Bellaterra estrena aquest diumenge 15 de maig la Festa de Primavera. Una jornada festiva que acumularà un seguit d’activitats esportives, mediambientals, culturals, infantils, literàries, gastronòmiques i lúdiques que tindran lloc principalment a la Font de la Bonaigua, organitzada per la Unió de Veïns de Bellaterra, però també amb la col·laboració d’altres bellaterrencs i bellaterrenques, com són el grup de joves famílies que ja fa uns mesos van posar en marxa la celebració del Carnestoltes a Bellaterra.

Són la Júlia Betrian, en Norman Portell, en Jordi Escales i la Gemma Moliner. Alguns d’ells han viscut la seva infantesa i joventut a Bellaterra, d’altres vénen de poblacions properes, com Sant Cugat o Barcelona, però tots tenen en comú que són exfamílies de l’escola bressol la Llar d’En Pitus, on es van conèixer.

Com va sorgir la idea de participar a la Festa de Primavera?

Norman: És una mica una continuació del que vam fer al Carnestoltes, quan ens vam trobar a la Font de la Bonaigua i vam celebrar una festa de disfresses. Tots ens trobàvem alguns divendres quan hi portàvem els nens a jugar. Vam fer-ho oficial amb la celebració d’un dia especial amb una mica d’atrezzo. Una convocatòria que es va anar fent gran i va créixer gràcies als contactes que tenia cadascú. Vam aconseguir bastant de ressò també gràcies a la Unió de Veïns.

Aleshores ens vam adonar de com de fàcil i alhora necessari era organitzar activitats a Bellaterra. A partir d’aquí, vam parlar amb el president de la Unió de Veïns, el Josep Maria Riba, el mateix dia del Carnestoltes i ell va veure que teníem interessos en comú i que, per no trepitjar-nos, hauríem de treballar conjuntament.

Júlia: Sí, jo crec que es poden fer moltes coses a Bellaterra i és voluntat dels veïns i veïnes organitzar coses, però tenint la Unió de Veïns, cal aprofitar aquest recurs que ja existeix i aquesta implicació veïnal que hi ha. Ara que es fa la Festa de Primavera, ens venia de gust contribuir-hi d’alguna manera. Per això vam proposar organitzar una activitat molt divertida: un Bingo Musical.

Norman: De fet, vam proposar moltes coses a la Unió de Veïns, però és cert que nosaltres no som professionals en el tema i poc a poc vam anar baixant les expectatives i al final hem reduït les idees a aquesta activitat.

Gemma: També volíem reivindicar la primavera com un moment molt màgic de Bellaterra, perquè aquí el fet de ser prop de la natura et fa viure-la especialment.

“Volem que la gent acabi ballant”

En què consistirà aquesta activitat?

Júlia: En general, la Festa de Primavera farà bastanta referència a l’ecologisme i a la natura, que creiem que és un tema que cal posar sobre la taula i especialment aquí a Bellaterra donant-li un caire molt festiu, però el Bingo és potser la part més distesa, festiva, que es farà havent dinat. Creiem que pot ser una activitat molt intergeneracional, tant poden unir-se nens, com joves o grans.

Norman: Volem que la gent surti, hi participi. És un bingo bastant festiu. No consisteix en cantar números i posar-hi cigronets.

Júlia: Exacte, és un Bingo Musical, és a dir que en comptes de números, hi haurà cançons. Llavors la gent haurà de reconèixer el grup de música i marcar-lo al teu cartró. Si les cançons són festives, animen molt l’ambient i volem passar per música de totes les edats,  èpoques i estils i que la gent acabi ballant. Després hi haurà un DJ també.

A més recentment s’ha creat a Bellaterra el grup “Bellaterra Solidària” i també ens venia de gust col·laborar-hi d’alguna manera, així que donarem l’opció que cadascú pugui fer una contribució pel cartró del Bingo, que es destinarà a aquesta associació, que sobretot dona suport a les famílies que estan acollint persones refugiades aquí a Bellaterra. És una manera de no donar l’esquena a tot això que està passant.

Gemma: I així rebre’ls. S’han fet moltes activitats aquí a Bellaterra per a ells i ara volíem també integrar-los en aquesta festa.

