El passat mes de juny, els considerats “joves” bellaterrencs d’entre 12 i 20 anys van ser convocats a una reunió organitzada per l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra amb l’objectiu de conèixer les seves propostes per la propera Festa Major de Bellaterra, que se celebrarà el primer cap de setmana de setembre.

En Marc, en Jan, la Clàudia i en Sergi són quatre joves bellaterrencs que han viscut algunes de les darreres festes majors. Tenen 12, 16, 17 i 18 anys respectivament. Tots ells van rebre una carta de l’EMD, on se’ls convidava a assistir en aquesta trobada, però només dos d’ells hi van participar. Des de BellaterraDiari hem volgut parlar amb ells sobre el seu punt de vista i l’organització de la festa d’enguany. Llegeix més informació aquí.

Als 4 us van convocar a una reunió per parlar de la Festa Major. Com valoreu aquesta trobada?

Jan (16 anys): Érem uns deu o quinze. Ens van preguntar què significava per nosaltres la Festa Major de Bellaterra i ens van fer un recull de coses que funcionen i coses que no, que fan que a gent entre els dotze i els vint anys no participi tant a la Festa Major.

“Es va proposar portar grups musicals coneguts, karaokes, esport obert a totes les edats…”

S’hi van aportar idees noves?

Jan: Sí! Es van aportar noves idees, algunes més esbojarrades que d’altres, per exemple, que portéssim gent que toqués música actual. No necessàriament havien de ser grups coneguts, sinó grups de versions d’altres artistes que coneguem.  També es va proposar fer algun karaoke per a totes les edats.

D’altres eren més esportives, com ara, partits de futbol que incloguessin a més franja d’edat. Ja va passar un cop que a la UAB només hi podien participar unes persones molt concretes i els de catorze, quinze i setze anys estavem exclosos, per això es va suggerir que hi pogués participar tothom…

I a part del futbol, també vam proposar altres activitats esportives enfocades cap a gent adolescent. Aquí tot el que es munta amb el tenis, els inflables és molt dirigit a nens petits. I si ens posem a jugar els grans, enviaríem la pilota fora de la pista amb la nostra força… (riu)

Marc (12 anys): També vam dir de fer una pista d’skate amb rampes!

Ah, si? I quines van ser les idees més esbojarrades?

Jan: Fer un torneig de Lol (un videojoc d’abast internacional d’estratègia en temps real), torneigs de videojocs i que l’EMD s’obrís com una zona en la qual incloure màquines com a espai gamer, que l’Ibai ( influenciador, youtuber i locutor d’e-sports electrònics bellaterrenc) vingués i participés en les partides. També hi havia qui volia portar aquí al Bad Bunny (cantant de reggaeton i trap llatinoamericà)…

Marc: Sí! I posar una fira amb atraccions, que això és molt guai.

Jan: També ens van preguntar si el programa de la festa ens arribava d’alguna manera. Principalment, la informació ens arriba a través de les famílies, i com que ja saben que algunes activitats a tu no t’interessen, ja no et diuen res, però vam proposar formes de millorar-ho, per exemple, que ens arribés una carta amb els horaris i les activitats que es farien.

Marc: Es va fer molt llarga. Vam estar molta estona parlant del mateix. Al principi ens van preguntar per què la gent no volia venir, es van proposar activitats noves i ja va haver-hi un moment en què ja s’havia dit tot i estàvem allà esperant a que acabés… (riu)

“En tinc un bon record de petit, però ara, interès gairebé zero”

Normalment, us assabenteu del que passa a Bellaterra?

Jan: Jo d’alguna cosa que em diuen els meus pares.

Clàudia (17 anys): Jo de la festa major sempre rebo el programa, però mai hi vaig. Sabadell és la meva festa major. Jo visc a Bellaterra des de sempre, però des de fa set anys vaig a la Festa Major de Sabadell. Potser quan tenia vuit o nou anys sí que venia. Jo recordo participar molt a les fires d’intercanvi o a la baixada de carros, però ara ja no.

Sergi: Ningú se n’entera. Jo quan era petit hi venia, però últimament he anat a les festes de Cerdanyola, Sant Cugat i Sabadell. S’enfoquen més en els nens petits i, per la nostra edat, poca cosa hi ha a fer aquí i tampoc s’esmeren gaire a fer res.

Ara perquè han fet això, però a mi mai m’ha arribat una carta dient que volien saber les meves idees. També hi ha entitats com el Club que poden aportar idees i no els han escoltat massa. Per tant, en tinc un bon record de petit, però ara, interès gairebé zero.

“A l’escola no hi havia gairebé ningú de Bellaterra”

La Clàudia i en Sergi anaven a l’Escoleta de Bellaterra i en Marc i en Jan al Ramon Fuster.

Clàudia: Sí. A l’escola no hi havia gairebé ningú de Bellaterra. Jo tots els amics que tinc són de Cerdanyola i Sant Cugat, a sobre, al final he acabat anant a l’institut a Barcelona.

Jan: De petit sí que quedava més aquí i anàvem amb els patinets amunt i avall, participàvem d’aquestes activitats, però com bé ha dit el Sergi, per la gent que es va fent gran, veus que les activitats no canvien, segueixen fent-ne les mateixes i, al final, un va creixent i deixen d’interessar-li aquestes activitats, que són infantils, al capdavall. Els meus germans grans em diuen que abans sí que a la classe la majoria de gent era de Bellaterra i de Sant Cugat. Ara, no. I estem molt dividits. D’aquí a Bellaterra potser són quatre.

Sergi (18 anys): Jo també. Anava a l’Institut Pere Calders i allà de Bellaterra no hi havia ningú. Aleshores, feia vida a Cerdanyola, Sant Cugat i Sabadell i venia aquí sol. L’altra gent no sabia ni que existien les festes majors de Bellaterra.

On us trobeu, normalment amb els amics?

Jan: De vegades intentem anar a llocs on no hi hagi tanta acumulació de famílies i nens.

Us ha fet canviar d’idea aquesta iniciativa? Aquest any vindreu a la Festa Major?

Marc: Jo vindré, però perquè encara tinc bastants amics que venen.

“És com si t’ho diguessin només perquè s’ho volen treure de sobre”

Us ha agradat que comptessin amb vosaltres per tenir en compte les vostres idees?

Clàudia: Jo crec que és bona idea que ho facin perquè, al final, sinó tot segueix igual i nosaltres tampoc els hi anirem a dir res. Jo no vaig anar a la reunió perquè no podia, però penso que està bé que ho facin i que comptin amb nosaltres.

Sergi: A mi, quan em va arribar la carta, la vaig llegir i la vaig deixar on era. Vaig pensar: què m’estàs dient amb una carta? Que vingui a donar les meves idees? Ho vaig trobar molt fred. És com si t’ho diguessin només perquè s’ho volen treure de sobre, perquè és una formalitat i volen complir l’expedient. Així després no poden dir que no han preguntat a la joventut. Està bé que es pregunti, però amb una carta i un sol cop a l’any… Sembla que diguin: “Sí, sí, vosaltres parleu, però farem el mateix de cada any”.

Jan: Jo mentre organitzin partits de futbol en els quals pugui participar gent de totes les edats, allà hi seré amb tots els meus amics, però si continuen fent el mateix que cada any, veig molt difícil de participar-hi, perquè costa venir, fa mandra. Baixes i cada any és el mateix. Ja ens ho sabem tot.

FOTOGRAFIES: En Marc, en Jan, la Clàudia i en Sergi conversant | Aina Sanllehí Galera