Arnau Riba, és l’únic Bellaterrenc i de fet, esportista de tot el Vallès Occidental que juga el Circuit Professional de Pàdel, el World Padel Tour: és el circuit professional de pàdel de referència mundial que reuneix els millors jugadors i jugadores del rànquing.
Aquest 2021, Arnau Riba ha estat el primer any que hi ha participat, i després d’aconseguir diverses victòries he acabat la temporada situant-se al número 200, en el rànquing mundial. Riba és soci del Club Bellaterra i entrenador de pàdel al Club Junior Sant Cugat. Avui parlem amb ell per entendre quina és la situació actual del pàdel, com ha aconseguit obtenir aquesta posició a escala mundial i conèixer les seves rutines d’entrenament.
Com va començar la teva carrera professional?
Fa un any i dos mesos, vaig tenir bons resultats tant nivell català com espanyol. A partir de llavors, em van donar una invitació al World Padel Tour de Barcelona i vaig poder guanyar un partit que em va fer de porta d’entrada per entrar al rànquing professional. A partir d’aleshores he estat competint gairebé de forma setmanal.
Quin ha sigut el teu major èxit en el pàdel?
Sí, de fet, podríem acotar la porta d’entrada. Els dos èxits es van produir a Barcelona i a Lisboa. Allà vaig guanyar dos partits de la prèvia, d’un torneig que es diu ‘Màster’ (és dels quatre partits tornejos més importants del món).
“En aquest vaig guanyar dos partits, es tradueix en dues victòries entre esportistes que es trobaven entre els 100 millors del món”.
Gràcies a aquests partits, avui dia, em trobo al número 200 del rànquing mundial.
Quines activitats o model d’entrenament contribueixen a millorar la teva disciplina esportiva durant la temporada?
Combino els meus entrenaments amb la meva professió: entrenador de pàdel. Al migdia tinc hores lliures i és quan aprofito per entrenar, en total unes 3 hores: una hora i mitja de físic i una altra hora i mitja de pàdel. Ho faig juntament amb els meus companys del Club, ens entrenem mútuament. Tot i això, quan és dia de competició les meves rutines canvien: no entreno, poso els esforços en fer un bon escalfament i a concentrar-me pel partit.
Ara està en pretemporada, quines són les sensacions?
Sí, just la setmana passada va ser l’últim torneig i fins al dia 20 de gener no tornem a engegar motors. En aquest entretemps ens dediquem a preparar-nos, i entrenem una mica més: 4 hores al dia (dues de pàdel i dues de físic). Cal mentalitzar-te per tot allò que vindrà.
“El que sí que m’agradaria remarcar és que pel pàdel has de ser àgil, flexible de braços i ràpid”.
Amb aquestes qualitats no són necessàries moltíssimes hores d’entrenament, en comparació amb altres esports.
Recordes algun partit de Bellaterra?
Sí, i tant! El Club Bellaterra sempre fan un torneig obert a tothom. Un torneig del circuit català. Fa dos anys el vaig guanyar i com a balleterrenc em fa molta il·lusió. Tot i això, aquest últim any no hi vaig poder jugar, però al juny espero jugar-lo un altre cop.Quina és la clau per controlar les emocions durant un partit?
El més important és saber llegir el partit tàcticament i saber com juga el rival. Tot i que també és essencial saber escollir la teva parella: al final, el pàdel és un esport d’equip. Pots jugar amb algú molt bo, però el que és realment interessant és que la teva parella et faci jugar bé a tu, us heu de complementar i entendre a la pista.
La clau de tot és jugar amb molta serenitat, tranquil i sempre confiant en les fortaleses de cadascú, que és el que ens fa guanyar. Tot i això, el que vull remarcar, que és prioritari gaudir del que estàs fent.
Quina és la clau per controlar les emocions durant un partit?
El més important és saber llegir el partit tàcticament i saber com juga el rival. Tot i que també és essencial saber escollir la teva parella: al final, el pàdel és un esport d’equip. Pots jugar amb algú molt bo, però el que és realment interessant és que la teva parella et faci jugar bé a tu, us heu de complementar i entendre a la pista.
“La clau de tot és jugar amb molta serenitat, tranquil i sempre confiant en les fortaleses de cadascú, que és el que ens fa guanyar”.
Tot i això, el que vull remarcar, que és prioritari gaudir del que estàs fent.
Quin vincle estableixes amb el teu company?
S’ha d’intentar sempre anar amb la mateixa parella, com a mínim per un any vista. Tot i que, per contra, últimament el pàdel es dirigeix cap a la tendència on entren molts canvis de company o companya i això no és bo. Al final, t’acostumes a jugar a la seva manera i si constantment canvies és impossible garantir un equilibri.
Fins ara amb el meu company era purament una relació professional, però els camins ens han portat a crear una amistat: això fa que juguem millor, ens podem dir les coses tal com ragen i juguem amb total naturalitat. A més, cadascú té les seves prioritats, a mi, per exemple, m’agrada jugar a un esquerrà.
A quants països has jugat? Com gestiones el viatge i l’esport?
Dubai, Suècia, Itàlia, Portugal, França i, ara anirem a Miami. A més, és curiós, perquè vaig estudiar turisme, aquí a Bellaterra. M’agrada molt viatjar i el pàdel ha accentuat aquesta necessitat. Puc gaudir de les ciutats i em dona vida i motivació. Tanmateix, viatjar cada setmana crec que m’he enriquit.
Cada vegada són més els practicants d’aquest esport, com es troba el panorama actualment?
És impactant com està creixent a països com Suècia, França i Pròxim Orient. Estic convençut que si arriba als Estats Units i Rússia acabarà fent el salt a les Olimpíades.
“Però està creixent arreu, per posar xifres: Holanda l’any passat tenia 8 pistes de pàdel i ara ja té 100”.
D’altra banda, Suècia en un any ha fet 300 clubs. Ens trobem a un molt bon moment. A més, en l’àmbit professional com entrenador, tinc ofertes arreu del món, però no marxaré; perquè la competició està aquí a Espanya i no pararà de créixer.
A escala catalana i espanyola, l’esport està a l’alça?
També, està millor que mai. De fet, és el segon esport amb més llicències, després de futbol. Tot i això, en l’àmbit estatal, tant Andalusia com Madrid ens porta avantatges, van començar abans.
Finalment, vull afegir que al pàdel hi ha molt per descobrir, la parella en primera posició del món ara no és la clàssica de tota la vida; contraataca el joc i no fa globus: s’està convertint en joc més d’atac que de defensa.
Quins són els teus projectes de futur?
Si aquest any m’he posat els 200 del món, m’agradaria posar-me al top 100. Confio en les meves possibilitats. Vull anar a poc a poc, any per any i anar veient com respon el cos.
FOTO: Arnau Riba durant un torneig de pàdel | Cedida
