“Els circuits de la Festa Major”

by | set. 12, 2022 | Opinió


– Avi, tens pintura vermella? Hem de pintar el carro. És un Fórmula 1!

Eren els 3 Fitipaldis en persona, que demanaven ajuda. Els nostres néts Bernat i Blai, estan reconvertint el xassís del que va quedant cada any, del bòlid-carro, de tota la colla, per fer la baixada al Carrer Sant Pancràs.

Aquest any ho han de fer en dues colles (tots junts, ja no caben en un sol carro) per edats i mides. En Blai un de Discjockeys, un festival! Amb vinils inclosos, una baixada inoblidable i fins a l’estació. I n’hi va haver de totes menes. Són genials aquests esforços tri-generacionals, on hi intervenen totes les destreses de les famílies. I algun amateur de la baixada, monoplaça i tot, ben adult, àgil com una gasela.


A mi m’agraden les festes participatives, horitzontals, per a tots. Però cada any i per uns avis com nosaltres, la Festa Major es converteix en una gimcana en tota regla, i pels pares i mares, fills i filles, oncles, tietes, també. Acompanyants, espectadors, col·laboradors, Diari Bellaterra, no diguem… Jo vaig iniciar la Festa Major d’aquest any mentre en Joaquim feia les truites a casa, amb el Concert d’obertura al El Musical, amb la presentació de Montserrat Roig, sempre impulsora, la seva directora, que ella sí que va tenir en compte a totes les entitats representatives de Bellaterra i va dedicar un bonic homenatge a la Unió de Veïns, en el seu 75è Aniversari. El concert amb Beethoven i Daniel Ligorio, o a l’inrevés, va ser meravellós, altíssim nivell. I l’aforament al complet, no hi cabia ni una agulla més. Tot i així es va solapar amb l’acte del Fòrum, on una part del Tricicle, Àlvar i Ignasi, dues de les tres Roda(s) – Frederic on ets? -, ens varen delectar amb les seves amenes cançons de lletres de bells poetes, que han musicat, amb els tons i veus, dramatitzades, immenses de contingut. La Chus Cornellana, la Conxa Antolin i en Miguel Ángel Ramos van anar recordant els esforços del Fòrum, i rememorant la feina feta des del seu inici, amb participació activa de molts veïns de Bellaterra, o propers al poble, entesos en les més diverses matèries. 

La cultura en viu i combinada en aquests 2 actes, finalitzats amb un pica-pica, ens va permetre xerrar, fer un mos i una copa molt agradable. I a l’endemà, divendres 2, després de les titelles, es va fer l’entrega del premi a la guanyadora del cartell d’enguany. Tot seguit, el pregó, un duet, amb Elisenda de Clascà i Roger Pallàs. Més aviat convertit en 2 pregons, sobre Bellaterra Solidària. Elisenda donà una visió de recollida dels esforços, de les històriques festes majors, detalls ínfims curiosos i preciosos, en un recull molt acurat, compromés! El Roger va expressar les aventures d’un nouvingut al poble. Tot és començar amb un plat fort. Ben arribat, doncs. Tot això, també precedint a l’obra de teatre de La Inestable. Un altre encavalcament horari. No em podré quedar, els néts estan a les activitats esportives i inflables de la plaça del Pi. Hi va assistir en Joaquim i un ple de veïnat, amb un bon sainet, còmic i ben interpretat; “Que bé la Julieta”, deia en Joaquim, espectador. Jo, és clar, ja vaig seguir la meva marató particular, veient els partits i preparant sopars. I l’endemà, dia 3, dissabte, toca fer de tot: activitats a la font de la Bonaigua, pàdel continuat al Club, aperitiu servit dels restaurants a plaça del Pi, i al mateix temps l’impressionant concert de jazz, de Dima i Larissa Pereyra amb l’extraordinari convidat trompetista: en Yuri, tots ells Ucranians, acollits per famílies veïnes de Bellaterra. Assolellats i posant els millors tons de jazz, ritme i molt nivell, van fer uns solos impensables i van aixecar parelles a ballar i tot. Llarg, generós i per no perdre el ritme de la baixada de carros, vam anar-hi tots dinats. Un cop allà vàrem haver de tornar a empaitar les hores. Es va arribar a temps amb les vestimentes i accessoris necessaris, per completar la solemne baixada de Sant Pancraç. I ben arribats a l’estació, enrederits per un cotxe aparcat a mitja cursa i no retirat, els néts van enllaçar amb la cursa de patinets. Aleshores vaig haver de combinar amb la festa major de Sabadell, inauguració d’art, a l’Acadèmia de Belles Arts, Manils i Marqués rememorant la que van fer fa 30 anys! Impressionant, no us ho perdeu. I aquí ens varem quedar.

Assistir a totes les activitats de la festa és un repte i seria bonic enllaçar-ne algunes, pensar-les amenes, assequibles i inclusives. A mi m’agraden les que tenen pòsit. I ara alguna ha quedat de banda, com el sopar de la Unió de Veïns amb la posterior festa que acollia a totes les colles d’edats diferents de Bellaterra. Seria bo torna-la a recuperar i no evadir el jovent. Els Gegants i la Banda… La paella és la cloenda, sonada. Caminades i bescanvis de joguines i altres trastos a la plaça durant el matí. No podré ser-hi, però deixo les colles representants amb els arrossos a punt, que han fet molt bon paper, amb les seves expertes cuineres, ara ja molt evolucionades, deixant enrere l’adolescent acolorida paella Blava dels Barrufets! I fi de festa amb el Holi, encara més acolorit. L’any vinent no me’l perdo. 

Gràcies nouvinguts, gràcies veïnat. I als Solidaris, encara més. I als generosos, que han fet feina i més feina, també solidària, durant anys i anys, per tal que el poble gaudeixi. Enyorant els que han canviat de barri, no ens perdeu de vista! Un gran record per les pèrdues sentides de persones tan estimades, us hem trobat molt a faltar. Us tenim aquí, fent el volt per la Festa Major.



Roser Casas amb la col·laboració de la jove Laia Riba

Vols llegir més…?

“Idea i somni”

“Idea i somni”

Tot plegat dona per pensar. I el primer que em ve al cap és que estem concebent una Catalunya independent sota el prisma dels partits i els polítics. És la seva visió la que preval davant la idea i el sentiment d’una gran part de la població catalana que va decidir dir prou al que el meu avi als anys 60 deia “una ocupació”, tot i no ser independentista.

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: