Agraïment a Jaume Sarramona

by | maig 16, 2022 | Opinió

En primer lloc, agrair al Jaume Sarramona l’esforç que fa per mantenir-nos informats de les problemàtiques del món de l’educació i, especialment, per les seves assenyades opinions. L’últim article, al meu parer, és d’una importància capital pel futur dels nostres descendents. Estic absolutament d’acord amb l’afirmació: Davant d’uns temps d’incertesa, de canvi permanent, una de les fites de l’educació sistemàtica ha de ser la capacitat de superar dificultats, d’adaptació a noves situacions, revisar i adquirir nous coneixements. I tot això demana voluntat, esforç, continuïtat. A banda d’alguns privilegiats que hi pugui haver per naixement o fortuna, la discriminació en la gran massa de ciutadans vindrà donada pels qui saben i poden seguir aprenent i els qui no saben ni saben aprendre.

Des de la meva òptica, els responsables del sistema educatiu haurien de tenir, o si més no assessorar-se, en estudiosos del desenvolupament del Sistema Nerviós Central. Els canvis que experimenta el cervell (que ens és donat per l’herència) durant els primers anys de vida sota l’influència dels estímuls de l’entorn, són extraordinaris i s’haurien d’aprofitar en benefici de cada individu. Se’m fa molt difícil comprendre l’escàs interès de la majoria d’institucions per les possibilitats d’aprenentatge implícit durant l’esmentat període de la vida. La societat acull a una gran part dels infants en espais anomenats, amb mala fortuna, “guarderies” o, eufemísticament, “llars d’infants”, la funció de les quals està mal aprofitada. És molt probable que algunes o moltes capacitats, tant o més importants que l’adquisició de continguts, idiomes o tècniques es comencin a gestar i modular durant en aquest període de la vida i, per tant, caldria que es tinguessin molt en compte. En la meva opinió, equips multidisciplinaris haurien d’investigar quins estímuls aplicats des dels primers anys són eficaços per aconseguir la curiositat, motivació i capacitat d’adaptació a noves situacions que tan encertadament reclama el Jaume Sarramona. Gràcies.

Manuel Roig-Quilis<br>
Manuel Roig-Quilis

Format en Pediatria a l’Institut de Pediatria de Barcelona i a l’Hospital de Nens de la Universitat d’Oklahoma, especialitzat en Neurologia Pediàtrica a la Universitat de Colorado (EEUU). Ha estat Cap del Servei de Neurologia Pediàtrica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona des de l’any 1980 fins a la seva jubilació el 2013. Des de l’any 2011 és assessor del Centro UNDEV dedicat a l’estudi i tractament dels trastorns del desenvolupament del sistema nerviós. És autor de 46 articles en revistes de neurologia nacionals, 60 articles en revistes internacionals i editor de 2 llibres dedicats al camp de la neurologia pediàtrica.

Vols llegir més…?

“Consells per un estiu més saludable”

“Consells per un estiu més saludable”

Per aquest mes, i amb l’arribada de l’estiu i les vacances per a molts, he pensat fer una llista de coses que moltes vegades no fem prou bé i que contribueixen a reduir el nostre impacte negatiu sobre el planeta…

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

Tenim una munió de problemes per resoldre a Catalunya, començant per la mateixa supervivència com a poble amb trets propis però, entre aquests problemes, la pervivència del català, el nostre idioma, en aquests moments resulta clau. No dic res de nou. Qui no ho vegi així, segurament tampoc li deu preocupar gaire el tenir una identitat pròpia dins l’aglomerat dels pobles europeus.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: