Avui al vespre, entre les 22 i les 22.30 hores del vespre s’espera que llars d’arreu de Catalunya, les Balears, Euskadi i Galícia apaguin les llums, desendollin aparells electrònics i participin així a l‘apagada elèctrica massiva convocada sota el lema ‘Desconnecta les elèctriques‘.

Qui convoca aquesta mobilització?

Es tracta d’una convocatòria feta a partir del front comú dels partits catalans – Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP -dels partit independentista basc EH Bildu, els balears Més Mallorca i Més Menorca i el Bloc Nacionalista Gallec amb la finalitat de reclamar la “sobirania elèctrica” dels seus territoris. Posteriorment, s’hi han anat sumant entitats com ara l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC). 

Quin objectiu té la protesta?

La finalitat d’aquesta apagada és protestar i denunciar la pujada del preu de la llum, que ha arribat a màxims històrics en els darrers mesos, però també criticar la “inacció del govern” davant d’aquesta situació i la “privatització i desregulació” de les empreses elèctriques “dutes a terme pels governs espanyols del Partit popular i socialista”.

Quin és el preu de la llum?

Aquest passat dimecres el preu de la llum va ser de 228,59 euros el megawatt hora (MWh), segons les dades de l’Operador del Mercat Ibèric d’Electricitat (OMIE). És la tercera vegada que el preu de la llum supera la barrera dels 200 euros/MWh.

Per què el preu de la llum es troba en alça?

El motiu de l’alça es deu a l’efecte de l’encariment del preu del gas natural en els mercats internacionals i el fet que l’estat espanyol hagi de pagar un peatge europeu consumir combustibles fòssils.

Com s’estableix el preu de la llum?

L’energia es compra i ven de forma diària al mercat majorista de l’electricitat, conegut com a pool. Red Eléctrica fa una previsió de la demanda elèctrica de l’endemà, els productors presenten les seves ofertes a un preu determinat i a través d’una subhasta s’adjudiquen els diferents paquets fins a cobrir el total de la demanda.

Les primeres energies a entrar en la subhasta a casar oferta i demanda solen ser les energies més barates (renovables i, després, nuclears), però de vegades no arriben per cobrir el total demandat, per la qual cosa se n’afegeixen altres, que entren en últim lloc i solen ser les més cares, que justament són els cicles combinats – amb gas natural- però també les hidràuliques.

Quin problema planteja el mercat de la llum?

El problema és que el mercat es regeix per un sistema marginalista en el qual totes les tecnologies es retribueixen al preu que marca l’última que casa oferta i demanda. Per tant si aquestes marquen un preu molt alt, el preu de l’electricitat es dispara.

Mentre la demanda d’electricitat és baixa, les companyies poden comprar electricitat generada amb energies renovables o nuclears, però quan la demanda de llum és molt alta, a les hores punta del dia, les elèctriques han de recórrer a altres fonts més cares.

La tecnologia que crema gas natural i, per tant, està directament afectada pel preu d’aquesta matèria primera en els mercats internacionals que, actualment, està disparada per la cada vegada major demanda dels països asiàtics i la menor exportació de Rússia.

Què suposa el fet de generar-se a partir d’un combustible fòssil?

A més, els cicles combinats també han de pagar el peatge que suposa ser un combustible fòssil en plena transició energètica. Això és el que es coneix com els drets d’emissió de CO2, una manca d‘incentiu econòmic creat per la Comissió Europea el 2018 per impulsar les energies netes, penalitzant les contaminants. L’ús s’ha pervertit i s’ha disparat el seu preu davant el seu gran atractiu financer (és un valor segur).

Què s’exigeix amb aquesta protesta?

Els partits organitzadors de la protesta demanen que el Govern Espanyol deixi d’adoptar “mesures conjunturals i pedaços per enfrontar aquest escàndol” i defensen l’impuls d’un nou model energètic que fomenti l’ús d’energies renovables i es basi «en la concertació territorial, l’autoconsum i la participació ciutadana i de les administracions públiques tant en la titularitat com en la gestió».

FOTO: Endoll | Twitter