El barri del Turó de Sant Pau, pertanyent a Bellaterra i Cerdanyola, nascut als anys 80 del segle passat amb la finalitat d’acollir els treballadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, compta amb un centenar de cases on hi viuen antics i actuals treballadors de universitat, a més de famílies nouvingudes o familiars d’antics treballadors.
Des de BellaterraDiari, entrevistem a la presidenta de l’Associació de Veïns del Turó de Sant Pau, Puri Ribelles, qui ho és des de fa quatre anys. Escollida dues vegades com a presidenta, juntament amb l’Àngel, veí de la zona, s’encarreguen de les relacions amb les administracions i l’organització d’activitats al Turó, com ara la Festa Major que es va celebrar aquest darrer mes de juny, després de tres anys sense poder-la fer a causa de la pandèmia.
Parlem amb ella sobre aquesta festivitat, les particularitats d’aquesta zona de Bellaterra i els reptes que es plantegen actualment.
Puri, explica’ns la teva tasca com a presidenta:
Jo juntament amb l’Àngel ens encarreguem de tot pràcticament: d’organitzar les activitats, però també de resoldre problemes, assegurar-nos que es facin les tasques pertinents al Turó i al centre cívic i contactar amb les administracions: l’EMD o l’Ajuntament.
Tot i que és cert que hi ha hagut voluntaris i altres membres que han format part de la junta, com anteriorment l’Alba, qui s’encarregava de la vegetació del Turó. Ara arran d’una nova assemblea que vam fer s’incorporaran quatre persones més que s’han inclòs a la junta i que al setembre ja començaran a fer reunions.
Quina part de la població forma part de l’associació de veïns?
Al Turó de Sant Pau tenim 100 cases, amb una mitjana aproximada de tres o quatre persones per casa, que sumen uns 350 veïns i veïnes. 76 de les cases que hi ha són socis de l’Associació de Veïns i paguen la quota de 14 euros mensuals, que ens permet organitzar moltes activitats i entre elles, la més important, la Festa Major, que no seria possible sense l’aportació dels socis.
No hem pogut fer res durant aquests anys de pandèmia, però ara ja comencem a engegar la màquina. L’Àngel ha estat sempre al meu costat. Jo sola no ho hauria pogut fer. Fem un pack.
“No ens sentim abandonats, però sí poc atesos”
Quina relació teniu amb les dues administracions: EMD i Ajuntament?
Tant amb l’EMD com amb l’Ajuntament la relació personal és molt bona, però m’agradaria que al Turó les coses funcionessin d’una altra manera i que els problemes se solucionessin quan cal. No ens sentim abandonats, però sí poc atesos. M’agradaria estar-hi menys a sobre.
Ara el nostre neguit és el restaurant del centre cívic. Fins ara teníem la Mercè i el Jaume que van estar vint anys aquí fins que es van jubilar. Després hi va entrar una altra família, però no va funcionar, en part per les circumstàncies de pandèmia en què vivíem.
En aquests moments, estem esperant les licitacions, que, com ens va assegurar el president de l’EMD, Ramon Andreu, sortiran aquest mes de juliol i sabem que hi haurà dues persones que licitaran. Si és així, el restaurant tornarà a funcionar a principis de setembre,
És vital pel Turó. Dona servei a la universitat, als bombers i, sobretot, a gent del Turó i Bellaterra.
Un punt de cohesió.
Exacte. És un punt de trobada del veïnat. Ens trobem molta gent que ens pregunta quan funcionarà de nou. Aquests dies de Festa Major hem obert per donar una mica de servei i la nostra idea és que torni a funcionar igual que abans.
“Unir forces per poder formar una comunitat diferent, tranquil·la enmig de la natura”
Quines particularitats creus que defineixen el Turó?
Per mi és únic. És com un poble on els veïns des dels seus inicis van unir forces per poder formar una comunitat diferent, tranquil·la i enmig de la natura que encara perdura avui dia. Ells van veure en el Turó un potencial increïble per crear una vida diferent al costat dels seus fills. Aquesta unió entre els veïns va fer que es formés això tan diferent que tenim aquí.
Darrerament han vingut moltes famílies amb fills petits i no tan petits. Aquests dies de Festa Major veies com nens de cinc anys jugaven amb nens de 16 o 17. I no tens la por que es trobin cotxes o altres perills…
Bé, ara tenim un problema amb els grups de gent que venen de Cerdanyola o Sabadell des de fa set o vuit anys a passar l’estona durant les tardes i nits i es dediquen a fer botellots i a córrer amb cotxes i motos i ho deixen tot fet una porqueria.
Malgrat aquests problemes puntuals, viure aquí és molt bonic. La gent vol fer pinya, es volen trobar, els infants es troben i sorgeix de forma natural, sense forçar res i les noves famílies que arriben acostumen a implicar-s’hi molt.
L’origen del Turó rau de la idea de donar residència als treballadors i treballadores de la Universitat Autònoma. Què en queda d’això?
Ara hi ha de tot, persones que treballen a la Universitat i també persones que no hi tenen cap vinculació. Sí que és cert que es va fundar com a cooperativa per als treballadors de la universitat en un principi i jo et diria que inicialment suposaven el 95% dels habitants del Turó.
Jo vaig arribar ara farà 25 anys, però encara hi ha molts treballadors i treballadores que hi han treballat i actualment hi treballen. Potser els que tenen aquesta vinculació professional amb la universitat rondarien al voltant del 50%. També hi ha fills d’antics treballadors que han comprat cases…
Què crida l’atenció als forans per venir a viure aquí?
Sobretot els més interessats són famílies amb nens. Té espais a l’aire lliure, parcs, una associació de veïns i desperta certa harmonia i tranquil·litat. A la gent li agrada poder viure enmig de la natura.
El perfil de gent nouvinguda són, per tant, famílies amb fills.
Sí. Sobretot famílies amb fills petits, tot i que hi ha una mica de tot. Sobretot el que atrau és la tranquil·litat que desperta aquest lloc.
“Necessitem que el que tenim es cuidi”
Quines necessitats creus que té la població del Turó, a banda d’aquest punt de cohesió social, que suposa el restaurant.
Necessitem que el que tenim es cuidi. Tenim un parc, un camp de futbol, un camp de bàsquet, el centre cívic i un munt de vegetació que no rep el manteniment que hauria de rebre. Hi ha certes coses que s’estan degradant perquè no hi ha un manteniment gaire continuat. Hi has d’estar molt a sobre.
Però, sobretot, necessitem que s’obri el restaurant, entre altres coses perquè dona vida i no només dona vida al Turó sinó que dona un servei fora del Turó. Aquí no hi ha problemes d’aparcament i, per tant, hi ve molta gent de la Universitat Autònoma. És una necessitat imperiosa. Que el setembre el dia 1 ja es pugui obrir, igual que vam fer durant la festa major.
“La Festa Major del Turó de Sant Pau se celebra com la de Bellaterra, des del 1983 “
Quan neix la Festa Major? És una tradició consolidada?
Sí, tenim dos gegants – els assenyala – que van fer els veïns, que acostumen a sortir sempre per la Festa Major, que se celebra des de l’inici. La primera festa va ser el 1983 i des d’aleshores no s’ha deixat de celebrar mai, només amb la pandèmia.
Sempre s’ha celebrat aquesta festa al Turó?
El Turó va néixer aproximadament l’any 1978 i l’associació pocs anys després, el 1982 i amb ella la festa major. Nosaltres quan vam venir, fa 25 anys, ja hi era l’associació de veïns.
Aquest any, després de dos anys sense poder fer res, teníem moltíssimes ganes de fer coses i la gent també de sortir al carrer. Això s’ha notat per la participació que hem tingut en totes les activitats.
Quan van arrencar les activitats de Festa Major?
Les festes van començar dijous 16 de juny. Vam voler involucrar els nens i nenes perquè decidissin com els agradaria celebrar les festes. Els vam reunir i vam aconseguir uns 30 participants de totes les edats i en van sortir coses molt maques. D’allà va sortir la gimcana i un cinema a la fresca.
Divendres vam fer el pregó. El va fer el Mariano Sazatornil, un veí del Turó que viu aquí des dels inicis. Després de tres anys sense celebrar res, vam buscar una persona que fos bastant emblemàtica. Ell també va ser president durant uns anys. Van venir-hi l’alcalde de Cerdanyola, el Carlos Cordón; la regidora veïnal, la Cristina Real; que va ser alcaldessa durant molts anys i el president de l’EMD, Ramon Andreu, i molts veïns.
Aquest any hem tingut molta més feina, perquè com que no funcionava el restaurant, hem hagut de fer un càtering. Vam fer un asado argentino a la Cruz a la Plaça Major, que vam guarnir plegats. L’Antonio es va encarregar de la fideuada, amb un munt de gent. També va venir l’orquestra de cada any, que ens agrada molt, perquè ja coneix els veïns i els veïns ja la coneixen.
Diumenge, des de nens petits fins a adults han fet la Milla, la volta al turó, un campionat de futbol, de voleibol i de ping-pong, festa Holi i festa de l’espuma. Després vam fer una xocolatada amb ensaïmades de Mallorca, que l’Angel va encarregar. En acabat hi va haver un concert i una salsitxada, com sempre. Els focs artificials van tancar les festes.
A més de la celebració, el veïnat també ha participat a l’hora d’organitzar?
Sí! Quan necessitaves reforços, només ho havies de demanar una vegada. La gent s’hi bolcar. Ha estat un èxit. Estem molt agraïts de la participació que hi ha hagut. Ens han trucat i ens han felicitat. Sabem que s’ho han passat bé i això em fa molt orgullosa de viure aquí, tant a l’Angel, com a mi. El veïnat és increïble.
Mira totes les fotos de la festa aquí.
FOTOGRAFIES: La presidenta del Turó de Sant Pau al Centre Cívic | Aina Sanllehí Galera