“La configuració dels carrers fa difícil que ens trobem”

Abans d’organitzar el Carnestoltes aquí a Bellaterra, quina vinculació teníeu amb la Unió de Veïns?

Gemma: Som socis de la Unió de Veïns, però no havíem col·laborat abans.

Júlia: Quan jo vivia aquí de petita, sempre participava a les activitats que organitzaven. Per mi és l’associació activa i de referència a Bellaterra, a part del cau, que fa una feina que per mi és molt important.

Norman: Alguna vegada hem comentat que el cau cada vegada té menys implicació amb el que és Bellaterra, no sé si per falta de visibilitat o falta d’interès o perquè la gent no ha vist que se’ls creuin els camins, però ells també volen participar i fer coses.

Júlia: De fet, per carnestoltes vam contactar amb ells, perquè era una activitat infantil, però ho vam dir amb poc marge de temps i finalment no van poder venir. Era diumenge, ells no tenien cau i bé…. Tot i això, ens van dir que estaven encantats i que segur que a la pròxima activitat hi participarien, perquè tenen moltes ganes de fer coses aquí.

Norman: Sí. De vegades la gent té una idea fixa i no es trenquen les bombolles. Potser el cau els pot solucionar moltes coses, com ara que els seus fills o ells mateixos es relacionin molt més amb la gent de Bellaterra. Aquí ens veiem un cop a l’any, a la Festa Major, i després cadascú es queda a casa seva.

Jordi: Bellaterra té una configuració de carrers que ha fet que s’hagi anat perdent una mica l’essència d’unió i al final s’ha de mirar de fer alguna cosa per reunir a tothom.

Gemma: I que ens coneguem. Que tinguem la possibilitat de conèixer-nos. Si la configuració de les cases fa difícil que coincidim i trobar moments per saludar als veïns, cal crear aquests espais. Això sobretot és important per la gent que venim de fora. Si no tens cap referència, t’és molt bo poder trobar moments on relacionar-te, on explicar-te coses i saber qui són els teus veïns.

Norman: Per la gent que som de Bellaterra, explicar als nouvinguts: “Si véns a viure aquí no coneixeràs als teus veïns” és el més trist del món. És l’antítesi d’atraure a la gent. Hauríem de fer que la gent trobi espais. Pot ser que la gent que ve de fora trobi a faltar algunes coses a les quals nosaltres no donem atenció.

Júlia: Sí, donem per fet que moltes activitats les hem d’anar a fer fora i això sap greu perquè crec que hi ha els espais per fer-les aquí i és qüestió de coordinar-se. No cal que ho munti tot la mateixa entitat. Moltes vegades estableixes relació amb l’escola o al Club, però aquelles activitats que fan que tothom estigui vinculat, les fan fora. A la biblioteca, vas a Cerdanyola; a veure titelles, vas a Sant Cugat o, fins i tot, es freqüenten els parcs de fora. Amb en Jordi, de fet, ens vam conèixer perquè els caps de setmana coincidíem a un mateix parc de Sant Cugat, tot i tenir espais aquí,  perquè allà sabíem que ens trobaríem amb gent.

Norman: S’han de potenciar els espais que tenim aquí a Bellaterra o fer-hi arribar el “bibliobus”. Hi ha molta gent que pensa que a casa ja té espai i no necessita això, però cal que es creïn xarxes.

“El confinament ha reforçat la xarxa veïnal en alguns barris”

Júlia: Venim de dos anys de molt tancament. Crec que en altres barris la Covid ha reforçat moltíssim la xarxa i la coordinació de la gent per pura necessitat, perquè ha estat una situació d’emergència per a molta gent. Jo per exemple, treballo al Raval i allà ho he vist. Aquí jo crec que ha fet l’efecte contrari, tot i que ja venia d’abans. Ja no necessites fer res fora perquè ja estàs bé a casa. I fer coses en xarxa i ajudar-se, saber qui són els teus veïns, ho millora tot i fa que sigui molt més agradable viure-hi.

“Bellaterra està canviant i no ens n’adonem perquè no ens relacionem”

Norman: També s’ha de fer palès que les generacions estan canviant a Bellaterra. Si ara la població és més jove i hi ha més nens i nenes, hi hauria d’haver més coses que els atreguin a venir, des de la Festa Major, fins a coses noves que facin que se sentin identificats amb Bellaterra. Jo crec que Bellaterra està canviant i no ens n’adonem, perquè no ens relacionem.

Us projecteu de cara un futur? Hi ha intenció de seguir planificant activitats?

Jordi: Això és com una sèrie. És un “continuarà”. Ha, ha ha…

Norman: La gràcia és que les coses que volem que passin hem de fer que passin. El que no pot ser és que l’EMD ho contracti tot. Si tots els serveis són contractats queden coses molt sintètiques.

L’exemple sempre és la Festa Major, perquè és el gran cúmul de sociabilització a Bellaterra, però a moltes de les activitats que venen donades la gent no hi va perquè no ha participat en l’organització, no se sent involucrada. Si no estem involucrats és més difícil que ens esforcem per ser-hi.

Júlia: Passa sovint que aquí a Bellaterra t’assabentes de les coses pel diari de Bellaterra, però potser anem una mica a remolc de tota aquesta informació i caldria més participació.

“Hem de tornar a quan la gent parlava al carrer”

Gemma: Sobretot cal generar espais de conversa que no siguin el grup de Whatsapp, que et permetin comentar amb el veïnatge què et semblen les coses, els canvis i tenir intercanvis d’idees. Sinó només hi ha els grups de Whatsapp o Telegram, que caldria veure si són una traducció real del que passa al veïnat. Jo crec que no són ben bé la realitat, perquè hi ha molta gent que no hi és, i hi ha molta gent que no se sent escoltada o a qui no li agrada estar constantment pendent del telèfon mòbil. Hem de tornar al model de sempre, a quan la gent parlava al carrer. En base això jo crec que sí que es pot construir una veritable xarxa de poble. Si no hi ha espais de trobada, no hi ha poble.

Norman: A més, en aquesta grups de Whatsapp sovint es creen tensions que no es destensen. Quan algú s’enfada, se’n va del grup i això no es resol mai més. I ningú està fabricant els espais que realment ajuden a solucionar-ho…

Gemma: Sí i hi ha persones que se senten més legitimades que altres per treure i tancar temes, tot i que tothom hauria de tenir el mateix poder. El grup de WhatsApp hauria de ser el forn o el bar, un espai on tothom es trobés i parlés. No podem substituir el bar de poble per un grup de WhatsApp, perquè les coses es diuen d’una manera molt diferent i cara a cara, sense l’anonimat que de vegades fa tant mal. Estan bé, però són com un complement.

“Els joves ocupàvem molt d’espai a Bellaterra i ara no els veiem gaire”

Abans ens heu parlat de la Festa Major. Com hauria de ser per vosaltres una Festa Major ideal?

Gemma: Una a la qual tothom li vingui de gust venir.

Jordi: Una inclusiva per a tots.

Norman: Participativa, que la gent trobi activitats que l’engresquin.

Gemma: Que passi per davant de tots els plans que puguis tenir aquell cap de setmana.

Norman: Sí, aquella data que tens guardada passi el que passi.

Júlia: Jo quan era adolescent vivia així la Festa Major. Era sagrat. Sempre em coincidia amb el Festival de Teatre de Tàrrega i fins i tot de vegades no hi anava “perquè era la Festa Major de Bellaterra”. Jo no me’n saltava cap i penso que això ara ja no passa, els joves ocupàvem molt d’espai i ara no els veiem gaire.

Jordi: La qüestió és incloure a tothom, des dels nostres fills, que tenen 4 anys, fins a nosaltres.

Júlia: I la gent gran, que són una part important de Bellaterra. Abans eren els nostres pares que movien coses i ara ja no els veig tant.

Norman: Suposo que ja han cremat la seva etapa i ara ha de venir una nova onada.

Júlia: El que cal és pensar en activitats per a tots.

Jordi: Sí, i ens agradaria que quan els nostres fills arribin a l’adolescència es vulguin quedar aquí…

Perfecte doncs moltes gràcies! Ens veiem i generem espais de conversa diumenge 15 de maig a la Festa de Primavera!

Tots: Gràcies a vosaltres, ens veiem allà!

Inscripcions aquí

Programa aquí