El bellaterrenc Carles Triginer és coordinador del Servei de Medicina Intensiva al Consorci Sanitari de l’Anoia i també nou vocal de cultura de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que fa pocs mesos va entrar a l’administració com a membre independent i actualment ocupa el càrrec de l’exvocal de cultura, que va dimitir el passat mes d’octubre, Mei Barceló.
Parlem amb ell sobre la seva experiència professional en l’àmbit de la salut, sobre com encaixa el seu perfil a la vocalia bellaterrenca, fem una breu diagnosi de les necessitats que té Bellaterra en aquest final de mandat i els reptes que es planteja per aquests pròxims mesos.
Carles, com et definiries?
Sempre és difícil mirar-se al mirall, però jo el que percebo és que soc, abans de res, persona, i molt dedicat a la meva professió. Em dedico a un dels aspectes més crítics de l’àmbit de la salut.
Estic acostumat al fracàs professional, acceptant la mort com una conseqüència de viure. Això marca el meu dia a dia i, per tant, probablement m’ajuda molt a relativitzar les coses que passen. També m’ajuda molt a veure que tot té un principi i un final. Tot són etapes.
També sóc pare de família. Aquí he criat als meus fills, tot i que no els he fet partícips de la societat bellaterrenca, perquè vivim a l’extrem de Bellaterra, tocant a Sant Cugat. Tampoc he percebut un teixit social important a Bellaterra, si no és fora del Club Bellaterra, el Club Muntanyenc, l’Església o algun d’aquests espais…
Ara mateix, em trobo al final de la meva etapa professional i m’agradaria tornar a la societat part d’allò que la societat m’ha donat.
“He dedicat els últims dos anys a enfrontar-me a una malaltia que no havíem vist mai”
Has viscut la pandèmia de primera mà a Igualada…
Sí. Jo vaig caure malalt el dia 14 de març del 2020, el segon dia de pandèmia i vaig tornar a treballar el 29, quan tot estava tancat. Jo seguia anant a treballar. Vaig tenir la gran sort de no necessitar ningú.
En aquell moment hi havia molt poc coneixement sobre la malaltia. He dedicat els últims dos anys a enfrontar-me a una malaltia que no havíem vist mai, he hagut de veure com determinada gent moria i he intentat ajudar a que la gent patís el mínim possible.
A més, m’he adonat que Bellaterra té una gran sort, perquè va viure el confinament en unes condicions privilegiades. Hem viscut en un palau. Una altra cosa és que a ningú li ve de gust voler sortir i que no li deixin fer-ho.
També ens fa ser una societat privilegiada el fet que la majoria de gent té determinats recursos econòmics que l’ajuden a poder viure la vida una mica millor del que viu una altra gent.
I quin creus que jugarà el teu perfil en aquest context i específicament com a vocal de cultura?
Jo crec que la meva feina és cultura. Sense la cultura, la meva feina és impossible. A més, jo soc una persona sense adscripció política: puc veure la realitat de moltes maneres diferents.
Per què adopto un càrrec de cultura i no d’esports, de mobilitat o d’espai públic? Perquè l’espai públic ja hi ha una persona i, a més a més, segons el meu criteri, ho fa molt bé.
En quin sentit consideres que la teva feina mèdica és cultura?
La meva feina és cultura perquè jo soc un professional que suposadament té estudis. Per poder fer el que faig vaig haver d’obtenir una sèrie de coneixements, posar colzes. A més, a la meva feina és indispensable una relació constant amb la gent. I això és cultura. Parlar amb la gent és ser sensible a diferents visions de la realitat: una visió 360 graus. La meva especialitat mèdica, les cures intensives, permeten tenir una visió molt global, en aquest cas de la medicina, però paral·lelament també molt global de la vida mateixa.
Penso que l’única manera de potenciar una mica la societat civil és intentar oferir coneixement: oferir activitats conjuntes a una societat diversa com és la de Bellaterra. En el fons, la medicina, igual que altres aspectes de la vida, només reflecteix la vida mateixa, en un moment en què les coses són complicades i, per tant, el teu comportament prioritza molt més unes coses que unes altres. I això també és sentit comú i cultura. Tot això no és possible si un no té coneixement, si un no és capaç de veure les coses d’una altra manera. La intenció és enfocar cap a Bellaterra tot aquest coneixement adquirit i aquesta experiència al lloc on he viscut.
El perfil que tens tu difereix completament del perfil que hi havia anteriorment a cultura.
I probablement això pugui enriquir una mica el govern mateix i poder il·luminar també una manera diferent de veure les coses.
Abans havies fet alguna tasca semblant a aquesta?
Havia estat uns quants anys com a directiu de l’Handbol Sant Cugat i, per tant, ja he passat uns quants anys entregant una part del meu temps al servei dels altres.
“A Bellaterra, malgrat que naveguem en el mateix vaixell, no tots remem a l’uníson“
Quins són els reptes que et planteges per Bellaterra durant el que queda de mandat?
El meu objectiu és escoltar Bellaterra. Em proposo sobretot escoltar la gent, malgrat que l’any vinent hi hagi eleccions i això faci que cadascú tiri per la seva.
M’agradaria que fóssim capaços entre tots plegats de buscar accions comunes o el denominador comú. Bellaterra ha d’intentar preservar i potenciar, no fabricar ni tampoc construir sinó, intentar potenciar una societat civil: una comunió d’interessos en determinats aspectes com per exemple la cultura.
S’ha d’intentar que la gent participi de les múltiples activitats que hi ha: fer obrir molt més el centre cívic de l’EMD, per exemple. Han de saber que, a més d’una estructura de govern, existeix un centre cívic que, evidentment, ha de poder utilitzar tothom per poder tenir accés a la cultura. I, què és cultura? Doncs tot allò que la gent tingui ganes de fer per desenvolupar-se i per sentir-se molt millor.
Com valores la relació que hi ha entre les entitats, les associacions i el veïnat de Bellaterra?
Ho valoro amb oportunitats de millora. No et diria que tinc la percepció que hi ha una fractura, però sí que penso que no remem per cap a la mateixa direcció. A Bellaterra, malgrat que naveguem al mateix vaixell, no tots remem a l’uníson.
“Les activitats del poble s’han de potenciar“
A la darrera Festa Major de Bellaterra, per exemple, hi havia la percepció que, a l’hora d’organitzar les activitats, no es comptava tant amb el veïnat i les associacions, sinó més aviat amb serveis professionalitzats. Hi ha alguna intenció de revertir aquest paradigma?
Evidentment, la idea global seria poder canviar-la. Probablement, la problemàtica no estigui en canviar o no canviar-ho, sinó en la repercussió econòmica que té el fet que siguem una administració petita: tu tens uns diners públics i ets responsable de la contractació o de qui dona o qui no dona diners. Evidentment, no pot donar diners a canvi de res.
Les activitats del poble s’han de potenciar perquè són una expressió del mateix poble que intentem preservar. Ara bé, perquè pugui rebre una subvenció o tingui una sortida econòmica ha de tenir un format determinat i ha d’estar justificada.
Però, més enllà de les qüestions econòmiques, parlem més aviat d’un suport per part de l’administració en les activitats populars.
Sí. Com a nou vocal de cultura, intentaré conèixer com funcionem, quines organitzacions hi ha i, a partir d’aquí, intentar com a mínim un dia a la setmana, poder dedicar-me a conèixer l’activitat de la gent: oferir el meu temps lliure per les activitats del poble.
Totes les propostes que es fan a la Festa Major i formen part d’una discussió xerrada d’hores i hores i d’un conjunt de persones que formen part del govern. Estic convençut que amb aproximacions successives, en una discussió contínua en traiem cada vegada idees noves coses que milloren la idea anterior. En realitat, des que he arribat a l’administració, he vist que el “Back Office” és molt més important i passen moltes més hores del que jo pensava.
Foto: El nou vocal de cultura, Carles Triginer, durant un moment de l’entrevista | Aina Sanllehí Galera
