El Teatre Ateneu de Cerdanyola acollirà aquest divendres 19 de novembre a les 20 h l’obra Classe, estrenada al teatre La Villarroel el març d’aquest any. Classe tracta d’una trobada entre pares i professor que ens mostra una triple confrontació divertida i punyent on xoquen les diferències de classe, els reptes del món educatiu i les dificultats a l’hora de relacionar-nos: a l’escola, a la parella, a la família. 

Els personatges són interpretats per Pau Pol López, Carlota Olcina, Pau Roca i és dirigida per Pau Carrió. Avui parlem amb Pau Roca, jove director i actor català reconegut a nivell estatal, qui es va donar a conèixer amb el personatge Mateo a la sèrie MIR, a Telecinco, encara que ja era conegut a escala local per interpretar Rafa a Ventdelplà, sèrie a TV3.

L’actor ens permet conèixer de més a prop Classe: ens explica què ha sentit a l’hora d’interpretar el Brian (el pare del nen), quins paral·lelismes podem establir amb les nostres vides quotidianes, com es troba la cultura actualment i quin futur li espera.

Per què vas decidir produir l’obra de Classe? 

El Pau Carrió, director de l’obra, va descobrir aquest text i va pensar que tenia sentit proposar-nos-ho a nosaltres. Es tracta d’un text anglosaxó que té molt a veure amb la nostra trajectòria. Classe té unes virtuts que atrau a tots els públics: personatges versemblants i carismàtics; cadascun d’ells simbolitza un discurs i un dels objectius és que el públic no se sàpiga posicionar. A més, també tracta amb humor temes molt punyents com l’educació i les classes socials.

Classe té unes virtuts que atrau a tots els públics: personatges versemblants i carismàtics; cadascun d’ells simbolitza un discurs

I interpretar-la? 

Se m’adequava el perfil i tenia interès, quan em passa això m’hi llenço de cap, hi encaixava; ja que la meva principal professió és la d’actor. Tanmateix, el meu personatge, el Brian, el pare del nen; és molt ric: divertit, tendre, amb molt caràcter, i fins i tot, en algun moment utilitza la violència, un personatge que es troba en un moment complicat de la seva vida.

Quins sentiments se’t mouen quan interpretes el paper del pare? 

M’interessa perquè tinc un fill de cinc anys, tinc present què són les tutories i l’obra m’ajuda a saber valorar la tasca dels mestres. Tanmateix, els pares també condicionen als fills i he reflexionat vàries vegades sobre quin és ho ha de ser el nostre paper.

Quines relacions podem establir de l’obra amb la vida actual? 

La vam estrenar just després de la pandèmia i recordo que en aquell temps s’estava parlant moltíssim de la importància de l’escola i on es posaven en dubte diverses qüestions: la mascareta, les aules, la falta de llibertat; ja que semblava que se’ls tallava les ales a l’educació. En aquest sentit, quan la vam estrenar va tenir molt bona rebuda. Cal recordar que la temàtica de l’obra gira al voltant de la importància de l’educació en les nostres vides: el nostre futur i la nostra manera de fer està sotmesa i condicionada per l’escola. 

La temàtica de l’obra gira al voltant de la importància de l’educació en les nostres vides, ja que el nostre futur i la nostra manera de fer està sotmesa i condicionada per la docència.

Gairebé fa un any que Classe es troba als escenaris com valores aquesta trajectòria? 

Classe es va estrenar a La Villarroel al març d’enguany i de fet, sabia greu que únicament l’aforament pogués ser del 50 per cent. Vull remarcar que la gira és molt potent, és bonic el tema que hem creat; de fet molts mestres han vingut a parlar amb nosaltres un cop acabada la funció.  

Si poséssim un termòmetre a la cultura, com es troba actualment?

Estem a 39 de febre! Malauradament, a Catalunya estem esperant una injecció no només econòmica, sinó també és molt important la dosi necessària de voluntat, estratègica i una sensibilitat del govern cap a la cultura. De fet, si això no arriba el sector seguirà bastant minso.

Estem esperant una injecció no només econòmica, sinó també és molt important la dosi necessària de voluntat, estratègica i una sensibilitat del govern cap a la cultura.

A Bellaterra hi ha molta gent que es dedica al teatre. Com veus el futur d’aquest sector?

A grosso modo no soc optimista, però sí que veig una manera optimista a petita escala; és a dir, crec que vaig per un bon camí i la meva companyia també: estem en un bon moment i seguirem creixent. Però pel que fa a les responsabilitats externes em fa por la seva evolució, encara, no veig la llum al final del túnel.

Finalment, cap on t’haurem de seguir des de Bellaterra en futurs projectes?

Més enllà de la gira de classe, al gener començarem una producció que ja vam assajar; estarem un mes al teatre Grec que es diu Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva. D’altra banda, al març farem una obra que interpretaré jo al nou espai brossa, monòleg de Jan Vilanova, tracta d’una història preciosa que travessa el segle XX i el net de l’autora creu que ara és el moment de donar-li vida. I sobretot, amb ganes d’anar creixent dins del món del cultural.

FOTO: Pau Roca interpretant | Diari de Mallorca