“Les 11 campanades: manifest apòcrif de l’11 de setembre”

by | set. 11, 2021 | Opinió

En el fragor de la lluita ningú no pensava en el rei ni en cap casa reial. Era, doncs, una lluita per defensar la casa de cadascú i les cases veïnals. Temps després aquell fragor es va convertir en símbol i aquella derrota en l’alè d’una llibertat justa i somiada. El cadafal de les execucions va esdevenir escenari de proclames enceses i les runes de ciutats i viles assetjades i destruïdes, pedres amb les que s’erigien símbols d’identitat. Cada any ressonaven les 11 campanades de setembre tot esperant el darrer toc, aquell que completaria el dia de la victòria. No cal dir, seria una victòria treballada, a voltes, massa voltes, feta de sang i mort, però també amb la persistent i enterca voluntat d’un poble que valorava la seva història i sabia on anava. Aquells qui negaven el llarg camí de lluita, els qui volien fer creure una història construïda sobre la mentida, es van haver de resignar, puix que la raó és amb els que defensen la veritat i l’anhel de fer-la eixir per damunt la ignorància i la tirania.

Arribà, doncs, aquell dia de la victòria i algú va dir que ja no calia celebrar la diada, que ja s’encarregaven ells d’administrar-la, però no va ser així. Al punt sorgiren les velles maneres fàctiques de poder per a construir noves mentides sobre falses promeses.

Altres veus recordaren que la diada no només perseguia la victòria sinó que havia de ser la clau de volta de l’arc que aixopluga la llibertat. Per això varen seguir celebrant-la i decidiren que just aquell dia a mitja nit, els campanars de viles i ciutats mai més faria sonar la campanada que fa 12 i clou el dia sinó que només repicarien 11 campanes perquè mai oblidessim aquell darrer toc que ens ha de fer recordar que la lluita encara no ha acabat.

Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia.

Vols llegir més…?

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

Bellaterra va ser fundada sens dubte per monàrquics i les seves maneres de fer les podríem titllar com gestores d’un petit reialme que s’havia constituït per reial decret – valgui la redundància – amb la permissivitat del moment d’una administració local, Cerdanyola del Vallès, que maldava per gestionar un poble que en qüestió de 30 anys havia passat de la pagesia a la indústria.

“La Festa Major ‘en minúscules'”

“La Festa Major ‘en minúscules'”

Però, per què la nit del divendres ha desaparegut? Cóm és que els joves no hi eren a la nit jove? Per què la única nit de la festa es va acabar a les 2 hores…? Ja no es fan des de fa temps les Gincames del Grup escolta o la Gincama Motor. Tampoc es fa el concurs de Pintura Ràpida ni tantes altres activitats que donaven joc, dins una mateixa franja, a que els veïns de diferents edats tinguéssin l’agenda “plena”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: