“Diari d’estiu (1)”

by | ag. 22, 2022 | Opinió


Quan arriba l’agost em ve al cap la reflexió del meu pare. “L’agost es el millor més a Bellaterra perquè pots passejar pel mig del carrer”. És clar que aquesta frase es remunta als anys 70 quan el trànsit per Bellaterra no era ni de bon tros el que tenim ara. Però la reflexió anava més enllà ja que l’agost és el mes on les urbs s’alliberen de vehicles que, en filera índia, van cap els llocs d’estiueig.


A casa vàrem trigar molts anys a seguir aquest ritual d’estiueig, no va ser fins el 1990. Portàvem 14 anys de casats i, amb 2 fills, ens creiem (i ho érem) uns privilegiats pel fet de viure en un indret com Bellaterra on passar l’estiu era tot un plaer i un luxe. Com a molt fèiem una escapada d’uns dies després d’arrenglerar els 2 fills a casa els avis d’Agramunt.


Aquell any de 1990 és va esdevenir la mort de la germana de la meva dona i el naixement del nostre tercer fill. Mort i vida en el termini de poc més de dos mesos. Va ser aleshores que vàrem emprendre l’aventura de fer unes vacances diguem-ne formals de tot un mes que ens van portar a La Cerdanya.

FOTO: El Cadí des de cal Barrau emblanquinat per una pedregada d’agost | Ignasi Roda


A la dona no li venia de nou ja que fins els seus 15 anys, més o menys, cada estiu el passava a Bellver de Cerdanya, junt amb la seva germana, a ca la tia, una germana soltera de la seva àvia. Per a mi en canvi era tota una novetat ja que aquest ritual estiuenc l’havia perdut a principis dels 70. Cert que en els anys 60 havia anat amb els pares i tots els germans a El Port de La Selva, però com he dit, a principis dels 70 vaig campar al meu aire.


Han passat 32 anys i Bellver de Cerdanya ha esdevingut no  només el nostre destí de vacances sinó també un refugi de tot l’any ja que, junt amb els sogres, vàrem refer la casa on havien viscut dos generacions de la família de la sogra, gent Ceretana provinent del poble de Nèfol i que eren coneguts com els de Cal Barrau, gentilici que encara conservem.

D’aquella casa humil, amb paller, cort pel bestiar al dessota, 2 habitacions petites, cuina i foc al terra al dessobre, comuna a l’exterior i pati empedrat, en férem una nova llar que ara la gaudeix tota la família.


Fa 32 anys a Bellver se li podia aplicar la frase del pare: pocs cotxes i estiuejants de tota la vida creaven una comunitat harmònica on els fills van créixer i van fer colla. Però les coses han canviat i la febre constructiva ha arribat a cotes impensables, esdevenint el municipi un indret farcit de cases unifamiliars i apartaments que la major part de l’any resten tancats. En front d’això l’escassetat de vivenda assequible pels joves de la comarca o aquells que volen venir a viure-hi per fugir de la gran ciutat.


On és el límit del creixement d’un poble? Fins a quin punt el creixement és sostenible?


Bellaterra també ha de reflexionar sobre el seu creixement perquè la seva proximitat amb les grans urbs i les bones connexions la fan candidat a ser un lloc escollit per viure-hi. És una realitat de la que no hem de defugir, perquè el nostre model actual també es insostenible, a menys que vulguem fer de Bellaterra un lloc exclusiu, apte només per a grans fortunes que puguin costejar els serveis i les infraestructures necessàries que requereix un poble amb 36 quilòmetres de carrers.

Les vacances d’estiu són un bon moment per reflexionar sobre totes aquestes coses, i el que ha estat, és i serà de nosaltres i el nostre entorn.

Ignasi Roda

15 d’agost de 2022

Bellver de Cerdanya

Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953
Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre.
Més informació a Viquipèdia

Vols llegir més…?

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

Bellaterra va ser fundada sens dubte per monàrquics i les seves maneres de fer les podríem titllar com gestores d’un petit reialme que s’havia constituït per reial decret – valgui la redundància – amb la permissivitat del moment d’una administració local, Cerdanyola del Vallès, que maldava per gestionar un poble que en qüestió de 30 anys havia passat de la pagesia a la indústria.

“La Festa Major ‘en minúscules'”

“La Festa Major ‘en minúscules'”

Però, per què la nit del divendres ha desaparegut? Cóm és que els joves no hi eren a la nit jove? Per què la única nit de la festa es va acabar a les 2 hores…? Ja no es fan des de fa temps les Gincames del Grup escolta o la Gincama Motor. Tampoc es fa el concurs de Pintura Ràpida ni tantes altres activitats que donaven joc, dins una mateixa franja, a que els veïns de diferents edats tinguéssin l’agenda “plena”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: