Hi ha persones que tenen un distintiu especial que els farà perdurables en el
nostre record. Són aquelles petites coses que es desprenen del seu viure, del
seu tarannà per la vida. La Maria Lluïsa les tenia. Per dies i dies que
passessin sense veure-la, en el retrobament tot aquell devessall d’alegria
que ella desprenia se’t empeltava una altra vegada i donava sentit al nostre
dia a dia. Fins i tot en el darrer tram de la seva vida el seu missatge
“Escolteu la música i ja ens veurem més endavant” resumeix d’una manera
nítida i clara que la lluïssor dels seus ulls era un cant a la vida. I aleshores
ens adjuntava l’enllaç per escoltar “My Way” cantada per Frank Sinatra.
Vet aquí la “Seva manera” de dir adéu a tots i a la vida, amb una cançó que
diu, entre altres coses: “El final és aquí i davant del teló final ho deixaré
clar. ¿Què és una dona o un home si no diu les coses que realment sent?
Per això he viscut una vida plena i ho he fet a la meva manera”.
Bella manera de viure la vida quan et dones als altres i escampes alegria.
Per això, Lluïsa, em surt del cor enviar-te aquest poema allà on siguis,
perquè com diu el poeta Luigi Pirandello: “Qui aquí tanca la porta enceta a
l’altre banda la llum d’un nou camí, la llum d’un dia nou. I, doncs, qui sap,
potser així serà la mort”.
LA TEVA LLUÏSSOR
A la Maria Lluïsa Mengual
22/5/22
No ens mancarà la lluïssor dels ulls
ni aquell somriure teu tant dolç i tendre
encara que la mort besi els teus rulls,
encara que tot costi de comprendre.
No deixarem morir ni un pensament
ni un sol record, per sempre així gaudir-te
malgrat ara el teu cos ja no és present,
malgrat aquest dolor de no tenir-te.
No en va la teva vida ens fou un do,
un bé preuat de joia i companyia
car vares espargir el bo i millor
donant als qui et visqueren alegria.
Per ço ens resta aquí ta lluïssor,
per ço et tindrem present en cada dia.
Ignasi Roda
