Blanca i Néstor: “Nosaltres també vam arribar a la psiconeuroimmunologia perquè teníem ferides”

by | maig 18, 2022 | Salut

La Blanca i el Néstor es dediquen a la psiconeuroimmunologia clínica – popularment coneguda com a PNI -, la ciència que estudia la relació entre els diferents sistemes corporals i com aquests s’expressen d’una manera o altre en un determinat context o en un altre. A més de supervisar teràpies, fer tractaments i impartir classes de màster, bona part de la seva feina es basa en divulgar coneixements científics a través de les xarxes socials en els perfils de @lifestyle_con_blanca i @nestorregenera. Són dos bellaterrencs influencers de referència en el sector de l’alimentació, l’esport i la salut i acumulen al voltant de 30.000 i 100.000 seguidors respectivament, a més de 15 anys dedicats a la divulgació de ciència, salut i benestar amb la marca de clíniques Regenera PNI.

En aquesta entrevista parlem sobre psiconeuroimmunologia: en què consisteix i com van arribar fins aquesta disciplina. A més de qüestions relacionades amb l’alimentació, la menstruació, el descans o la ingesta de medicaments.

Néstor, Blanca: què és la psiconeuroimmunologia?

Néstor: La psiconeuroimmunologia neix de la necessitat de posar un contrapunt a l’alta especialització que ha tingut la medicina. La medicina, com que el cos és molt complex, el que ha anat fent és fragmentar la realitat per entendre-la i d’aquí en surten les especialitats: el nefròleg, l’estomatòleg, el neuròleg… però en realitat tots aquests sistemes treballen conjuntament en un cos, i això és el que estudia la psiconeuroimmunologia. La idea es basa en que un mateix cos no viurà d’una mateixa manera si manté una dieta diferent, viu en un entorn natural o enmig de la ciutat… en tota aquesta interacció entre els sistemes corporals és on la psiconeuroimmunologia juga un paper important.

Quina és la vostra formació d’origen?

Néstor: Jo vaig estudiar fisioteràpia, però a l’acabar hi havia moltes coses que no em quadraven: pacients que tenien una simptomatologia que no quadrava amb allò que m’havien ensenyat a la universitat, o fins i tot que no milloraven amb allò que m’havien ensenyat i això em generava molta intranquil·litat.

Podríem dir que ha estat un recorregut de frustracions exitoses cap al coneixement. Vaig estudiar diversos postgraus i màsters, fins que vaig topar amb la psiconeuroimmunologia. Durant aquest camí vaig conèixer els que serien els meus futurs socis i vam fundar Regenera, una xarxa de clíniques i professionals que tenen com a missió fer arribar al món aquesta manera d’entendre la salut i la vida. 

Durant molt de temps vam fer divulgació a partir dels nostres cursos, però en un moment donat vam pensar que hi havia una plataforma que no estàvem explotant del tot que eren les xarxes socials, i que quadraven molt amb la nostra missió de divulgar el que nosaltres crèiem que millorava la salut de les persones. Persones més sanes són persones més felices i això fa un món millor.

També sou influencers i el vostre dia a dia es basa en la comunicació, no?

Néstor: En el meu cas jo superviso terapeutes de la clínica, faig alguns tractaments sobretot a esportistes d’elit i també molta divulgació, a més de ser professor de màster.

Blanca: Jo vaig deixar la clínica des que vaig ser mare. He seguit portant alguns pacients de manera bastant esporàdica i poc a poc m’he anat especialitzant en les xarxes socials. Intentar fer fàcil o comprensible tot el contingut teòric.

Néstor: Exacte. Volem traduir aquesta paraula tan complexa “psico-neuro-immunologia” en alguna cosa que la gent pugui entendre i comprendre. I la Blanca és molt bona en desxifrar el contingut teòric i portar-lo a la pràctica: “Això com ho portem al dia a dia? Què puc fer jo? On compro? Quin producte trio?”

Sembla que hi ha una fina línia entre portar una vida sana i obsessionar-se amb alguns hàbits.

Néstor: Al final, hi ha una premisa bàsica nostra: Sempre tornem al que ens fa feliços. Per tant, totes les aproximacions es fan des del camí de la tranquil·litat, la felicitat i la pau. Si una dieta o una decisió et genera massa estrès, ¡abandónalo! De veritat, perquè no et serveix a tu o no és el teu moment, però a partir d’aquí sí que cal generar un context perquè això passi. 

Aquestes idees formen part de la nostra divulgació. La gent ve a nosaltres moltes vegades amb ferides i nosaltres no volem que facin res des de la ferida. Com a molt des de la cicatriu. Volem que es reconciliïn amb les seves pròpies capacitats i que treballem des de l’origen amb energia. 

“Sempre tornem al que ens fa feliços”

Per exemple, això passa amb l’activitat física. La gent pateix fent activitat física i no es tracta de patir, de veritat! Es tracta de fer-ho d’una manera que el cos et digui: “eh xaval, això és el millor que fas per mi i et donaré una d’endorfines que fliparàs!” I es pot fer així i no és tan complicat. I això és el contrari que ens diuen molts missatges de la indústria, que imposen una pressió estètica amb unes mesures: cames fines amb cul gros, amb cintura estreta amb pits grans, una cosa que no és fisiologia i no pots aconseguir. Et fan recórrer al mercat i a la cirurgia estètica, comprar-te supplements, fer mil dietes… i no és això!

Nosaltres el que volem és saber d’on ve aquest problema: “Per què estàs patint?” Volem fer les coses des de la tranquil·litat, la pau i el gaudi.

Apliqueu tot el que heu anat aprenent al vostre dia a dia?

Néstor: En absolut, mengem Mcdonals! És broma, haha! I tant. Jo sento que no podríem divulgar si no ho practiquessim…

Blanca: Sí. I nosaltres també tenim la nostra història. També vam arribar a la PNI perquè teníem ferides, teníem motxilles i ens ha ajudat a reconciliar-nos amb moltes coses. Jo, per exemple, tenia els ovaris poliquístics. El Néstor, asma. Des de la PNI també ens hem curat i la pròpia experiència fa que siguis molt més empàtic donant la informació i acompanyant a les persones.

El fet de portar una vida saludable no xoca amb la pràctica d’utilitzar constantment les xarxes socials?

Néstor: Jo crec que sí. Hi ha una part obscura de les xarxes socials i una exigència del propi algoritme: si no publiques tant, no et mostra. Realment és un tema bastant recorrent en nosaltres. Intentem parlar-ho, prendre consciència, deixar els mòbils.

Blanca: O mirem de posar horaris, perquè la vida s’omple fàcilment de coses. De vegades et quedes fins les deu de la nit responent missatges i, evidentment, no recomanem pantalles més enllà de les set o vuit de la tarda i seguim connectats perquè els inputs que t’arriben de les xarxes no paren.

Néstor: Per mi sí que ha suposat en alguns moments una contradicció, que vaig lidiant i que em val la pena, per tota la gent que t’agraeix la feina que fas, però sí que és un tema important.

Blanca, tu a les teves publicacions parles molt sobre la alimentació, però també sobre menstruació. Ens en pots parlar una mica?

Blanca: Sí. El cas és que hem normalitzat certs símptomes en la dona que no tenen perquè ser-hi. El dolor menstrual no és normal. 

Alhora, hem de trencar alguns mites i donar visibilitat a patologies infradiagnosticades en la dona, com l’endometrosis o certs trastorns hormonals. Justament l’estil de vida té un impacte molt gran en com funcionen les teves hormones.

Néstor: Realment hi ha moltes patologies que haurien d’estar molt més estudiades i es passen per alt d’una manera molt clara en la dona.

