Uns terrenys plens de fang davant de l’estació de Bellaterra que servirien per “jugar”. Perquè “volíem jugar”. Així començava el text de Climent Vidal sobre la idea inicial de fer un club social i esportiu a Bellaterra i que seria recollit en la revista publicada l’any 1986 per la commemoració dels 50 anys d’El Club Bellaterra, ara fa 36 anys.
El text començava dient: “Un dia a Bellaterra hom digué: Veus? Si ara tinguéssim una pista de tennis, podríem jugar. També s’aventurà la idea de jugar a la plaça; a l’esplanada on l’any abans es feu l’envelat, i fins i tot crec que es va proposar de jugar a la via del tren. És que teníem ganes de jugar…”. Així resumia en poques línies les primeres voluntats del veïnat de l’època, un grup de joves “que van ser el pilar de l’associació” segons Vidal.
Les paraules de Vidal també retrataven la rapidesa amb la qual es va posar en marxa tot el procés: “Com passa a Bellaterra, els passos necessaris per tenir un club es feren amb gran rapidesa i Fomento de la Vivienda Popular S. A. va autoritzar una cessió temporal dels terrenys per construir una pista o quelcom que s’hi assemblés”. “Fins vàrem tenir la humorada de posar-hi uns pals de fusta amb uns quants metres de filat de gallina i, al cap de tres dies, teníem una esplanada amb pals i filferro i tot, on feien voleiar la pilota… Que no jugàvem? ja ho sabem. Fins n’hi havien que deien que fangàvem, o que llauràvem, i que ja ens en cansaríem…”.
Però el “jovent” d’aleshores no se’n va cansar i, entre diverses discusions que, segons diuen, “no faltaven”, tothom va anar posant el seu gra de sorra “al progrés d’El Club”.
Immediatament es van publicar els seus estatuts i es va portar a aprovació a la Conselleria de Governació de la Generalitat. Es va inscriure la societat al registre corresponent i, tot i així, encara n’hi havia alguns que creien que allò no seria “més que un passatemps per aquell estiu”.
Llavors ja van poder substituir els “pals de fusta” per “pals de ferro”, comprar el filat i encarregar el muntatge que estaria enllestit l’agost del 1935, quan encara no feia un any d’aquella idea de jugar i menys de mig any d’haver-se constituït la societat.
“Però amb això no en teníem ni per començar els de Bellaterra. Volíem més. Molt més”, relatava Climent en la revista. “Volíem un pavelló, un xalet, o digueu-li com vulgueu. Volíem un lloc per reunir-nos, de distracció i que a la vegada fos el nostre estatge social. Naturalment, com amb tot, vàrem topar amb el conflicte “pesseta”, però la solució va ésser no menys ràpida i expeditiva que la primera vegada”.
Vidal detalla com, en la primera assemblea, un dels socis va donar mig miler de pessetes i, de seguida, “es va nomenar una comissió integrada per les senyoretes de Bellaterra, no menys belles que el nostre poblet, entre d’altres les senyoretes Fàbregas, Llorach, Roca, Noguera i Abalo, que amb tan gran encert dugueren a terme llurs atracaments que, el dia següent, diumenge, estàvem en possessió de prop de tres milers de pessetes. Ja n’hi havia per començar! I es va començar”, diu un dels textos que acompanya la publicació.
El pavelló o primera seu social d’El Club Bellaterra va néixer llavors i per Pasqua ja va quedar cobert. Els socis de l’època van posar-hi una bandera i plantar-hi arbres, “perquè junt amb les seves arrels i llurs branques creixi més i més, cada dia, l’amor pel nostre club, engrandint-lo a tota mena d’activitats i perquè allí, al nostre lloc de reunió, hi regni la cordialitat i la companyonia”, deien.
Artur Vidal, un dels joves fundadors i soci nº1 de l’abans anomenat “Sport Club Bellaterra” l’any 1934, explicava com la colònia d’estiuejants aleshores estava formada per una majoria de joves provinents de Barcelona però que, a partir de l’any 1940, “vingué la gran aportació sabadellenca, amb els primers residents” i després Bellaterra “s’ha transformat en un poble on ja no hi queden estiuejants i, el nostre Club, s’han anat transformant fins a constituir realment el Casal de Bellaterra“. Ells van ser la primera generació de bellaterrencs i els que van celebrar el 50è aniversari, la tercera.
Pel que fa a les felicitacions institucionals la revista també va comptar amb la del llavors president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, qui va afegir: “felicito molt cordialment al Club Bellaterra en el seu 50è aniversari i els encoratjo a continuar el camí que van emprendre ja fa mig segle (…) Heu estat capaços de transformar uns erms terrenys i uns boscos en una de les millors urbanitzacions de la nostra terra i heu tingut iniciatives culturals i esportives que honoren a tots els que les heu fet possibles. Cal mirar endavant amb esperit de modernitat i amb noves iniciatives cercant la màxima col·laboració i estan al servei de tothom. Desitjo que aquesta felicitació s’estengui a tots els veïns de Bellaterra, els socis del club i a la junta directiva, que ha programat amb tant d’entusiasme els actes d’aquest 50è aniversari. Que sigui per molts anys”.
FOTOS: Imatges d’El Club Bellaterra abans de la remodelació
A continuació podeu veure la publicació de la revista commemorativa al complet:
