“Les 11 campanades: manifest apòcrif de l’11 de setembre”

by | set. 11, 2021 | Opinió

En el fragor de la lluita ningú no pensava en el rei ni en cap casa reial. Era, doncs, una lluita per defensar la casa de cadascú i les cases veïnals. Temps després aquell fragor es va convertir en símbol i aquella derrota en l’alè d’una llibertat justa i somiada. El cadafal de les execucions va esdevenir escenari de proclames enceses i les runes de ciutats i viles assetjades i destruïdes, pedres amb les que s’erigien símbols d’identitat. Cada any ressonaven les 11 campanades de setembre tot esperant el darrer toc, aquell que completaria el dia de la victòria. No cal dir, seria una victòria treballada, a voltes, massa voltes, feta de sang i mort, però també amb la persistent i enterca voluntat d’un poble que valorava la seva història i sabia on anava. Aquells qui negaven el llarg camí de lluita, els qui volien fer creure una història construïda sobre la mentida, es van haver de resignar, puix que la raó és amb els que defensen la veritat i l’anhel de fer-la eixir per damunt la ignorància i la tirania.

Arribà, doncs, aquell dia de la victòria i algú va dir que ja no calia celebrar la diada, que ja s’encarregaven ells d’administrar-la, però no va ser així. Al punt sorgiren les velles maneres fàctiques de poder per a construir noves mentides sobre falses promeses.

Altres veus recordaren que la diada no només perseguia la victòria sinó que havia de ser la clau de volta de l’arc que aixopluga la llibertat. Per això varen seguir celebrant-la i decidiren que just aquell dia a mitja nit, els campanars de viles i ciutats mai més faria sonar la campanada que fa 12 i clou el dia sinó que només repicarien 11 campanes perquè mai oblidessim aquell darrer toc que ens ha de fer recordar que la lluita encara no ha acabat.

Ignasi Roda

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

“A Bellaterra hi ha un abans i un després de l’AP-7. El després va ser acostar-nos a tres punts cardinals: nord, sud i oest o el que és el mateix, a Girona i París, Tarragona i Murcia i Lleida i Madrid. Sortir de casa i arribar a aquests indrets, i els entremitjos, per autopista era (i és) tot un luxe. “

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: