El canvi de model econòmic cap a una perspectiva de no creixement és una de les opcions més eficients i menys considerades per frenar l’emergència climàtica. És el que s’extreu d’un nou estudi en el que participa l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que alerta sobre el perill que l’enfocament econòmic actual allunyi els països dels objectius sobre emissions i escalfament global. 

La recerca, duta a terme per diferents acadèmics d’àmbit internacional i publicada a Nature Energy Journal, posa de relleu que els escenaris econòmics actuals, basats en el creixement del PIB a través de l’increment de béns i serveis impliquen una demanda més gran d’energia i un increment de les emissions de carboni. Els investigadors indiquen que aquests increments s’hauran de compensar si es vol aconseguir l’objectiu de l’Acord de París de limitar l’escalfament global a 1,5 o 2 ºC respecte als nivells preindustrials.

L’estudi destaca que els escenaris actuals per frenar l’escalfament global tenen la seva base en tecnologies sense provar i en una eficiència més gran de les nostres economies, però deixen de banda la necessitat de transformar la manera en com funcionen aquestes i les nostres societats en general. D’altra banda, tecnologies de com la de captura directa de carboni a l’aire consumeixen molta electricitat, i això crea dificultats per descarbonitzar el subministrament d’energia.

Insisteixen en actuar des de l’àmbit polític

Alhora, la recerca insisteix en la necessitat d’intervencions polítiques en àrees com el transport, la indústria, l’agricultura, la construcció i la planificació urbana, que considera com a insuficients. 

“El suport als plans d’ampliació de l’aeroport del Prat, l’aposta per albergar els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 a Barcelona-Pirineus i les reaccions hostils a la crida del Ministre de Consum espanyol per reduir el consum de carn revelen el perillós grau de negació i mala gestió de l’emergència climàtica per part de les autoritats catalanes i espanyoles”, argumenta Aljoša Slameršak, investigador de l’ICTA-UAB.

Les transformacions a l’economia cap a una era post-creixement, afegeixen els investigadors, mantenen una economia estable i satisfan les necessitats socials de la població sense necessitat d’una economia major. El “post-creixement exigeix ​​que els països rics s’allunyin del creixement econòmic i se centrin, en canvi, en satisfer les necessitats humanes i el benestar, per exemple, reduint la desigualtat, assegurant salaris dignes, escurçant la setmana laboral per mantenir la plena ocupació i garantint l’accés universal a salut pública, educació, transport, energia, aigua i habitatge assequible”, finalitza Slameršak.

FOTO: Xemeneies expulsant gasos tòxics | Cedida