El Pare Nostre és la pregària més important del Cristianisme i, no cal dir, la primera que ens ensenyaven a l’escola quan la religió era una assignatura obligatòria. Ens l‘apreníem de memòria, però sense que ens expliquessin els seu significat. Ja de gran i allunyar de l’exercici Catòlic, però no del pensament Cristià, un hom s’interessa pels continguts, tant i més com a autor d’una Passió que du el títol d’”Els quatre llibres de l’evangeli”.
Endinsar-se en un projecte com aquest em va requerir dos anys de feina (1998/1999) i tot perquè a Sant Feliu de Codines volien recuperar les representacions de La Passió que a finals del S XIX s’havien fet. No era cas, però recuperar un text d’una altre època i sí en canvi arriscar-se amb una nova dramatúrgia. Per això, i parafrasejant Sant Agustí, vaig escollir aquest títol i vaig furgar en els textos dels 4 evangelistes, en biografies de Jesús de Natzaret i en altres evangelis apòcrifs.
La referència al Pare Nostre és donada per l’evangelista Mateu ( Mt 6:9-13) que, sembla fou deixeble i apòstol de Jesús tot i que no és clara aquesta dada ja que els seus escrits són en grec i en una època diferent a la del predicador. Sigui com sigui, la pregària va fer fortuna i ha estat i és la més dita i oïda.
Els estudiosos diuen que el Pare Nostre es compon d’una invocació i 7 peticions. El primer vers invoca un Déu celestial, i les peticions, a manera resumida son: primera, que es santifiqui el seu nom; segona, que el regne de Déu també estigui a la terra; tercera, que es faci la voluntat de Déu al cel i a la terra; quarta, de caràcter simbòlic, que no ens manqui el pa o l’aliment; cinquena, que ens sigui donat el perdó i sapiguem perdonar; sisena, que no caiguem en temptacions; setena, que puguem evitar el mal. Amén, és a dir: així sía.
La devoció per aquesta pregària l’he palpat i no precisament en una església oint missa sinó en un teatre, concretament a La Passió de Cervera, la qual vaig dirigir durant 4 o 5 anys fent una feina de dramatúrgia sobre el text que Emili Rabell i Josep Maria Sarrate van escriure l’any 1939. No cal dir que aquella passió va ser escrita es castellà i no va ser fins el 1999 que es decidiren de traduir l’obra. Fins i tot en vaig atrevir fer una versió radiofònica que es va emetre a COM RÀDIO gràcies a Josep M Francino (1947 – 2021) quan era cap de programes.
Com us deia, el fervor per la pregària es traduïa just en el moment que en escena Jesús ensenya els seus deixebles com pregar. Aleshores emergia de platea un murmuri ben identificable, el de l’oració, i els més devots fins i tot s’aixecaven de la butaca per pregar. Vet aquí com la litúrgia del teatre es fon amb la litúrgia religiosa i es crea aquella comunicació entre actors i públic tant preuada per nosaltres els directors d’escena.
I ara us preguntareu a què ve aquest article? No trigo a respondre. És un tema de patrimoni Bellaterrenc perquè, potser no us n’heu adonat però, al pòrtic de la nostra església hi ha tot un seguit de ceràmiques que representen i diuen el Pare Nostre. Són unes ceràmiques força boniques posades amb poc encert o, millor dit, víctimes d’intervencions desafortunades. Cada cop que m’hi acosto les miro i penso que fora bo de rescabalar-les i posar-les en un lloc preeminent, com ho és pels Cristians el Pare Nostre.
Si teniu curiositat i aneu a les pàgines 304 i 305 del Llibre de Bellaterra trobareu un inventari dels ornaments de la nostra església. Tots ells formen part del nostre patrimoni i, per aquells que encara no han entès que un poble és la seva memòria i els seus valors materials i immaterials i que ha generat al llarg del seus 92 anys l’existència d’un pòsit cultural que identifica una comunitat, bé els caldria pensar com hem de donar relleu a aquestes senzilles ceràmiques i a tot allò que ha fet de Bellaterra el que és. Seria tot un gest.
Aquí teniu les ceràmiques retratades amb dificultats per un pobre aficionat, però que revela el seu estat i com criden a ser ateses i recuperades per a un millor gaudi. Com podreu veure (o intuir) els textos de les ceràmiques tenen variacions respecte el Pare Nostre oficial. Són llicències de l’artista que, per cert, desconec? Potser sí.
PARE NOSTRE
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
Faci’s la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.
I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén
