TEXT: Josep Ritort, Secretari General de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.De fet, un mitjà de comunicació de proximitat és l’equivalent a la plaça del poble. Aquesta plaça del poble, que és el mitjà de proximitat, està amenaçada pels canvis de costums dels ciutadans.

Cada cop més la gent compra a través de plataformes, com Amazon, i debilita el comerç de proximitat, que amb els seus anuncis ha estat la principal font d’ingressos per a molts mitjans.Davant d’aquest canvi d’escenari, en què es redueix la capacitat d’aportació dels anunciants, prenen un paper crucial els altres dos agents que poden contribuir a la sostenibilitat d’un mitjà de proximitat: les institucions i els lectors i lectores d’aquestes comunitats. El paper que han de tenir les institucions el deixem per a un altre moment. El que serà rellevant en el futur dels mitjans de proximitat és el paper dels lectors en la seva sostenibilitat.

El model de filiació

Per a la sostenibilitat d’un mitjà, per mantenir ben informada la gent, amb periodisme proper, amb valors i compromís social, amb independència econòmica, en català…, és imprescindible
que un nombre significatiu dels lectors es facin socis, associats, subscriptors, agermanats, amics de, membres d’un projecte compartit. Que paguin una quota per pertànyer a una comunitat
que impulsa un projecte periodístic per a tothom, en el qual hi poden haver alguns serveis, avantatges, actes, presentacions, etc. per a l’associat, sense que aquest sigui el motiu principal per ser-ne membre.

Més exactament, perquè el lector hi vulgui pertànyer, contribuir, i fins i tot ajudar a buscar nous membres, a organitzar activitats…, el mitjà ha de tenir una missió clara, una causa, una aportació
periodística diferencial, amb compromís i transparència. I si el mitjà és digital, ha de ser “en obert”, gratuït per al lector, perquè volem que la gent del poble sàpiga el que passa amb rigor, ho llegeixi en català i transmeti uns valors de societat que val la pena defensar i compartir.

En aquest sentit, durant els pròxims anys, l’AMIC vol ajudar a impulsar els “clubs dels subscriptors” dels mitjans associats, i per fer-ho possible comptarà amb la col·laboració del consultor expert en estratègia i transformació digital d’empreses de comunicació Pepe Cerezo, que recentment afirmava: “És necessari que el lector doni suport al periodisme més proper, que és el que millor pot explicar el que passa a la nostra comunitat, i que ho faci accessible per a tots. El model més eficaç per donar suport a aquest periodisme de proximitat és el denominat de filiació, que pot convertir-se en una veritable alternativa per a la premsa de proximitat”.Un camí que des de l’AMIC es veu vital per a la sostenibilitat del periodisme més proper, el que parla del que passa a la plaça del poble. Amb 474 mitjans de proximitat associats, estem segurs que,si pensem en gran i ho fem junts, podrem anar molt més enllà del que ens pensem.