Ja fa cinc anys d’aquell octubre del 2017 en què Catalunya va celebrar un referèndum d’autoderminació per a la seva independència, això sí, sense el vist-i-plau del govern espanyol. Un mes que va aglutinar diferents dates històriques com l’1 d’octubre – la data del referèndum -, el 3 d’octubre – la manifestació contra les càrregues policials -, el 10 d’octubre – la declaració parcial d’Independència – el 16 d’octubre – l’empresonament dels Jordis-el 27 d’octubre – l’aplicació de l’article 155 sobre el govern català…
Cinc octubres després, els diversos municipis de Catalunya segueixen tenint aquella data marcada al calendari. Repassem ara els principals esdeveniments que van succeïr abans i durant el mes d’octubre d’ara farà 5 anys i, a continuació, què han fet cadascun dels municipis del voltant per commemorar-ho.
Imatges de l’1 d’octubre del 2017 a Bellaterra
Concentració el 28 de setembre de 2017 a Bellaterra. A les portes del referèndum, un centenar de bellaterrencs també es van concentrar afirmant:
“l’Estat espanyol està infligint un dels atacs més flagrants a la democràcia que s’han viscut mai a la Unió Europea (…) està vulnerant drets fonamentals com la llibertat d’expressió, informació i reunió. Som en una deriva antidemocràtica impròpia a l’Europa del segle XXI: querelles de la Fiscalia contra els alcaldes per cedir espais municipals per a la votació, escorcolls de la Guardia Civil a impremtes d’arreu del país, identificació de periodistes, vulneració de les comunicacions privades per part de Correos, prohibició d’actes públics… L’Estat espanyol ha aplicat un estat d’excepcionalitat i repressió impropi d’una democràcia. Davant d’aquesta situació inèdita i insostenible cal defensar més que mai els drets fonamentals que estan sent vulnerats de manera sistemàtica des de la convocatòria del Referèndum”.
i aquest any, què va fer Bellaterra i els municipis veïns?
Aquest any, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Bellaterra va convidar als bellaterrencs i bellaterrenques a assistir a l’acte multitudinari que les entitats independentistes organitzaven a la ciutat de Barcelona, a diferència de l’any anterior, que es va commemorar el quart aniversari a Bellaterra, amb una projecció d’imatges a la Sala Gran del Centre Cívic i on es va fer la petició que la sala del Centre Cívic es convertís en la “Sala de l’1 d’octubre”.
Al mateix centre cívic va ser on fa cinc anys votaven un total de 1.210 veïns de Bellaterra, sobre un cens de 1.965 habitants, i el que suposava un 61% de la població bellaterrenca. Del total de vots 1.104 votaven a favor de la independència.
Cerdanyola
L’1-O del 2017 al municipi de Cerdanyola es viure com una jornada convulsa amb talls de connexió a internet, i hi va haver identificació de càrrecs públics. Cinc anys més tard, la commemoració de la jornada es va fer amb càntics i consignes com “1 d’octubre, ni oblit ni perdó”mentre desenes de manifestants van recórrer el centre del municipi. La nit anterior, la plaça Jaume Grau Altayó també es va omplir d’assistents en un acte organitzat per diverses entitats independentistes on hi va haver lloc per diverses intervencions, música i rom cremat.
Sant Cugat
La ciutat veïna de Sant Cugat tampoc va voler oblidar els fets, és per això que va optar per un esmorzar i una festa popular que va reunir dos centenars de persones. L’objectiu d’aquest esdeveniment festiu va ser reivindicar la independència, però també homenatjar qui ho va fer possible.
La festivitat arrencava amb el despertar dels Trabucaires de Sant Cugat i els Diables de Sant Cugat, al parc de Ramon Barnils. Després també va haver-hi lloc per diferents fragments de declaracions d’independència de Bolívia, Polònia i els Estats Units, pronunciats per persones catalanes d’aquestes nacionalitats.
Sabadell
En aquest centre escolar s’hi va fer un acte organitzat pel Consell per la República i Òmnium, que van enganxar als vidres de l’edifici fotografies que recorden la intervenció i la violència policial que s’hi va viure fa 5 anys. Narcís López, membre de la junta local del Consell per la República, explicava a Ràdio Sabadell el significat de l’acció:
“Continuem sent-hi. Hi som. Hi vam ser el Primer d’Octubre del 2017. Aquí vam rebre de valent, però també vam ser més valents encara i vam foragitar les forces d’ocupació. No ens aturaran. Tenim un objectiu clar, i anirem fins al final”.
L’ANC també va organitzar una acció reivindicativa a la plaça Sant Jaume: l’aixecament d’un mur d’urnes per “visibilitzar l’allunyament de les institucions respecte del resultat del referèndum”. Així ho concretava l’entitat. Una reivindicació que tenia lloc en plena disputa dels dos partits independentistes que fins ara formaven el govern de la Generalitat.
La majoria de reivindicacions es concentren a Barcelona
Ara bé, l’acte que va aplegar la major part de la població catalana aquest 2022, va ser el que es va convocar a la ciutat de Barcelona, la tarda de l’1 d’octubre al passeig Lluís Companys d’Arc de Triomf. Nombrosos autocars dels diferents municipis conduïen fins a una concentració de caràcter estàtic convocada pel Consell de la República Catalana amb el suport de la resta d’entitats independentistes que va aplegar un total d’11.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 60.000 segons els organitzadors.
L’any anterior, a escala nacional es van organitzar actes descentralitzats entre l’1 d’octubre, dia d’aniversari del referèndum i fins al dia 3 de novembre, quan es va aturar el país per rebutjar la violència dels cossos policials de l’estat. Ara bé, aquest any, les accions s’han concretat en la concentració a Arc de Triomf i en la tancada nocturna d’escoles on es van patir càrregues policials, entre les quals s’hi compta l’Escola Nostra Llar de Sabadell.
FOTO: 1 d’octubre davant del centre cívic de Bellaterra | Arxiu
