Els pobles i ciutats s’identifiquen sovint per les seves sensibilitats artístiques. En el cas de les escultures, als seus carrers i places, són signes que evidencien que la societat civil és activa, que normalment evoquen efemèrides, i o reconeixements, que moltes vegades artistes locals contribueixen a la seva creació. Està clar que no totes les escultures són a gust de tothom i que hi ha encerts i desencerts segons els promotors que les impulsen i autors que les realitzen, però segur evidencien una societat que s’interessa per l’art i la cultura.

El cas de la nostra internacional Elisa Arimany, i dic nostra perquè és filla de Cerdanyola i, per tant de Bellaterra, es prodiga amb diferents escultures monumentals que llueixen a la ciutat de Cerdanyola, així com en altres ciutats d’arreu del món com Atlanta, Chicago, Miami, Nova York on va fer instal·lacions i en altres indrets amb escultures fixes a Barcelona, Bilbao, Lleida, Terrassa, Manresa, Montornès del Vallès, etc. I amb la seva obra exposada per Espanya, França, Holanda, Argentina, i els Estats Units. És llàstima que aquí a Bellaterra no tinguem alguna de les seves escultures, ja que hauria estat un bon encert interessar-se per la seva obra i en alguna cruïlla o espai tenir-la present.


Dissabte al MAC (Museu d’Art de Cerdanyola) les seves filles i fill Rosa, Marta, Marcel·lí i Montse, varen fer una presentació d’una magnífica edició del catàleg de les seves obres i el seu llegat, acompanyats per Francesc Miralles, crític i historiador d’art, i de Txema Romero director del MAC que varen fer panegíric, lloant la sensibilitat i creació com artista, dona d’empenta, també poeta i millor persona.


Per la seva part, l’Elisa Arimany ara resta amb aquella maleïda malaltia de l’oblit!, i tots els que la coneixem com amics i reconeixem el seu art, volem que quedi constància de la seva vàlua, tant personal com artística.

Seguim!

Àlvar Roda

Podeu llegir més informació de la presentació del llibre aquí

FOTO PORTADA: El llibre de l’obra d’Elisa Arimany presentat al MAC | Nora Muñoz Otero