11 de Setembre, un altre cop, insistent i tossudament, sense massa clar del què volem i què podem aconseguir. Ja cansats de tanta insistència i de tanta incongruència política. El sentiment, sempre present,  d’arribar a aconseguir un estat propi es dilueix en la realitat persistent que ens toca viure. 

Sort en tenim d’una societat civil forta que aguanta estoicament la llengua, la cultura i, també,  l’economia, potser maldestre, on el consum desaforat reclama un nou planteig de vida. 

Una societat que demana el seu espai de treball en la lluita quotidiana del seu futur. 

La identitat d’un poble va més enllà de la política. 

La identitat d’un poble és allò què som capaços de demostrar amb el nostre treball, amb el nostre esforç, al costat de la gent sigui quina sigui la seva procedència. 

Catalunya, sortosament, està feta de moltes identitats que conflueixen en una llengua i una cultura tan forta, que va més enllà de la discòrdia. 

Siguem capaços d’entendre els altres sense rancúnia, però amb la fermesa de ser el que som, un poble amb una història d’acollida de llibertat i convivència. Un poble que avui, demà i sempre s’alçarà cada 11 de Setembre per donar a conèixer el seu passat, el seu present i l’esdevenir en un futur de glòria.

Visca Catalunya!

Àlvar Roda,

Bellaterrenc i President de l’Ateneu de Sant Cugat