És veritat que l’estil de vida millora moltes coses, però un cop ja tens la disfunció, s’ha d’anar més enllà de les premisses generals. Aquí és on la intervenció individualitzada ajuda a sortir de solucions i entendre perquè s’ha arribat a aquest problema és la clau.

Nosaltres sempre diem que en un món ple de solucions, la psiconeuroimmunologia ofereix respostes, perquè abans de dir quina alimentació o esport has de fer, has d’entendre què ha passat.

Blanca: Davant d’un ovari poliquístic, un ginecòleg et donarà un fàrmac, pastilles anticonceptives, però poden ser moltes les raons per acabar desenvolupant un ovari poliquístic i cal veure si en el teu cas hi ha hagut un desordre metabòlic en la formació del desordre o ha estat un tema més emocional o energètic. En funció de com ha estat el teu recorregut per arribar a aquest punt, pots determinar la solució.

“En un món ple de solucions, la psiconeuroimmunologia ofereix respostes”

De la mateixa manera que hi ha falta d’informació sobre certs temes, suposo que també us haureu trobat amb falses creences que circulen sobretot d’alimentació, dietes…

Blanca: Tot i que trencar mites no sigui un dels nostres objectius, sense voler veiem com van caient. Per exemple, fins fa dos dies la grassa estava dimonitzada i era molt millor comprar un producte light.

Néstor: O ens deien que mengessim 5 vegades al dia. No busquem en sí trencar aquests mites, sinó donar informació perquè la mateixa gent pugui comparar. Al cap i a la fi, ara per nosaltres és un moment fàcil.

Quan vam començar hi havia algunes coses que llegíem dels articles que eren difícils de divulgar. El 2006 dir que menjar cinc cops al dia era una barbaritat o que menjar blat no era de les millors coses, era poc acceptat. 

Blanca: De vegades, a consulta per treure el gluten t’havies de justificar molt més. Avui en dia ja hi ha molta més informació a l’abast i hi ham més consciència. Això fa que sigui molt més fàcil informar.

“El 2006 dir que menjar cinc cops al dia era una barbaritat o que menjar blat no era de les millors coses, era poc acceptat”

Com heu aconseguit arribar a tenir una posició de referència a les xarxes?

Blanca: Fa tres anys vam començar a fer servir les xarxes socials. Crec que això es deu al segell de Regenera, perquè som pioners en PNI.

Néstor: Nosaltres vam entrar-hi per divulgar i sí que ens interessa que ens escolti quanta més gent millor, perquè per això estem aquí, però és una cosa secundària.

Blanca: També ens interessa perquè ara és una mica l’aparador i on també hi ha altres formadors i ens tocava ser-hi. És una part més de la nostra feina. Jo, després d’entrar-hi, he vist que les xarxes socials m’encanten, de fet, és on destino la meva jornada laboral, però aquesta situació ha vingut després d’un temps.

Néstor: Poc a poc sí que hi ha hagut un moviment. La gent veus que confia en tu. Tu ets transparent, dones evidència, veuen que ho expliques simplement per ajudar a les persones i això és característic, perquè malgrat tenir molts seguidors, tenim molts pocs “haters”, mentre coneixem molta gent que és a les xarxes i es troben amb molts crítics.

“Malgrat tenir molts seguidors a les xarxes socials, tenim molts pocs haters”

És complicat traduir tota la vostra formació en contingut entendible a les xarxes socials?

Blanca: Va començar el Nèstor fa tres anys, i després de donar classe davant de moltes persones, no va ser complicat.

Néstor: Per mi va ser complicat el fet d’estar-ne pendent dia a dia.

Com us diferencieu?

Blanca: Ell parla sobre algun tema, i jo el que faig és explicar com posar-ho en pràctica: què pots menjar, què no, els lloc on pots comprar, on hi ha menys envasos de plàstic… M’enfoco més en la part més pràctica, menys teòrica: en cosmètica, alimentació, activitat física…

A les xarxes expliqueu que “està tan normalitzat menjar malament, que al fet de menjar bé l’anomenem dieta”.

Néstor: Al final, quan tu tens una alimentació basada en fruita, verdura, tubèrcles, carn, peix, ou, fruits secs, una alimentació fàcil sense productes saturats, és molt fàcil que la gent et pregunti: “Estàs fent dieta?”. “No, estic menjant normal.”

En nutrició hi ha moltes discusions, és una ciència molt jove i hi ha molts pocs punts en què tothom estigui d’acord, però hi ha un aspecte en el qual tothom està d’acord: “Menja aliments i no productes”. És una diferència categòrica molt important. Un aliment és allò que tu menges tal com surt de la natura. Un producte processat està elaborat per la indústria, de fet alguns són ultraprocessats, que tenen 30 ingredients i que estan fets per confondre i que t’ho mengis per molt que no ho necessitis.

Aleshores, quan menges aliments i no hi ha productes processats a la teva alimentació, alguns li diuen dieta, però és alimentació.

“La nutrició és una ciència molt jove però tots estem d’acord en que cal menjar aliments i no productes”

Els nostres gustos venen únicament determinats socialment?

Blanca: Realment la indústria treballa justament en els punts claus perquè un aliment sigui palatable i vingui de gust. De cada producte que treu el mercat es busca que sigui cruixent, que sigui salat, però una mica dolç i totes aquelles coses que faran que el teu cervell doni una resposta que no crearà si menges una poma. Està modificat expressament per generar aquesta resposta.

Néstor: Nosaltres al cervell tenim unes àrees amb certes carences i això ajuda que si hi ha algun aliment amb una densitat calòrica molt elevada, tot i que no ho necessitis, t’ho mengis.

Si vas per la sabana caminant i et trobes una bresca de mel te la menges, tot i que acabis de menjar i el teu cos et fa sentir reconfortat, et diu: “ho havies de fer”. La indústria aprofita aquests mecanismes ancestrals perquè mengis tot i que no ho necessitis. Es treballa, fins i tot, amb el que s’anomena l’índex d’èxtasi, és a dir, fan 300 variants del mateix producte per veure quin produeix més èxtasi. La indústria no vol que estiguis sa, sinó que tu compris.

Això es veu incrementat en les poblacions més vulnerables. Nosaltres aquí no encenem la televisió mai, però vam estar una setmana vivint a casa els avis, mentre ens estaven fent obres a casa i la nostra filla veia la televisió. I vam al·lucinar pel nombre d’anuncis on s’associa l’efecte biològic del sucre i el cruixent amb l’empaquetat dels productes.

Blanca: Ella mai ha provat uns cereals. Al cap de dos dies d’estar a casa els avis i veure la televisió en volia. “Puc menjar aquests cereals dels dibuixos que tenien aquell animal?” No sabia ni que era, però ho havia vist per la televisió amb aquell animal tan divertit, que volia menjar aquell aliment.

Els nens i nenes que veuen diàriament la televisió veuen tots aquests estímuls. Almenys en una televisió pública no hi haurien de ser aquests inputs, i menys en una població de tan poca edat, amb poques eines per cuidar-se a aquest nivell.

Per tant, la salut també ve molt determinada pel nivell socioeconòmic.

Sí, és la part biològica i la part social. Ens han posat al cap que no li podem prohibir al nostre fill que mengi un croissant. La nostra filla és molt feliç i no ha provat mai un xupaxup* o una piruleta.

Se us ha fet complicat educar-la en un estil de vida més saludable?

Blanca:És veritat que a partir de certa edat costa més posar els límits. Al parc, a l’escola, hi ha alguns inputs. Per sort, a casa els avis es menja bastant semblant a casa, a l’escola porta carmanyola feta per nosaltres, però sí que és complicat als aniversaris, la pasqua, el Nadal. Que un dia faci un ou de Pasqua està molt bé, però quatre dies seguits… De vegades la gent li regala piruletes amb tota la bona intenció i costa molt posar límits.

