“A principis dels 90 de segle passat, una família de Bellaterra va demanar a La Companyia Inestable de Bellaterra que els suggerís una idea per fer una celebració. Aleshores les forces imaginatives de Bellaterra es congriaven entorn de l’associació Amics de Bellaterra i els qui es volien lliurar a l’aventura interpretativa canalitzaven la seva gosadia a través de La Inestable i els seus muntatges i impromptus teatrals.
La idea proposada va ser la de celebrar el Ier. Festival de Cinema de Bellaterra i fer una convocatòria perquè els veïns s’agrupessin en efímeres productores i realitzessin diferents curtmetratges. La festa va ser tot un èxit i no va tenir res a envejar els decadents Òscars.
Bromés a part, aquest preàmbul ve a col·lació perquè el que va fer La Inestable l’any passat, de presentar el muntatge anual a través de “l’streaming” era ni més ni menys el que es va fer l’any d’aquell festival de cinema i que va ser una brillant iniciativa de la que un dia us en parlaré. Doncs, com dic, la pandèmia del 2020 forçava les hosts del grup a buscar solucions imaginatives, i aquesta era del tot reeixida per no deixar-nos orfes d’una producció del grup.
Aquest any La Inestable ha tornat a utilitzar la mateixa fórmula i aquí és on la cosa grinyola. Cal dir d’entrada que aquesta fórmula no és teatre sinó televisió o cinema de curtmetratge. Potser la peça Amb la salut no s’hi juga la podríem considerar com un petit sainet ja que es desenvolupa en un escenari concret i hi ha una interrelació de 3 personatges que ridiculitzen les obsessions dietètiques tant de moda. La Julieta Vilaplana, la Mei Barceló i l’Albert Gallemí s’ho passen d’allò més bé amb aquest joguet. En la peça Detectiu sense llicència la cosa és ben diferent perquè hi ha un intent de realització cinematogràfica amb idees força interessants per a dinamitzar un monòleg defensat amb convicció per l’Albert Gallemí. Però, de totes totes, això no és teatre.
Entenc les prevencions del grup alhora d’afrontar un muntatge teatral amb tot el que comporta. Conec les dificultats perquè el setembre de l’any passat vaig estrenar un muntatge a Sant Feliu de Codines i enguany un altre a Sant Cugat del Vallès i varem haver de fer equilibris per seguir les normes preceptives. Però vàrem estrenar, per tant, crec que hi ha maneres imaginatives per portar endavant un projecte teatral. Ara bé….
…em temo que La Inestable està patint una crisi important pel que fa a tenir gent per a fer teatre. Altrament, en aquestes propostes d’enguany haguéssim vist més actuants. També ho dic per la campanya de captació de membres que, fe fa un temps, el grup està fent. Això ens ha de fer pensar com a comunitat, perquè si perdem el teatre, perdrem uns dels actius culturals més importants de Bellaterra. El teatre en una comunitat és peça clau en l’aglutinament de sensibilitats i emocions, en la interrelació veïnal i en l’alegria d’un poble. Perdre aquest actiu és una qüestió d’Estat, i ho dic amb tot el rigor que em permeten 50 anys dedicats al teatre en tots els `àmbits: docent, professional, amateur, de gestió i literari.
D’aquí a 2 anys La Inestable en farà 40 de la seva creació i això ens hauria d’omplir d’orgull. No tots els pobles poden presumir de tenir un grup de teatre que al llarg de 40 anys ha fet més de 80 propostes teatrals. És per això que, des d’aquest altaveu periodístic goso animar la gent a fer teatre, però també demanar als qui ara porten La Inestable, que es plantegin una oferta teatral llaminera que animi a ampliar la nòmina d’actors i actrius i, fins i tot, es plantegin promoure el teatre entre els nens i nenes, nois i noies de Bellaterra. Potser així revitalitzarem el nostre teatre.”
