La diputada d’Esquerra Republicana, Jenn Díaz, i la militant del partit republicà a Sabadell, Clara Palau, a més de membre del Consell Nacional LGTBI de Catalunya, van protagonitzar una xerrada organitzada per Esquerra Republicana de Cerdanyola el passat 27 de maig al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC).

L’objectiu va ser aclarir alguns punts de la nova llei trans catalana, avantprojecte de llei que es va aprovar al Consell de Ministres, el juny del 2021. Aquest contempla, entre altres, que qualsevol persona pugui canviar de gènere a partir dels 12 anys, amb alguna condició, i lliurement a partir dels 16 anys. És per aquest motiu que es va parlar sobre identitat trans a l’acte i també comentar la polèmica que l’envoltava.

En quina situació es troben les persones trans?

La primera en prendre la paraula va ser Jenn Díaz qui va ressaltar quatre aspectes en què els drets no estan garantits per a les persones trans. Un és el dret a l’habitatge, tenint en compte les lleis de la propietat privada i de lliure elecció de llogar el teu pis o no: “Hi ha moltes maneres de demostrar no voler llogar un pis sense dir, no t’ho llogo perquè ets trans”. La diputada va posar l’exemple d’algú que penja la bandera de l’arc de sant martí i el propietari li fa treure perquè no s’admeten símbols: “Això és una discriminació LGTB-fòbica”, apuntava Díaz. 

La diputada també va ressaltar la manca del dret a una feina digna garantida, apuntant que el 85% de les persones trans estan a l’atur. “Si això li passés a qualsevol col·lectiu hegemònic ens posaríem les mans al cap”, es lamenta. Els prejudicis que afecten a les persones trans a l’hora de trobar feina ja són presents dins de les mateixes famílies, tal com apunta Clara Palau: “Qui li donarà feina?” és un comentari que ella va haver de sentir habitualment. “També prima el pensament que el nostre recurs serà la prostitució“, afirmava. 

Sobre salut, Díaz va elogiar el model de trànsit pioner que hi ha a Catalunya, però alhora va deixar clar que les persones trans no només accedeixen a la salut pública per aquesta via, i que quan acudeixen al metge es troben davant d’una gran incomprensió: “El personal sanitari no sap ni per on començar”. Palau ho va viure en la seva pròpia pell: “Vas al metge perquè et fa mal un turmell, s’espanten i t’envien a trànsit”. 

Aquesta incomprensió s’explica perquè “els estudis estan fets en base a l’home cis-hetero“, segons Díaz, i per tant les dones “pateixen un infradiagnòstic” perquè en algunes malalties presenten símptomes o reaccions diferents que no es tenen en compte. “Si hi ha aquesta incomprensió del cos de la dona, jo que em prenc hormones imagina’t, serà tota una sorpresa!”, afegia Clara Palau en clau d’humor. 

Respecte l’accés a l’educació, Díaz apuntava que “tots tenim dret a què ens eduquin sense rols, sense estereotips i sense violència.”En aquest punt va entrar en joc el terme d’interseccionalitat per apuntar que el grau de discriminació d’una persona varia en funció de la posició jeràrquica en què es troba, “dins d’aquesta societat que considera unes persones inferiors”. Així, Díaz va parlar de la interseccionalitat com una “eina” per entendre les discriminacions i els privilegis que cadascú té respecte dels altres. Com exemple va apuntar cap a les feministes afroamericanes dels anys 80, que no se sentien identificades amb el feminisme de les primeres onades. 

Desmentint acusacions a la llei trans

Tot seguit, la diputada va assenyalar algunes “mentides” que s’havien utilitzat recentment per tombar la nova llei trans catalana. Primer va parlar del debat del canvi de nom per desmentir el fet que generi inseguretat jurídica. “El que genera inseguretat jurídica és que tinguis una documentació sense el teu nom i sense el teu gènere”, al·ludia Díaz per tal de defensar que la llei trans pretén escurçar el temps de validació de la nova identitat oficial.

Díaz també va desmentir el fet que la gent trans es canviï la identitat a home o dona segons convingui, per exemple per canviar de presó o per no tenir agreujant per violència masclista en cas d’assassinat de la parella. D’entrada, la diputada va aclarir que des de fa un temps es pot demanar el canvi de centre penitenciari, i sobre el segon cas, va ser contundent: “Això ho fa algú que fa frau de llei”, al·legant que no s’hi ha d’encabir en una acusació tot un col·lectiu, i afegia: “Ningú dirà que és trans per tenir més drets perquè no li sortiria a compte”.  

Finalment, la diputada va respondre a la gent que acusava la nova llei de facilitar massa que els infants s’hormonin. Una de les claus de la nova llei és que, si s’aproven, cauran la majoria de requisits per fer el canvi de sexe i que a partir dels 16 anys ja es donarà plena autonomia en aquest sentit. La proposta va aixecar polseguera perquè alguns entorns reclamaven més controls. “El que vol la llei trans és que la teva condició de persona trans no es vegi sotmesa a res, ni a un informe, ni a una operació. Volem fer acompanyament i garantir el lliure desenvolupament de la seva personalitat”, apuntava Díaz, que afegia: “No li podem exigir a ningú que modifiqui el seu cos perquè se li reconegui la identitat”. 

Jenn Díaz es va referir a aquestes acusacions a la nova llei trans com a discurs de la por: “Si no tens ni idea de la llei de trans i et diuen que genera inseguretat, t’ho creus”. 

El debat de les etiquetes

La fase final de la conferència va estar dedicada a definir alguns punts sobre les persones trans que sovint desperten dubtes. Clara Palau va parlar des de la seva vivència personal, a més d’aportar diferents dades, començant per la manera correcta de definir les persones trans. Palau va explicar que després de molt de debat el terme que s’ha establert és “trans” a seques, perquè tothom s’hi pugui sentir identificat. “Les etiquetes serveixen en un primer moment per a mostrar que existim en el món, però un cop que estan ben llegides i vistes s’han d’estripar”, apuntava.

Continuant amb aquesta definició del col·lectiu dins de tota la seva complexitat, Palau va voler fer entendre que cal deslligar la identitat de l’aparença i deixar enrere el binarisme: “Tu pots ser una persona trans i tenir una expressió femenina, masculina o ambigua, inclús una persona cis també pot tenir aquesta expressió ambigua”. En definitiva, entendre que hi ha persones en concordança amb el gènere i el sexe, i persones que no ho estan.

Un procés d’autoidentitat complex

Palau també va explicar la complexitat del procés i de la definició d’aquest en primera persona. Als 7 anys en què va prendre consciència del que era. Als 15 anys va fer l’elecció: “Tenia clar que no estava d’acord amb mi”. Però en aquell moment continuava la dictadura franquista i no va ser fins passats els 50 que va decidir visibilitzar com era. Sobretot, la sabadellenca va voler ressaltar la clandestinitat en què va viure tot i la constant evolució que suposava. “Ara soc en una fase de replantejament de si soc no binària. Probablement no m’hagués canviat el nom si hagués fet el pas ara”, apuntava. Aquest està sent el seu procés, però Palau destaca que la presa de consciència es pot manifestar en qualsevol moment de la vida, no té per què ser en la infantesa.

Ja a les acaballes de la conferència, Palau va aportar una dada que ha investigat el Museu de les Ciències Naturals de Barcelona: no només les persones són trans, també ho són els animals. “Hi ha mascles que conviuen en l’entorn femení i no tenen la intenció de competir per a ser el mascle alfa: viuen així la seva masculinitat”. Així, la sabadellenca va assenyalar l’androcentrisme com a culpable de mirar el món des de la perspectiva social humana: “Si dos lleons es fan carantonyes és que són amics… doncs no, vol dir que intenten tenir sexe!”, reia.

Reclams d’empatia

L’acte va cloure sintetitzant les necessitats del col·lectiu: “Les persones trans només demanem un acompanyament. Que ens preguntin què necessitem sense fer-nos ombra”. Es tracta d’un col·lectiu que va en contra de la corrent i per a les persones que hi formen part és “difícil trobar un espai on situar-te”. La legislació s’està començant a debatre amb seriositat ara, però el fet és que les persones trans no han brotat per art de màgia, sempre han existit però altres imposicions identitàries les han relegat a la clandestinitat: “Som supervivents d’identitats ancestrals“; concloïa Palau.

TEXT I FOTOS: Nora Muñoz Otero / TOT Cerdanyola