa anterior.
“Els treuen d’una escola i de cop es troben en un institut” explica també Laura Benseny, que destaca la diferència de nivells que ha trobat entre primer i segon d’ESO. A més, han estat justament els alumnes, que eren nous en alguns centres educatius: “no els coneixíem i ha costat molt establir-hi un vincle a nivell virtual” afegeix Jonay Roda.
“L’institut compleix una tasca social”
En Jonay és director d’un centre d’alta complexitat, que aglutina infants provinents d’entorns més desafavorits social i econòmicament. “Per aquest tipus d’alumnes, quan estan molt de temps sense venir, la seva educació se’n resenteix molt”. Ens explica com de necessari és per ells venir a l’institut, tenir un horari estructurat i unes tasques pautades que contraposin “un ambient familiar que sovint no és el més adequat i on l’institut compleix també una tasca social”.
“No és el mateix viure a Bellaterra en cases amb jardí que tancat en un bloc de pisos” destaca l’Isra, fent referència a la situació de moltes famílies afectades que no han pogut deixar de treballar durant els mesos de confinament o no se’ls ha presentat l’opció de teletreballar, exposant-los als riscos de salut que això suposa.
Un desafiament que alhora suposa un gran aprenentatge
Davant d’aquesta situació incerta i dificultosa, la majoria de docents subratllen la capacitat d’adaptació que han tingut dels infants. “N’hem d’aprendre molt d’ells i de la seva resiliència per acostumar-se a aquestes noves regles i seguir endavant malgrat la situació” expressava Laura Benseny.
“Ens enduem un aprenentatge molt gran també a nivell tecnològic” destaca la Gisela Blanco, que fa referència a tots els recursos que s’han descobert i redescobert, que els i les docents s’emporten a la butxaca en un curs què qualifica com a “intens, però bonic, que ens ha permès retrobar-nos després de tants mesos a casa” destacant així com és de necessari el valor de la presencialitat en l’educació de joves i infants.
FOTO: Aules escolars | Escola Ramon Fuster de Bellaterra
