“La gran riuada”

by | set. 23, 2022 | Opinió


En memòria de les víctimes de les riuades de 1962 al Vallès

 
Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.


Al Club Bellaterra s’havia programat un recital de cançó catalana o millor dit, de La Nova Cançó. El pare havia demanat al seu amic Josep M Espinàs que vingués a cantar les seves cançons. Just aquell any havia publicat el derrer disc Espinàs canta les seves cançons.

 
Plovia a bots i barrals. l’Espinàs no arribava. Venia amb el seu Sis-cents (600), potser, per l’Arrabassada. La gent (el públic) és neguitejava. El recital s’avia programat com una de les activitats de cloenda d’estiu. Era tradició fer una festa final al Club Bellaterra i potser ja s’havia celebrat el cap de setmana anterior i aquest recital deuria ser un acte esporàdic i fora de programa.


Finalment l’Espinàs va arribar, esparverat per la quantitat d’aigua que li havia caigut al damunt o millor dit, al damunt del seu Sis-cents, en el viatge per l’Arrabassada. Després d’excusar-se, va desenfundar la seva guitarra, va guardar la seva pipa, es va posar a cantar. Quan el recital va acabar la pluja havia minvat. Els efectes de l’aiguat a Bellaterra no van ser pas més greus que els habituals d’una tempesta d’estiu.


A l’endemà, dimecres, van començar a arribar les notícies. El mitjà era la ràdio. Ningú no s’ho creia. La pluja havia arrasat barris sencers a Terrassa i a Rubí, poblacions ben properes a Bellaterra. També a Cerdanyola l’aigua va fer estralls, però no amb la magnitud que les altres viles. Els morts es començaven a comptar per centenars.


D’això ja fa 60 anys i els interrogants no s’han esvaït. La memòria és tossuda si no té respostes i molta gent es segueix preguntant tantes coses. La magnitud de la tragèdia no ha estat superada encara. La naturalesa és ferotge davant el mal comportament dels humans. Aquell recital de l’Espinàs quedaria per sempre associat a la memòria, la meva memòria d’un nen de 9 anys que amb prou feines entenia res del que es parlava. Però potser l’impacta d’aquell fet va quedar enregistrat per sempre al meu cervell i, sense adonar-me, em va fer prendre consciència del que era una catàstrofe, una tragèdia i d’una crua realitat que apareixia de manera incòmode en el meu món encotonat.

Dos mesos després va caure la gran Nevada de Nadal, la més gran caiguda a Barcelona. La neu blanca va esborrar el color marró del fang que va arrossegar milers i milers de persones al Vallès, aquella nit del 25 de setembre de 1962, ara fa 60 anys.

Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953
Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre.
Més informació a Viquipèdia

Vols llegir més…?

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

Bellaterra va ser fundada sens dubte per monàrquics i les seves maneres de fer les podríem titllar com gestores d’un petit reialme que s’havia constituït per reial decret – valgui la redundància – amb la permissivitat del moment d’una administració local, Cerdanyola del Vallès, que maldava per gestionar un poble que en qüestió de 30 anys havia passat de la pagesia a la indústria.

“La Festa Major ‘en minúscules'”

“La Festa Major ‘en minúscules'”

Però, per què la nit del divendres ha desaparegut? Cóm és que els joves no hi eren a la nit jove? Per què la única nit de la festa es va acabar a les 2 hores…? Ja no es fan des de fa temps les Gincames del Grup escolta o la Gincama Motor. Tampoc es fa el concurs de Pintura Ràpida ni tantes altres activitats que donaven joc, dins una mateixa franja, a que els veïns de diferents edats tinguéssin l’agenda “plena”.

“Els circuits de la Festa Major”

“Els circuits de la Festa Major”

A mi m’agraden les festes participatives, horitzontals, per a tots. Però cada any i per uns avis com nosaltres, la Festa Major es converteix en una gimcana en tota regla, i pels pares i mares, fills i filles, oncles, tietes, també. Acompanyants, espectadors, col·laboradors, Diari Bellaterra, no diguem… Jo vaig iniciar la Festa Major d’aquest any mentre en Joaquim feia les truites a casa, amb el Concert d’obertura al El Musical, amb la presentació de Montserrat Roig, sempre impulsora, la seva directora, que ella sí que va tenir en compte a totes les entitats representatives de Bellaterra i va dedicar un bonic homenatge a la Unió de Veïns, en el seu 75è Aniversari

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: