“Elisa Arimany: Un escultora de casa nostra”

by | des. 14, 2021 | Opinió

Els pobles i ciutats s’identifiquen sovint per les seves sensibilitats artístiques. En el cas de les escultures, als seus carrers i places, són signes que evidencien que la societat civil és activa, que normalment evoquen efemèrides, i o reconeixements, que moltes vegades artistes locals contribueixen a la seva creació. Està clar que no totes les escultures són a gust de tothom i que hi ha encerts i desencerts segons els promotors que les impulsen i autors que les realitzen, però segur evidencien una societat que s’interessa per l’art i la cultura.

El cas de la nostra internacional Elisa Arimany, i dic nostra perquè és filla de Cerdanyola i, per tant de Bellaterra, es prodiga amb diferents escultures monumentals que llueixen a la ciutat de Cerdanyola, així com en altres ciutats d’arreu del món com Atlanta, Chicago, Miami, Nova York on va fer instal·lacions i en altres indrets amb escultures fixes a Barcelona, Bilbao, Lleida, Terrassa, Manresa, Montornès del Vallès, etc. I amb la seva obra exposada per Espanya, França, Holanda, Argentina, i els Estats Units. És llàstima que aquí a Bellaterra no tinguem alguna de les seves escultures, ja que hauria estat un bon encert interessar-se per la seva obra i en alguna cruïlla o espai tenir-la present.


Dissabte al MAC (Museu d’Art de Cerdanyola) les seves filles i fill Rosa, Marta, Marcel·lí i Montse, varen fer una presentació d’una magnífica edició del catàleg de les seves obres i el seu llegat, acompanyats per Francesc Miralles, crític i historiador d’art, i de Txema Romero director del MAC que varen fer panegíric, lloant la sensibilitat i creació com artista, dona d’empenta, també poeta i millor persona.


Per la seva part, l’Elisa Arimany ara resta amb aquella maleïda malaltia de l’oblit!, i tots els que la coneixem com amics i reconeixem el seu art, volem que quedi constància de la seva vàlua, tant personal com artística.

Seguim!

Àlvar Roda

Podeu llegir més informació de la presentació del llibre aquí

FOTO PORTADA: El llibre de l’obra d’Elisa Arimany presentat al MAC | Nora Muñoz Otero

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: