“No et fiquis en política que et vindran a buscar”

by | abr. 22, 2022 | Política

Recordo que la meva mare sempre em deia: “no et fiquis en política que et vindran a buscar”. Així començava la intervenció d’Albert Royo exdirector del Diplocat i gran represaliat de la causa independentista – protagonista juntament amb d’altres 3.629 persones del llibre que ha publicat recentment el periodista i escriptor Jordi Panyella i que van presentar, ambdós testimonis, el passat 22 d’abril a la Sala d’Actes de Club Bellaterra.

Panyella es descriu com “un periodista que no li interessen tant les notícies, com les històries humanes” i el llibre recull el testimoni de més d’un centenar de persones represaliades amb el títol “Causa General: La repressió de l’Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021)”.

Es tracta de persones que han patit investigacions policials i judicials sense prou fonaments segons l’autor, víctimes de persecució administrativa, econòmica i política per la seva involucració en el moviment independentista català. I és que la tasca que ha fet Panyella aglutina converses amb polítics, alcaldes, músics, activistes, tuitaires i també els testimonis i declaracions de 5 presidents de la Generalitat de Catalunya amb els quals Panyella conversa i en deixa constància. Es tracta de Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès.

Per acompanyar-lo va participar a la xerrada un dels “màxims represaliats”, el politòleg i Secretari General del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, una persona implicada en diferents afers públics i que va ser cessat del seu càrrec el 31 d’octubre del 2017, després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola sobre la Generalitat de Catalunya. Royo estava al capdavant d’aquest consorci format per més de 40 institucions i actualment se li reclama una fiança de 3,6 milions d’euros. “Jo vaig estar estudiar ciències polítiques perquè m’interessaven els temes europeus i a la meva mare no li va fer gens de gràcia (…) després em vaig posar a militar en un partit i això encara li va fer menys, però estàvem al 2004 i res podia fer pensar que el clima polític, democràtic i tranquil es podria veure alterat d’aquella manera”, relatava. Hi havia seguretat. “El que no m’esperava era el que va venir després i és que, després dels fets de l’1 d’octubre al govern espanyol se li va posar entre cella i cella carregar contra l’acció exterior de la Generalitat”. Persecucions, detencions… Royo afirmava que des de finals d’octubre del 2017 es va paralitzar “tot” i la Generalitat de Catalunya va passar a ser un òrgan “executat per la por”.

“Els que estàvem allà vèiem com la taca d’oli anava creixent i no sabíem quan pararia (…) se’ns acusava de malversació i no enteníem res”. En aquest sentit, Panyella senyalava com n’era d’important la propaganda. “La Policia va tallar la Diagonal després que s’avissessin abans a totes les teles, ens van fer escorcolls per coses que ja tenien… i al final van acabar tenint la mateixa informació per triplicat”.

Pel que fa a l’acció del Diplocat, Royo afirmava: “vam estar sempre actuant a cara descoberta i, passats uns anys, ens van retreure tota la nostra acció exterior i acusar de malversació”. “Els arguments que adduïen era un estudi acadèmic encarregat a un comitè d’experts i un programa de visitants internacionals amb viatges als Estats Units”. I és que, per posar en context, resumia: “a Espanya no li ha interessat mai la diplomàcia pública (…) qui la va inventar van ser els americans, després la van posar en pràctica els anglesos, més tard els holandesos i del sud d’Europa nosaltres vam ser els primers que hi vam treballar”. Per tant, l’auge del moviment independentista, sumat al poc interès per part de l’Estat espanyol a desenvolupar aquest tipus de diplomàcia i un context de frustració en no trobar urnes, despeses injustificades etc. haurien estat els catalitzadors de la macro-causa. “Allò era un escàndol i ja estava tot decidit (…) venien a fer-te un escorcoll, t’ho buidaven tot i et deien que ja trobarien alguna cosa”.

Amb tot, es preguntaven: “realment comprar uns ordinadors per unes escoles o demanar a un grup d’experts una auditoria de projecció internacional s’ha de jutjar penalment i no administrativament?”. Llavors van arribar a la conclusió que s’havien malversat 9 milions d’euros pel referèndum, dels quals 3 i escatx s’assignaven a una despesa del Diplocat.

En el cas de Royo, explicava, li van embargar tot: “ens van buidar els comptes corrents dues vegades, a mi i a 30 persones més, en un període de 15 dies i deixant-los a zero, cosa que és il·legal perquè t’han de deixar un mínim per viure”, explicava. A més, també el van acusar de les mateixes infraccions diferents tribunals. “Han aconseguit que jo i molts d’altres facin 1 o 2 passos al costat”.

I sobre el recent cas destapat d’espionatge al moviment independentista català?

Preguntats pel recent cas d’espionatge massiu destapat pel The New Torker i dirigit a polítics, periodistes i activistes independentistes – conegut amb el nom de Pegasus – els ponents comentaven: “Pegasus és molt gros i ni la Fiscalia ni el Tribunal de Comptes estan fent res”. Tot i així, Panyella pronosticava: “l’espionatge serà un cop dur pel prestigi espanyol a nivell europeu, però no serà ni de bon tros tan dur com els cops de la porra de la policia durant el referèndum de l’1 d’octubre, perquè això costa més d’explicar i les porres de l’1 d’octubre éren en format vídeo (…) i és que vivim en la tirania de la imatge”.

Finalment, preguntat per un balanç del passat i una predicció de futur afirmaven: “l’1 d’octubre el vam guanyar, però després ho hem perdut tot”. De cara a un futur, “el conflicte català tornarà a ressorgir, no sé a partir de quina guspira, però tornarà”. Això sí, si finalment tirem per aquest camí “haurem de fer-ho només a partir de processos civilitzats i pacífics, perquè si hem d’anar per la lluita armada no valdrà la pena”. En un hipotètic proper referèndum Panyella reblava: “hi hauríem de ser tots”.

FOTOS: Fotografies preses durant l’acte | Laia TR

Vols llegir més…?

Els diners que s’ha gastat l’EMD de Bellaterra aquest primer trimestre del 2022

Els diners que s’ha gastat l’EMD de Bellaterra aquest primer trimestre del 2022

La qüestió econòmica i de contractació va tenir un fort pes en el passat ple ordinari de l’EMD de Bellaterra, que va tenir lloc de forma telemàtica el 25 d’abril . L’òrgan de l’administració bellaterrenca va exposar les tasques, ingresos i despeses que s’havien treballat durant el primer trimestre del 2022 i presentar el tancament de l’any 2021 pel que fa a xifres. I és que segons els números presentats per la mateixa EMD, aquest primer trimestre del 2022 s’haurien ingressat 337.229 euros i s’haurien gastat 166.905 euros, sota una previsió de despesa total anual de 765.364 euros.

Jordi Panyella presenta el seu llibre ‘Causa General’ a Bellaterra

Jordi Panyella presenta el seu llibre ‘Causa General’ a Bellaterra

Jordi Panyella, periodista especialitzat en l’àmbit judicial, és l’autor d’obres com Per què corren els presos?, sobre la historia de dotze homes empresonats a Quatre Camins, Barcelona 2020, crònica visual d’una ciutat confinada o de Causa General, el llibre que reuneix per primera vegada tots els casos de repressió relacionats amb el moviment independentista.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: