Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parlar del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes.
Per refrescar la memòria del lector us citaré un fragment de l’article:
A aquest canvi (em referia a la proposta del doble sentit al final del carrer Miquel Servet) s’hi afegeixen d’altres propostes que no m’entretindré a analitzar perquè, com sempre, s’està aplicant una política de tasta olletes sense anar a una anàlisi a fons del tema amb l’assessorament d’experts, que n’hi ha, per a qüestions viàries.
Però, és evident que l’actuació de l’EMD, o potser he de dir de Gent per Bellaterra ja que governen amb majoria absoluta i el que decideixen ells va a missa, m’obliga a fer un breu anàlisi del que han fet. Anem a pams, però.
El Camí Antic de Sant Cugat és un carrer (o potser hauríem de dir carretera) que està sotmès a un pla urbanístic de fa molts anys i que encara és vigent. No cal dir que, -el que penso-, és que caldria modificar aquest pla i adaptar-lo a la realitat actual, però això té un tràmit administratiu encara no resolt. Resumint: és un carrer projectat per a ser el doble d’ample del que és ara. Només cal observar com les edificacions han hagut de cedir part del terreny per a tal fi. Les més antigues però, condicionen el traçat, és cert, i això dificulta una solució. Amb aquestes cessions hi ha hagut certa picaresca ja que l’espai cedit s’ha transformat en aparcament “privat” i fins i tot s’hi han plantat bardisses que impedeixen la continuïtat dels vianants. i, alguns trams, la vorera pràcticament desapareix.
Ara l’EMD ha instal·lat unes rotondes en alguns encreuaments i ha posat senyals d’stop a diferents indrets d’aquest malgirbat Camí Antic de Sant Cugat. Qualsevol persona mínimament dotada de sentit comú entendrà fins a quin punt aquestes rotondes són del tot incompatibles amb la finalitat de l’enginy viari que, crec, va néixer a França, és a dir: el principi de fluïdesa i no pas d’obstacle. La confluència del Camí antic amb Canigó i Tosca, per exemple, és un despropòsit monumental!
Però, anem als Stop. Aquí hi ha un altre principi bàsic i és el de la continuïtat i la densitat de trànsit. És evident que el Camí Antic de Sant Cugat té aquesta continuïtat i fluïdesa que l’atorga la prioritat, i interrompre la circulació per donar prioritat a carrers que s’incorporen a aquesta via, és del tot descabellat.
Aleshores, quina finalitat persegueix aquesta ordenació viària? Se m’acuden tres raons. La primera és la rebequeria de l’EMD pel seu fracàs amb el tema de les pilones i la necessitat de dir: “Ei!, estem aquí i fem el que volem”. La segona, i potser diria la més ben intencionada, és la d’interrompre la fluïdesa del trànsit perquè els cotxes minorin la velocitat, però aquest objectiu implica un possible augment de la sinistralitat amb els veïns dels carrers implicats que, confiats, s’incorporaran al carrer principal sense la prevenció anterior de fer ells l’stop o la cessió de pas, cosa, per a mi, totalment lògica pel que he dit abans del principi de continuïtat. És més; les cruïlles d’angle recte i la sinuositat del traçat comporten la dificultat de visió dels conductors.
La tercera finalitat, potser és la més perversa, és la de voler agradar el veïnat de Terranova per tal d’aconseguir el seu suport en les properes eleccions. Sí, sé que és pervers aquest pensament, però tots sabem els esforços dels qui governen quan s’acosten uns comicis i branden orgullosos les seves actuacions.
És possible que molts lectors, molts veïns, vegin amb bons ulls aquesta actuació i m’agradaria saber les seves raons, però unes raons esgrimides sobre la realitat que ens imposa el pla urbanístic del Camí Antic de Sant Cugat i de, en general, la ordenació viària de Bellaterra que, en el seu moment, no va saber adaptar-se al seu creixement i que el govern de l’EMD és incapaç d’afrontar de manera seriosa i amb el suport d’especialistes en el tema.
I acabo! El problema del Camí Antic de Sant Cugat és complexe i els que fan veure que aquí fan política, saben que si apliquessin el pla normatiu seria del tot impopular. També cal dir que, a excepció dels primers residents de Terranova, una urbanització que va néixer a l’empara del “campi qui pugui” de l’època franquista, els que vingueren després sabien on edificaven i els seus condicionants. La seva veu, però, és important, la d’ells i la de tots els veïns que fan llindar amb el llarg carrer fins arribar a la plaça de Montserrat. Escoltem-la! Feu-nos-la sentir!
FOTO PORTADA: Una de les rotondes noves al Camí Antic de Sant Cugat, a Bellaterra | Pau Berenguer
