-Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot. 

És cert que atorguem el títol de tradicions, per cosa establerta, a un fet que, de fa temps, es repeteix any rere any i el poble ho assumeix com a cosa pròpia i identitària. Però, bé va passar un dia en que algú va tenir la idea i uns quants la vàren secundar, potser simplement per passar una bona estona, sense saber que aquella idea, un temps a venir, se li atorgaria el títol de tradició. Però no va ser en el moment que va sorgir la idea que es va fer tradició sinó que, gràcies a la gent i a la seva perseverança podem gaudir de les tradicions.

En aquests dies de festes Nadalenques les tradicions proliferen per arreu, les que es fan en família i les que es fan en comunitat. Deixem de banda les familiars i parlem de les altres, les que denoten que un poble està cohesionat perquè tots a la una ens posem el nostre vestit de les tradicions i repetim la litúrgia de preparar, assajant i muntant, un esdeveniment puntual.

Bellaterra no està mancada de tradicions nadalenques i l’exemple el tenim en diferents manifestacions com: Els pastorets del turó de Sant Pau, La cavalcada dels Mags d’Orient i més recentment, el Pessebre vivent. Les dos primeres, sembla, estan ben consolidats, però El pessebre vivent encara li manquen uns anys i la voluntat del poble perquè és consolidi com a tradició.


Els organitzadors ja m’havien convidat un parell de vegades a organitzar-lo i enguany ho han tornat a fer. El primer cop vaig coordinar la composició escènica del pessebre a les escalinates de l’església i el segon vaig fer la recreació de contes sobre les figuretes del pessebre. Aquest afany meu a fer coses diferents cada vegada m’ha empès a proposar un Pessebre Vivent Radiofònic (P.V.R.). I, com es menja això? direu. Doncs més o menys d’aquesta manera:

El primer de tot és fer un guió radiofònic de diferents fets bíblics amb la participació desinteressada de veus professionals del teatre: Anna Güell, Gara Roda, Marta Uxan, Xavier Tor i Jordi Boixaduras que assumeixen els personatges de: Maria, Elisabet, Àngel Gabriel, Zacaries i el Profeta. Tots els enregistrament s’han get via mòbil i en la seu de Ràdio Galliner s’ha fet l’edició. 

El 24 de desembre d’enguany a les 6 de la tarda, s’emetrà el programa per primer cop dins l’església de la Santa Creu de Bellaterra i alhora els nens i nenes, nois i noies de famílies Bellaterrenques aniran composant quadres plàstics en tres escenaris diferents. Difícil d’imaginar? Potser sí, però estic segur que la idea desperta la vostra curiositat i això farà que us engresquen a assistir a la representació. I si any rere any participem en aquest esdeveniment, com a actuants o com a públic, possiblement El pessebre vivent de Bellaterra pugui esdevenir una tradició. Tot gràcies a la perseverança d’aquells que el fan possible i el públic (el poble), que amb la seva presència fa que aquella idea primigènia esdevingui de dret una tradició, la nostra tradició.

Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia.