“El roure martinenc”

by | juny 2, 2022 | Opinió

Per aquest mes, arran de la sequera que arrosseguem i que les darreres pluges estan molt lluny de solucionar, he decidit fer un homenatge a un arbre molt nostrat, abundant a Bellaterra, i que malauradament és un dels grans perjudicats del rumb que està prenent el clima els darrers anys: el roure martinenc.

El roure martinenc és una de les moltes espècies de roure que hi ha al món, té una distribució essencialment mediterrània, sent molt abundant en països com Turquia, Grècia, Itàlia i França. A la Península Ibèrica, la seva major presència la trobem clarament a Catalunya. El nom científic és Quercus pubescens, ja que les seves fulles són pubescents, peludes, una estratègia dirigida a reduir la pèrdua d’aigua. Però també s’havia anomenat Quercus humilis. I és que, malgrat ser un gegant en el bosc mediterrani, els 25 metres que pot assolir queden molt curts al costat dels 40 que poden assolir moltes altres espècies de roure. Tot i això, s’ha de dir que els exemplars adults de roure martinenc donen la talla, fan ombra abundant i transmeten majestuositat. A més, són un important refugi i font d’aliment per a molts ocells, mamífers i invertebrats, garantint una major diversitat i riquesa en els ecosistemes.

Val a dir que els exemplars vells de roure martinenc són relativament difícils de trobar, ja que és un arbre que havia estat molt utilitzat pel carboneig, de manera que la majoria se solien tallar abans que assolissin una mida considerable. Tot i això, a la Serra de Galliners és possible trobar-ne un bon grapat de centenaris i d’altres que van en camí.

La Serra de Galliners, de fet, és un reservori considerable d’aquest arbre. En moltes altres zones del Vallès Occidental és escàs, a conseqüència de la pèrdua d’espais naturals. D’altra banda, en molts punts de la comarca troba un sòl i un clima ja massa secs per créixer bé. Aquí, però, els torrents abundants garanteixen la presència de zones amb microclimes més humits i sòls profunds amb abundància d’aigua subterrània.

El roure martinenc no és el més tolerant a la sequera que podem trobar a Catalunya, el superen el roure africà i el de fulla petita. I malgrat la seva relativa resistència, no pot comparar-se amb el pi blanc i l’alzina, i sol cedir-los els espais pendents i més exposats al sol. Part de la seva resistència es basa en les profundes arrels, que cerquen l’aigua a nivell freàtic. Es diferencia en això del pi, que fa arrels superficials i que cobreixen una gran extensió, a fi d’aprofitar al màxim l’aigua de les pluges, fins i tot quan són poc generoses. Els darrers anys de sequeres, insuficients per mantenir els nivells d’aigua del subsol, els estan passant factura, i és fàcil observar individus morts o amb parts seques, especialment en els espais més assolellats i amb més dificultat per retenir l’aigua. D’altra banda, a finals dels estius més secs es pot veure com les rouredes rossegen en una tardor anticipada, una estratègia d’aquests arbres per reduir la pèrdua d’aigua. Aquest fet, però, si es va repetint al llarg dels anys, acaba afectant greument la seva salut i en posa en perill la supervivència.

No voldria acabar l’article sense remarcar que hi ha molts altres arbres que s’estan veient perjudicats pel canvi climàtic. Les alzines, sense anar més lluny. Malgrat ser molt resistents a la sequera, les que es troben en espais menys agraïts ja mostren símptomes evidents d’esgotament. Si aneu per Sant Llorenç del Munt, o resseguiu el Ripoll al nord de Sabadell, en podreu veure moltes de seques, conseqüència de la sequera de l’any passat. Els avets, d’altra banda, també són arbres vulnerables. Les poblacions responen al canvi climàtic desplaçant-se a altituds superiors, on troben un ambient més fred i humitat. Una opció que no tenen les avetoses del Montseny, que van perdent terreny progressivament. Val la pena comentar que el Montseny és el punt més meridional on arriba l’avet a la Península Ibèrica. De moment…

Les avetoses del Montseny van perdent terreny davant la fageda, però el faig és un altre dels arbres que previsiblement es veurà perjudicat pel canvi climàtic. Es tracta d’un arbre que necessita certa humitat d’ambient i que tolera malament la manca d’aigua. Un fet que pot ser preocupant a Europa, on aquest arbre és molt abundant i cobreix grans àrees de superfície. Però també a Catalunya, on la seva àrea de distribució es podria veure encara més reduïda en els propers anys.

Acabo amb una reflexió. Se sol enfocar el canvi climàtic, com tots els problemes ambientals actuals, des d’una visió antropocèntrica. Els mitjans de comunicació i els científics tendeixen a subratllar les conseqüències econòmiques i sanitàries. A la televisió només es parla de sequera si els pantans comencen a estar buits, o dels fenòmens extrems si causen destrosses. Fins a quin punt a la gent li preocupa la pèrdua d’una espècie en el nostre entorn, i els efectes que això tingui en els animals que en depenien? Penso que seria un gran avenç que fóssim capaços de preocupar-nos per conservar el medi ambient de forma desinteressada, per simple estimació cap a la natura que ens envolta i de la qual formem part.

FOTO: El roure del Giol, exemplar monumental de roure martinenc, Moianès | Cedida

Agenda

Enguany se celebren 30 anys del Moviment en contra del 4t cinturó, que té la voluntat de preservar el valor natural del Vallès enfront del creixement urbanístic descontrolat. Consulteu totes les activitats que es fan el diumenge 29 de maig al Bosc de Can Deu, als afores de Sabadell

La Campanya Contra el Quart Cinturó celebra 30 anys a Can Deu – ADENC https://twitter.com/Adenc1982/status/1529039996057006084/photo/1

Del 22 de maig, Dia Internacional de la Biodiversitat, al 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, és la setmana de la natura (en realitat són dues setmanes). En aquests dies es realitzaran activitats per tot Catalunya, dirigides a promoure la implicació ciutadana en la conservació de la natura. Podeu consultar quines activitats es fan a per la nostra zona a:

Àngel Bistué<br>
Àngel Bistué

Sóc un apassionat de la natura, des de petit que gaudeixo sortint a caminar pel bosc i la muntanya, atent a tot allò que vaig veient i sempre amb ganes d’aprendre. Vaig estudiar Biologia a la UAB i després em vaig especialitzar en Biologia i Biotecnologia Vegetal. Sempre he tingut una especial predilecció per la botànica, el cultiu de plantes i tot el món vegetal en general, però en realitat he tocat temes molt diversos: vaig estar fent investigació en el camp de la farmacologia i la fitoteràpia a l’Institut Carreras, divulgació i educació ambiental en col·laboració amb diverses entitats, ensenyament en el camp de la zoologia a l’Institut d’Estudis Aplicats, organització d’excursions amb el Club Alpí de la UAB… Actualment estic mirant de tirar endavant diversos projectes relacionats amb la biologia i la natura. Si en voleu saber més, podeu visitar la web www.naturaibiologia.cat, o seguir @naturaibio a Twitter.

Vols llegir més…?

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

Tenim una munió de problemes per resoldre a Catalunya, començant per la mateixa supervivència com a poble amb trets propis però, entre aquests problemes, la pervivència del català, el nostre idioma, en aquests moments resulta clau. No dic res de nou. Qui no ho vegi així, segurament tampoc li deu preocupar gaire el tenir una identitat pròpia dins l’aglomerat dels pobles europeus.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: