Esquerra Republicana de Cerdanyola ja ha presentat el seu candidat a alcalde per a les pròximes eleccions municipals de maig del 2023. I és que, a falta de saber la data exacte dels comicis, els diferents partits municipals concorreran aquell dia a les eleccions municipals que hauran de decidir el repartiment de forces al plenari de Cerdanyola, alcalde i partit a govern a les dues administracions: tant a l‘Ajuntament de Cerdanyola, com a l’EMD de Bellaterra.

I és que ERC ha estat la primera formació política a presentar el seu candidat. I Turón ho va fer al pati del Museu d’Art el 27 de setembre, davant un centenar de persones i amb la participació de representants forts del partit com Mireia Ingla (alcaldessa de Sant Cugat), Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura de la Generalitat o Raül Romeva, exconseller d’Afers Exteriors i fins fa poc polític exiliat.

“Cerdanyola en marxa” és l’eslogan que han triat els republicans per concórrer a la campanya electoral fins a l’alcaldia de Cerdanyola 2023. Durant l’acte, l’anterior candidata Helena Solà va subratllar la implicació activista i associativa del candidat i donar pas a l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, com a exemple pròxim de govern republicà.En les eleccions de 2019, els republicans van ser la segona força més votada, augmentant els vots respecte als comicis anteriors.

La fórmula “santcugatenca”

Durant la seva intervenció, l’alcaldessa republicana de Sant Cugat va destacar les mesures preses en àmbits com l’habitatge, la contaminació, el transport públic, la digitalització i l’esport. Després de la seva intervenció, quatre persones del públic van parlar de la vessant més personal de Turon. Hi van intervenir l’Abir, una dona kurda amb qui comparteix l’escola dels seus fills; en Miquel, un excompany de feina al cos de Mossos d’Esquadra; l’Addaia, filla d’una amiga de Turon; la Sandra, una dona d’origen colombià que va conèixer el candidat en unes trobades d’ERC; i en David, un amic de la infantesa que va posat el to més emotiu a l’acte.

Posar Cerdanyola “en marxa” en un context difícil

Albert Turon va pujar llençant un compromís inicial: “posar Cerdanyola en marxa en un context difícil”. Turon feia referència a la crisi climàtica, la guerra a Europa, la pandèmia,les previsions de crisi econòmica i el “fantasma del feixisme” com a context global.


Acceptant aquest compromís com “una responsabilitat”, el candidat republicà va fer un avançament dels temes que destacarien en la seva campanya. El primer de la llista, l’habitatge. Turon va assegurar que caldria tenir habitatge de lloguer per a col·lectius com la gent jove o la gent gran, així com habitatge social i residències d’estudiants per solucionar l’augment de preus del lloguer que suposen els pisos per universitaris.

Sobre sostenibilitat i medi ambient, Turon va dir que caldria potenciar instal·lacions d’energies renovables als edificis públics, així com carregadors per a cotxes elèctrics, més refugis climàtics i més carrils bici. “Hem de fer un pas endavant i instal·lar plaques solars sobre els edificis públics”, afirmava. També va fer referència a millorar la seguretat amb més Policia Local i agents cívics, així com a potenciar els eixos comercials fent que siguin més “atractius i agradables”.

Durant el seu discurs, Turon va alertar de la necessitat de no perdre més generacions que marxen de la ciutat, assegurant opcions de treball, habitatge i oci per a la gent jove. En referència al jovent i els estudiants, va apuntar que calien més sales d’estud obertes durant més temps a la ciutat.

La seva forma, fer-ho de la mà de les entitats i el veïnat de tots els barris, i va demanar que la ciutadania l’ajudi a fer possibles els plans que té per a la ciutat. “Vull ser alcalde per millorar la ciutat on tots i totes puguem viure millor”, finalitzava.

Raül Romeva: “república és sinònim de democràcia”

El nom fort de l’acte d’ERC va ser el de Raül Romeva, vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 de la formació. La intervenció de Romeva va tancar la vetllada amb un discurs que va repassar els valors del republicanisme: “La millor manera de combatre el feixisme passa per ser república”.

L’exconseller va assenyalat que “la democràcia en termes republicans vol dir que el poble decideix què vol ser”, i en referència als governs locals, va considerar que “les polítiques útils són aquelles que volen transformar la realitat”.