De nou l’enrenou es cou a Bellaterra. Ara toca la ordenació viària i no puc per menys que retraure’m a l’any 2011 (ja fa10 anys!) quan el grup de persones que vàrem encapçalar una llista electoral a les municipals, unes eleccions que determinaren la configuració de l’EMD de Bellaterra, proposàvem en el nostre programa, i més concretament en el capítol: Propostes de regulació i ordenació del trànsit. No era pas un tema superflu i per això es feien fins a 12 propostes d’actuació.
El capítol venia encapçalat per un preàmbul on, entre d’altres coses, es deia: “Pel que fa a aquesta competència, cal tenir present que el principal problema de trànsit de Bellaterra és el que genera la carretera BV1414 que travessa de cap a cap el nostre territori i que és de titularitat de la Diputació de Barcelona. Difícilment conciliarem el trànsit a Bellaterra sense tenir veu decisòria sobre aquesta carretera”.
També es feien altres consideracions, i hi afegíem: “No podem oblidar els més de 30 quilòmetres de vials per on també hi circulen un munt de vehicles, i pels quals hem de prendre mesures concretes”. Més avall del document de propòsits, concretàvem en el punt cinquè: “Que es faci un estudi general i amb visió de conjunt de tota la xarxa de carrers de Bellaterra on s’aportin propostes possibilistes per a fer més coherent la circulació. Algunes d’elles podrien ser la millora de la senyalització, les solucions de sentit de circulació d’alguns carrers, les solucions de cruïlles incentivant el concepte de rotondes per a totes elles, les solucions per evitar la invasió de les voreres per part dels cotxes, etc”.
A aquest pla li vàrem posar un nom de sonoritat ben russa PIOV (Pla Intregral d’Ordenació Viària).
Si recupero aquest document és perquè crec que en aquest país fem les coses amb retard, coses que ja se sabien que passarien i que amb una actuació puntual, ens estalviaríem que passessin. Encara podria anar més lluny tot recordant que un dels primers que va plantejar canviar els sentits de circulació i més concretament els de l’Av. Joan Fàbregas i el carrer Miquel Servet (primer canvi de circulació important) va ser el Joaquim Riba. Aleshores aquests carrers suportaven un trànsit molt dens degut a l’escola Ramon Fuster situada en aquell indret. La idea em va semblar encertada, però li vaig comentar que el tram final del carrer Miquel Servet calia mantenir-lo en dos direccions per poder accedir al carrer Sant Pancraç perquè, venint de Sabadell calia fer una marrada d’1 Km per arribar-hi. Cal dir que aleshores, la meva família no vivia en aquest carrer.
El canvi es va efectuar uns anys després i no es van contemplar les meves observacions fetes de manera insistent. I, ja veus! Ara es proposa recuperar els dos sentits i una veïna em demana recolzar una petició perquè això no passi, i jo li dic que, per coherència, no la puc secundar.
Els arguments que es branden són que aquest doble sentit generarà fluïdesa en l’accés a les escoles. Un argument ben lax si hi apliquem el sentit comú. Però, tot es veurà. A aquest canvi s’hi afegeixen d’altres propostes que no m’entretindré a analitzar perquè, com sempre, s’està aplicat una política de tasta olletes sense anar a una anàlisi a fons del tema amb l’assessorament d’experts, que n’hi ha, per a qüestions viàries. Però encara hi ha més llocs on caldria actuar, com per exemple la confluència surrealista dels carrers Can Jeroni Martí amb el carrer Sant Plàcid, la “chicane” de la plaça Maragall, etc. etc. Tot plegat, com he dit, demana una actuació rigorosa i professional.
Fer política de tapabruts no serveix, perquè confon la població i genera un debat estèril. Els grans temes necessiten grans solucions i persones capacitades per argumentar les propostes. Després caldrà fer-les públiques i obrir els plecs d’al·legacions corresponent, que és com cal fer les coses, i no pas propiciant recollida de firmes o obrint debats de petit format, porta a porta, que generen desassossec i sotraguen la convivència veïnal.
