Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

by | set. 24, 2021 | Opinió

“A Bellaterra hi ha un abans i un després de l’AP-7. El després va ser acostar-nos a tres punts cardinals: nord, sud i oest o el que és el mateix, a Girona i París, Tarragona i Murcia i Lleida i Madrid. Sortir de casa i arribar a aquests indrets, i els entremitjos, per autopista era (i és) tot un luxe. Recordo, (i ara ho puc dir perquè suposo que el delicte ja ha prescrit) que quan estaven fent el tram que creua el Vallès Occidental, el meu germà em va ensenyar el truc de circular-hi des de Granollers a Bellaterra quan encara no era oberta. Una nit em va dir: – Segueix-me!, i es va endinsar a l’autopista amb la precaució de frenar quan hi havia una junta de dilatació encara no segellada. Va ser una sola nit de transgressió, val a dir-ho, (o potser alguna mes?) però amb aquella dosi d’aventura i d’incertesa de les coses prohibides. 

Per altra banda l’AP-7 va aixecar un mur de pol·lució que va esborrar en poc temps (i aquí l’abans) el clima privilegiat de Bellaterra on el romaní i la farigola campaven al seu aire. Només cal fer un petit exercici mental per imaginar com s’enlairen, cel a munt, els fums dels tubs d’escapament dels cotxes, una barrera insalvable per la marinada. Però encara hi ha va haver una conseqüència molt negativa o millor dit funesta, per a Bellaterra i va ser la construcció de la B-30 o, per entendre’ns, la carretera que va paral·lela a l’AP-7 i que durant molts anys era l’alternativa per evitar el peatge situat més o menys a l’alçada de l’edifici de la Catalana d’Occident, que, no me’n puc estar de dir, és d’una bella factura arquitectònica del tot referencial. Els camions agafaven aquesta carretera per no pagar i massa sovint oblidaven el semàfor de la única cruïlla que hi havia aleshores, la de Bellaterra. No, no existia la variant que ara passa per sota, i els accidents sovintejaven. Ja us podeu imaginat la magnitud d’un impacte de camió circulant a tota velocitat amb un turisme. Entrar i sortir de Bellaterra per aquella cruïlla era arriscat.  

Ara, amb l’aixecament dels peatges recordo aquelles tragèdies i algun ensurt personal. Potser seria un detall posar un senzill memorial en aquest indret amb els noms dels qui van deixar la vida, segurament degut a la gasiveria de l’empresa concessionària o del Govern de no fer un traçat més segur. També caldria exigir d’una vegada i per totes resoldre la cruïlla amb la construcció d’una gran rotonda flotant, ja que de les dues rotondes que es podrien construir a banda i banda, talment com les duplicades del Viaró o les del Thau, per entendres,  la de l’entrada a Bellaterra no es viable perquè els terrenys estan ocupats per vivendes. 

És així que, més aviat per mal que per bé, l’AP-7 està estretament lligada a Bellaterra i als que hi vivim. I el mur invisible de pol·lució segueix creixent i em temo que no deixarà de fer-ho. Però no és només aquesta barrera de formigó el que ha canviat el clima de Bellaterra, també els bosc ha desaparegut sota la inexorable edificació de torres i jardins amb plantes i gespes d’altres latituds, com deia en Francesc Garriga. L’expansió d’un poble i de les xarxes viaries porta beneficis, però cal pagar un preu molt alt, massa alt.”

Vols llegir més…?

Jaume Sarramona: ‘Tens moltes ganes de jubilar-te?’

Jaume Sarramona: ‘Tens moltes ganes de jubilar-te?’

Aquesta és la pregunta que, lògicament, li podem fer a qui encara no s’ha jubilat, i tot seguit suggerir-li que si pot escollir quan fer-ho abans parli amb gent jubilada,  així es farà més càrrec del què realment significa restar fora del món laboral ordinari, per damunt de tòpics i simplicitats.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: