BellaterraDiari em demana que us parli de la Festa Major de Bellaterra pel fet de ser el cronista “oficiós” de la nostra comunitat. I, ben cert, us podria dir molt d’aquest esdeveniment, tot i que el millor que podeu fer és llegir-vos el capítol corresponent en el Llibre de Bellaterra on hi trobareu tots els detalls de com va néixer aquesta festa que, en la seva present edició, compleix 39 anys d’existència. No sé quants anys calen perquè una festa esdevingui tradició o si les tradicions es fan per voluntat d’un poble quant arrelen els fets en el seu tarannà.
Fins que l’EMD va decidir fer-se seva la Festa Major, aquest fet era inqüestionable. Aleshores era la Unió de Veïns de Bellaterra qui coordinava l’activitat, ja que va ser ella qui la va impulsar, o, millor dit, alguns socis que es van encaparrar a crear la festa. Fins aleshores l’entitat tenia com a primera fita vetllar pels interessos urbanístics de Bellaterra. La cultura la deixava a mans de veïns entusiastes. Sempre havia estat així, però tant la Unió com el Club donaven suport incondicional a qualsevol esdeveniment que sorgia de la comunitat.
La representativitat d’una associació de veïns sempre té més pes (que no poder) que la representativitat d’un partit. És cert que una bona gestió política que recolzi les iniciatives ciutadanes afavoreix l’arrelament de les festes i els actes culturals, garantint que aquests tinguin continuïtat i puguin créixer, però mai pot garantir que esdevinguin tradició perquè, com he dit abans, la tradició neix de la voluntat del poble.
I ara em podríeu preguntar, com neix aquesta voluntat? Doncs, ben senzill, fent-se seva la festa, de manera individual i col·lectiva, vivint-la amb una participació activa i no passiva. La participació passiva ja els va bé als polítics perquè fan de la cultura un aparador, sobre tot quan s’acosten les eleccions. Només cal veure com l’EMD s’ha apressat a fer una consulta sobre la Festa Major a un sector determinat de població i, a més, poc abans que tot el de la Festa Major d’enguany ja estava dat i beneit.
La participació activa comença tot just acaba una Festa Major. Aleshores la gent es reuneix i comença a planificar la següent Festa Major i deixa anar la seva imaginació per enriquir-la i millorar-la, reforçant aquelles iniciatives ja consolidades i altres de noves que, potser, esdevinguin una tradició. Perquè, sí, dins d’una Festa Major poc tradicional hi pot haver actes ben tradicionals, com, per exemple La baixada de carros o el concurs d’arrossos i fideuàs, etc.
Jo us convido a recuperar l’esperit de les primeres festes majors de Bellaterra, quan eren organitzades per un munt de gent i propiciaven qualsevol iniciativa, com, per exemple: un grup de teatre com “La Inestable“, anomenat així perquè no se li preveia llarga durada, i, ja ho veieu, segueix avui dia. O els pares entusiastes perquè els seus fills construïssin bòlids per baixar pel carrer Sant Pancraç, carrer de força pendent i corbes sinuoses, que no cal anar més enllà perque l’activitat creixi.
Recuperem la Festa Major, que ja és trist dir la paraula “recuperar” quan aquesta era del poble. I recuperem altres festes i creem-ne de noves. Perquè un poble sense Festa i sense Cultura, què és?
