L’ofici del perfumista explicat pel bellaterrenc Joaquim Amigó

by | jul. 27, 2022 | Cultura

Parlar de perfum no és el mateix que parlar d’eau de perfum ni d’eau de toilet, ni és el mateix que parlar de colònia. Gairebé el 16 % del consum global a Catalunya correspon al sector de la perfumeria, juntament amb la compra de cosmètics. Per tant, les fragàncies són d’ús habitual al nostre dia a dia. Així i tot, poc ens fixem en la diferència entre el perfum i els seus derivats, la base essencial a partir de la qual es formen les fragàncies i aquelles olors que donen vida a la nostra quotidianitat. 

Darrere aquest costum s’hi amaga l’art i la indústria de dosificar substàncies oloroses segons criteris d’estètica olfactiva que travessen segles i segles d’història. Un àmbit al qual el bellaterrenc Joaquim Amigó s’hi va aproximar de ben jove, als 17 anys, treballant al magatzem d’una perfumeria. Atret per la tasca de la seva família, que s’havia dedicat de forma vitalícia a la indústria perfumista, va acabar treballant en un comerç situat al centre de Barcelona. 

Una família de perfumistes

El precedent familiar i l’experiència el van portar a treballar, al cap d’uns anys, en la seva pròpia perfumeria, situada al carrer Condal de Barcelona. En Joaquim s’entregava a la seva professió, fins al punt de formar part de la creació d’una associació de perfumistes d’àmbit català, que es crearia posteriorment a escala estatal. 

Parlem amb ell sobre la seva vinculació amb el món del perfum i les vivències que ha viscut en aquest àmbit. Ens acompanya també en aquesta entrevista, la Blanca, filla d’en Joaquim, que tot i no haver-se dedicat professionalment al món de les aromes, ha viscut de ben a prop l’evolució d’aquest món.

“La idea de ser perfumista ve del meu pare, en Joan Amigó, que va venir a treballar a la ciutat de Barcelona, en una perfumeria, La Florida, que encara ara existeix actualment, juntament amb el seu cosí, Josep Giral”.  En Joaquim va seguir els seus passos, treballant inicialment en un magatzem, com a “mig dependent” i posteriorment com a venedor: “Per ser dependent havies d’haver treballat bastant en l’ofici”, aclareix. 

Façana de la Perfumeria La Florida el 1907, actualment la perfumeria en actiu més antiga de Barcelona / Lluís Gonzaga Colomer Ballot (any 1896)

60 anys dedicat al sector

En Joaquim ens explica que, malgrat els anys que ens separen d’aquelles primeres experiències, recorda perfectament la vivència d’aquells episodis. Una experiència que li ha permès copsar l’evolució del consum de perfums. 

De la mateixa forma que en d’altres sectors comercials, “el món del perfum entre home i dona també ha evolucionat. Antigament, el perfum de dona era molt dolç i, en canvi, les fragàncies d’home, molt més seques”.” A poc a poc, les dones han volgut consumir fragàncies més seques” afegeix la Blanca. “Sí, i pareixen les fragàncies unisex, que poden ser més fresques o afruitades, però tenen uns cítrics que són més neutres”. 

En Joaquim i la seva filla, la Blanca, al costat de la seva col·lecció de flascons i miniatures

“El perfum és l’essència” 

Gran part de les fragàncies que consumim avui estan creades a base pètals de rosa o de gessamí: “ Els pètals de rosa s’escalfen i en sorgeix un vapor que crea el perfum”.  Així ens ho detalla en Joaquim, mentre ens ensenya la seva col·lecció de 25 flascons i 124 miniatures que conserva a casa seva: “mostres que es regalaven anteriorment”., especifica.

Davant la tendència a associar el concepte de perfum, colònia o fragància com a sinònims, la família Amigó ens detalla quin paper juga cada noció en l’àmbit de la perfumeria. “El perfum és la substància més concentrada: l’essència”. “Si ho ordenessim per nivell de concentració, després hi apareixeria l’eau de perfum, l’eau de toilet i, finalment, la colònia.

“La fragància és l’aroma, l’olor. Tot pot ser fragància, pot ser més bona o potser més dolenta (…). Jo sento olors per tot arreu. Has de tenir molt de sentit de l’olfacte, però treballant-hi encara el desenvolupes més. He arribat a anar a una sabateria i, abans de triar les sabates, olorar-les”. 

En Joaquim ensenya un dibuix d’una desfilada de moda

L’ofici va estar marcat per les restriccions franquistes al comerç

Un ofici marcat pel franquisme i les restriccions d’importació i exportació de productes:  “Era una època que tota la perfumeria la dominaven els francesos i els americans. Què volia dir això? Que tota aquesta perfumeria no entrava oficialment a Espanya. Era contrabandocontrabando pur i dur”

Ens explica detalladament les escenes que es produïen quan apareixia el “contrabandista” a la perfumeria:  “Entrava com un fantasma. – Hola, morros! Ja torna a estar aquí.- Passava a la trastienda, vestit amb abrics llargs amb bosses i paquets”. Productes que provenien del Vapor Habana, transportats clandestinament tot evitant que els carabiners del port sospitessin res. 

Malgrat que les perfumeries de l’època comptaven amb una petita quantitat de productes francesos que els arribaven oficialment marcats amb un segell, “s’acabaven ben aviat” i entre el 80 i 90% dels productes provenien del contraban, segons assegura en Joaquim. Això comportava per les perfumeries “haver d’anar canviant segells d’uns productes a uns altres fent deu mil combinacions”.

El contraban com a antídot davant les dures restriccions al comerç que va imposar el franquisme és només un dels múltiples episodis que l’han portat a viure el fet de dedicar-se més de cinquanta anys al sector de la perfumeria, un ofici amb què topa , per influència familiar de ben jove i que esdevé la seva dedicació principal fins arribada la seva jubilació.

Un record d’en Joaquim, l’aparador d’un establiment de l’època

FOTOS: En Joaquim Amigó a casa seva | Aina Sanllehí Galera

Vols llegir més…?

Entrevista Marín: ‘Com més global sigui el món, més rellevància té l’ancoratge local’

Entrevista Marín: ‘Com més global sigui el món, més rellevància té l’ancoratge local’

Quina és la salut del panorama comunicatiu actual? Com ha evolucionat els darrers anys? Quina responsabilitat tenim cadascun dels actors socials en l’elaboració de periodisme de qualitat? Quins són els models de negoci amb els quals se sustenta l’ofici actualment? I quin és el model idoni per assegurar-nos un periodisme independent? I en el cas del periodisme local?

Recomanacions mediàtiques per aquest estiu 2022

Recomanacions mediàtiques per aquest estiu 2022

S’acaba la setmana de recomanacions culturals, en què hem pogut fer un petit tastet de llibres, sèries, pel·lícules i novetats musicals en català, però amb ella no voldríem passar per alt, el panorama mediàtic català i els nous continguts que s’hi fan periòdicament. És per això que farem una petita repassada a la varietat de podcasts i creadors de contingut en català que s’aproximen des de fa poc al món radiofònic i mediàtic. 

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: