Comencem la Setmana Cultural de BellaterraDiari amb recomanacions estiuenques del sector cultural que millor ha sobreviscut a la sacsejada global de la pandèmia: l’àmbit literari. Us portem, doncs, un recull dels llibres més esmentats durant aquest darrer curs, perquè pugueu aprofitar les vacances per endinsar-vos, si voleu, en una bona lectura. Els conegueu o no, esperem que en gaudiu i que tingueu un molt bon estiu.
“Morir-ne disset”, de Sergi Belbel
“Morir-ne disset” explica la història d’Ernest Calvo, fill d’una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, qui neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut —en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l’inquieten alhora—, es confessa autor d’una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92.
A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertidíssim, audaç i ple de talent narratiu que ens posa davant d’un mirall.
“Benvolguda”, d’Empar Moliner
La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s’enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d’ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí.
A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat i la caducitat de la vida artística.
“La Vall de la Llum”, de Toni Cruanyes
Toni Cruanyes s’allunya de la seva faceta més periodística per oferir-nos aquest cop un retrat íntim, lúcid i precís. La Vall de la Llum, un poble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a través de les vivències amb què una família pagesa s’obre pas en un món que es transforma molt de pressa. Un relat verídic però escrit com una novel·la, amb un alt contingut dramàtic i evocador. La crítica ha dit d’ella: “Cinquanta-dos anys després que Teresa Pàmies guanyés el Premi Josep Pla amb Testament a Praga, tornem a gaudir amb una crònica destinada a ser la memòria viva d’uns fets extraordinaris”.
“Els desperfectes”, d’Irene Pujadas
Els desperfectes són vint-i-un contes que abracen la grolleria i l’humor negre i que exploren, entre altres qüestions, els finals —de l’amistat, de l’amor, de la vida—, els consells dels altres, els periquitos perduts, els bons àpats, la lacra del turisme, els moviments de l’escriptura i les formes de la fe, la credulitat o la manera, sovint hilarant, com els humans afrontem les tragèdies. Àgils i llegidors, senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d’Els desperfectes formen un conjunt irreverent i incòmode, de vegades fosc i pertorbador, de vegades hilarant i grotesc.
“Declaració d’invencions”, de Ricard Sunyol
Declaració d’invencions és un recull de relats que cremen la llengua, escrits des d’una concepció lúdica i irreverent de la literatura. Unes instruccions estranyament espirituals sobre com hauríem de caminar; el mite d’un sensesostre embriac que podria ser símbol de tot i de res; dos amics que s’expliquen batalletes surrealistes i emboirades de fum d’haixix, o la desesperació d’un entomòleg que intenta esbrinar per què el seu pare xiula a totes hores, són algunes de les històries del recull, gairebé sempre tenyides per les múltiples implicacions inherents al fet mateix de narrar. Amb els seus relats d’imaginació desbordant, plens d’un humor absurdíssim tan rialler com truculent, Ricard Sunyol ens enfronta a un món embogit que no deixa de donar-nos motius per explicar històries que ens glacin un somriure a la cara.
“Si entra boira no tendré on anar”, d’Antoni Vidal Ferrando
Si entra boira no tendré on anar és un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l’autor. També és l’expressió de la seva fidelitat a aquests somnis, ideals i amors. Cada poema és la conseqüència de deixar fluir les músiques i els gemecs de l’esperit. El títol vol expressar el sentiment d’indefensió nascut del fet d’haver anat envellint sense haver vist que es complissin les il·lusions de viure en un món millor i en una terra menys desnaturalitzada i més lliure.
“Amor a l’art”, de Tània Juste
A la Barcelona dels anys setanta, l’Olivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en l’especialitat d’Història de l’Art. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del franquisme.
Durant el buidatge d’un pis d’un important coŀleccionista d’art, d’origen austríac, l’Olivia descobreix l’autoretrat de la Valèria Sans, una pintora d’avantguarda desconeguda que va viure al Montparnasse dels anys vint i es va relacionar amb els grans artistes del moment. La seva mort prematura i el fet de ser una dona la van enterrar en l’oblit. Aquest descobriment representarà un mirall edificant i una gran motivació per a la trajectòria vital de l’Olivia, que quedarà marcada per sempre.
“Els angles morts” de Borja Bagunyà
Quan el seu rival s’emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava, en Morella s’adona que necessita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera estancada. Durant la guàrdia de la Nit de Nadal, la Sesé, la seva dona, una ginecòloga saturnina, viu una experiència per a la qual no estava preparada. I mentrestant, l’Olof, l’ultranebot, fill d’un germà genial i inaguantable, arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos.
És possible veure una realitat radicalment nova? O és la realitat, més aviat, qui ens mira? Amb una intel·ligència fora del comú i un estil únic, irònic i clarivident, Borja Bagunyà desplega una constel·lació de personatges sacsejats per una descoberta insòlita que s’enfronten a la desfeta d’un món a repel i a una necessitat insubornable de ser escoltats.
“A contrapèl”, de Bel Olid
L’escriptora i traductora Bel Olid torna a nodrir la literatura feminista amb un assaig sobre la depilació i com trencar amb el cercle de “submissió i autoodi”: La majoria de dones de la nostra societat afirmen que es depilen perquè volen, perquè se senten més atractives o per motius d’higiene. No depilar-te, en canvi, i encara més mostrar públicament que no et depiles, sol ser una decisió política. Aquest llibre desmunta les idees preconcebudes sobre les «bondats» de la depilació i analitza les penalitzacions socials que comporta mostrar el pèl corporal tal com ens neix. Amb les dades a la mà, veurem que l’elecció no és lliure i que mostrar o no mostrar el pèl corporal no és una simple opció inofensiva. Quins pèls estem obligades a erradicar si volem ser vistes com a «dones de veritat»? Quins impactes té sobre la nostra salut (física i mental) acatar les normes socials sobre depilació? Què passa si no podem? I si no volem?
“Atreveix-te a fer les coses a la teva manera”, de Iolanda Batallé
A Atreveix-te a fer les coses a la teva manera l’escriptora i editora Iolanda Batallé Prats desplega un relat íntim i vivencial que va més enllà d’un manual sobre lideratge. És un al·legat personal i alliberador, emotiu, directe i lúcid que, amb coratge, ens convida a viure, a fer i a dirigir lluny de l’autoritarisme imposat, amb la premissa de l’autoconeixement com a base d’una gestió empàtica, eficaç i feliç.
FOTO: Llibres de vacances | Pexels