Néstor: Sí. Una vegada estàvem en un supermercat i el caixer li volia regalar-li una piruleta, el Néstor va corre a agafar-li i li va dir: “moltes gràcies”. El caixer es va quedar molt sorprès pensant: “Aquesta piruleta no era per tu, era per la teva filla” (riuen). Però, com que a casa no hi ha pasta, ni cereals ni alguns productes, fins i tot el dia que fan pasta a l’escola, la Candela prefereix verdura, però sí que és cert que amb certs aliments és més complicat.

Menjar bé suposa gastar més? 

Néstor: Nosaltres sempre diem que els cereals són bons comparat amb morir-te de gana. En la majoria dels casos pots fer una alimentació saludable sense gastar-te tants diners: escollint uns talls determinats, comprar al supermercat fruita de proximitat. El que et gastes en una nit sopant fora, et pot permetre menjar de manera saludable durant dues setmanes sense problema. Moltes vegades serveix com a autoexcusa per no fer-ho.

Blanca: La idea també pot ser que t’estàs estalviant futures despeses que podrien derivar del fet d’emmalaltir. És una aposta que fas en salut i això vol dir preveure malalties que poden portar moltes més despeses.

“Destinar diners a menjar bé és una inversió de futur i les possibles despeses que es despreguin del fet d’emmalaltir”

Blanca: A més, jo penso que estem sobremedicats. No calen tantes dosis de certs medicaments perquè el fetge se sobrecarregui. De vegades hi ha por en prendre’s alguna cosa natural, en canvi alguns medicaments estan massa normalitzats i l’única funció que estan fent és apagar un símptoma, quan el símptoma justament ens està informant d’alguna cosa que no s’està abordant i poden arribar a cronificar molts símptomes i patologies. Fa que no et preguntis “per què tinc aquest dolor?”.

Néstor: Per mi és un mirall que ens indica cap a on ha anat la medicina. “Mederi” ve del llatí i vol dir curar, però hem passat de curar a veure com gestionem els símptomes. Molts dels medicaments que es recepten no curen, simplement gestionen símptomes.

“El dolor és molt important per sobreviure”

Blanca: Hi ha medicaments que curen i salven vides, perfecte, però n’hi ha altres que gestionen símptomes que justament la societat ens comença a dir que són negatius, com el dolor o, fins i tot, la gana. Quan el dolor és insuportable sí que tenen sentit els medicaments, però realment tenen una funció vital. La gent que no sent el dolor, no arriba als 30 anys de vida. És una patologia genètica. El dolor és molt important per sobreviure. I s’estima que als Estats Units, el consum de medicaments és la tercera causa de mort. Considerant que només es reporten 1 de cada 9 casos de sobremedicació, podria ser la primera causa de mort als Estats Units. 

Blanca: Ara fa poc vaig tractar una noia que portava uns tres anys prenent un ibuprofè diari i quan va aconseguir deixar-ho es va adonar de tot allò que no estava fent per ella mateixa. Va caler tornar a aprendre a mirar-se i saber el que ella necessitava… 

FOTOS: Fotografies cedides pels entrevistats

Vols llegir més…?

S’incorporen 30 professionals a l’Atenció Primària de l’Àrea Metropolitana Nord

S’incorporen 30 professionals a l’Atenció Primària de l’Àrea Metropolitana Nord

Durant la primera setmana d’aquest mes de juny es van incorporar 30 residents de medicina i 9 d’infermeria als Equips d’Atenció Primària dels CAPs distribuïts per l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona. Els nous i les noves residents ja es van incorporar als centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) on rebran la seva formació durant els propers anys.

La vacunació deixarà de ser als punts de vacunació massiva

La vacunació deixarà de ser als punts de vacunació massiva

A partir d’ara la vacunació de la Covid-19 ja no serà als punts de vacunació massius estipulats durant aquest darrera campanya sinó que serà als Centres d’Atenció Primària (CAPS), hospitals o dispositius mòbils. La vacunació es podrà fer demanant cita prèvia

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: