El 10 d’octubre de 2018, fa 3 anys i escaig, vaig escriure un breu article sobre la placeta de l’estació. Deia així:

Heus ací dues imatges d’un indret de Bellaterra preses des del mateix angle i amb una diferència de 56 anys. No cal dir que la primera (crec que del 1962) és molt més interessant que no pas la segona ja que demostra la sensibilitat d’una empresa, aleshores FFC, per guarnir els parterres de les seves estacions amb exquisidesa. El disseny d’inspiració noucentista venia dels anys 30, quan es va inaugurar l’estació. Fixeu-vos que  hi ha una clara intenció de mantenir la perspectiva amb l’Av. Joan Fàbregas, és a dir, connectar l’urbanisme de la Ciutat Jardí que pretenia ser Bellaterra i integrar l’estació a la seva configuració. Possiblement aquesta idea va ser concebuda per l’arquitecte Girona, que fou qui va dissenyar l’edifici de l’estació. Ara aquesta sensibilitat s’ha perdut i és llàstima perquè aquest indret bé podria ser una placeta, potser La Placeta dels Trens, per venir amb els infants i veure com passen els combois en una i altre direcció. Fins i tot crec que es podria proposar als Ferrocarrils de la Generalitat que hi fessin una intervenció decidida i incorporessin aquest espai als usos i costums dels Bellaterrencs.

A aquestes dos imatges que feia menció ara, però, cal afegir la darrera on sembla que el crit de “Mori el bon gust!” s’ha imposat. I, quina llàstima.

M’agradaria saber de qui ha estat la brillant idea d’aixecar aquesta mena de mausoleu sense tenir en compte el bon gust ni l’entorn ni cap altre cosa. I jo que m’imaginava, com deia a l’article del 2018, una bella placeta enjardinada, amb bancs i fins i tot un petit espai on els infants poguessin jugar amb trens de joguina.

El que han fet és un atemptat al patrimoni arquitectònic dels FGC i també de Bellaterra, perquè aquesta placeta és part integrant de l’estació dissenyada per l’arquitecte Girona l’any 1930, i que era un model a seguir en tota la urbanització. L’ampliació de l’estació amb un pis més va respectar en tot moment les proporcions i l’estil, però el que s’ha fet ara és un despropòsit, un nyap!

Us dic, de tot cor, i desitjo amb fervor que el rovell es mengi ben aviat aquesta construcció i que s’esfondri o, millor encara, que, per art de màgia, tal construcció es plantifiqui al saló del qui ha tingut la brillant idea de fer tal atemptat paisatgístic. O, tanmateix, un clam popular obligui a enderrocar aquest esperpent, símbol inequívoc del mal gust. Qui s’apunta a un manifest?

Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia.