Aquest dimecres, 19 d’octubre, commemoràvem el Dia Mundial contra el Càncer de mama. Una oportunitat per conscienciar i informar sobre una malaltia que esdevé el tumor més freqüent en dones arreu del món.
Des de BellaterraDiari hem volgut apropar-vos una mica més als últims avenços de la ciència i a la malaltia nivell general, de la mà d’un investigador i docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Oscar Palacios, que treballa en la recerca sobre el tractament del càncer i amb qui conversem sobre la visió de la societat respecte aquesta malaltia, els estils de vida i la investigació.
El càncer és una qüestió que està a l’ordre del dia en investigació?
Sí. Hi ha molta gent que treballa amb el càncer i socialment també n’estem conscienciats perquè gairebé tothom té algú que ha estat tocat per això.
El desenvolupament científic permet constantment enginyar noves formes de tractar el càncer. Creus que això ens fa veure el càncer com una malaltia menys ofensiva?
El càncer segueix sent una malaltia i un problema important per a la societat, de fet, cada vegada més, perquè envellim més. El que sí que hi ha hagut és un canvi rellevant en la mentalitat en els tractaments.
Dient-ho d’una manera bèstia, abans quan hi havia un càncer en un braç, et tallaven el braç per evitar que s’estengués i el pacient es preguntava “Què faig jo ara la resta de la meva vida sense braç?” i es pensava “bé, t’han salvat la vida”.
Avui en dia, aquesta mentalitat pel que fa al tractament ha canviat. Ara un dels punts rellevants a banda de tractar el càncer és intentar que la qualitat de vida dels malalts segueixi sent la millor possible i s’intenta que els tractaments siguin el menys agressius possibles i tinguin el mínim d’efectes secundaris a escala global i això ha estat un pas molt important.
Quines són les grans fites que s’ha aconseguit darrerament en la investigació científica?
S’ha assolit fer tractaments específics per cada tipus de càncer i també específics per cada persona. Cada persona, cada fenotip té característiques diferents i es treballa per poder fer un tractament a la carta.
Una altra fita crucial és que s’intenta que els medicaments siguin tan selectius com sigui possible. Els primers tractaments del càncer treballaven amb la premissa que les cèl·lules canceroses necessiten molts nutrients per sobreviure i reproduir-se ràpidament.
Les primeres vegades es donaven grans quantitats de fàrmacs perquè una part molt considerable d’aquests anava a les cèl·lules tumorals, però no es tenia en compte que també danyaven la resta del cos. Un dels reptes és intentar que siguin tan selectius com sigui possible i no es distribueixi per tot el cos de manera aleatòria.
En aquest sentit, s’ha avançat molt més en els tipus de càncer majoritaris, com el càncer de mama o el càncer de còlon, més que en els minoritaris?
No. De fet, el càncer és un sistema tan complex i heterogeni, fa que els diferents tipus de càncer a nivell molecular sigui molt semblant: un conjunt de cèl·lules que es reprodueixen de manera molt ràpida. De vegades un fàrmac que hauria de ser molt bo per càncer de còlon, podria també ser-ho per altres tipus de càncer.
“Els mitjans (…) utilitzen expressions que no són del tot correctes”
Creus que estem ben informats sobre el càncer i la investigació científica en aquest sentit?
Jo crec que no. Científicament sí, però molts mitjans de comunicació utilitzen frases o expressions que no són del tot correctes i acaben confonent termes, cosa que en el cas del càncer passa molt.
Jo sovint parlo amb gent i em diuen: “Han dit a la ràdio que han trobat una cura pel càncer de pit”, per exemple i potser el que han trobat és un factor comú en els malalts que tenen aquest tipus de càncer i podem actuar per aquí, però no és que sigui una cura. Intenten que sigui impactant perquè arribi a totes bandes, però realment, com que no hi ha un coneixement científic, la gent no és capaç de discernir el que li estan dient.
Fa poc que als mitjans de comunicació es parla de “vacuna” contra el càncer
S’ha de tenir en compte que els mitjans de comunicació moltes vegades intenten trobar paraules que arribin a la població i jo crec que “vacuna” és una d’elles, però crec que parlar de vacuna com a tal no té cap sentit, perquè una vacuna el que fa és estimular el teu sistema immunitari perquè lluiti contra alguna cosa. La lluita contra el càncer no en té prou amb el sistema immunitari, en necessita una mica més.
En alguns càncers suaus en etapes inicials sí que el sistema immunitari és prou bo per solucionar-ho. En algun cas sí que seria una solució, però normalment no és així.
Com a científic, com consideres que els mitjans podrien ser més fidels a la investigació científica?
Jo crec que un problema que tenim a tots els nivells és que no contrastem la informació. Sempre s’intenta ser el primer en fer difusió de les coses i, de vegades, contrastar et permet filar més prim i fer que la informació que tu dones sigui més contextualitzada. Si no anem tan de pressa, si aquesta informació és més consolidada, pots informar millor, sense que sigui tan esbiaixat.
Durant la pandèmia s’ha parlat més que mai de salut als mitjans de comunicació, i s’ha parlat molt sobre la covid-19, però també s’ha sabut que aquesta ha tingut una afectació en la falta de diagnòstic d’altres patologies, com pot ser el càncer.
Exacte, un dels problemes principals és que moltes proves rutinàries que normalment es feien en molts pacients amb risc de càncer no s’han fet quan tocaven i s’han detectat casos de càncer molt més tard del que normalment s’hauria trobat. I això encareix el tractament i dificulta la cura de manera important.
“Hi ha hagut grups de recerca sobre el càncer que ens hem quedat sense pressupost en motiu de la Covid”
Per contra, creus que pot haver tingut una part positiva? És a dir, que al posar-se sobre la taula la importància de la salut, s’hagi potenciat el suport a la investigació científica?
M’agrada que em facis aquesta pregunta! (riu). Aquí hi ha hagut un problema important. Amb la covid-19, com que era alguna cosa nova i contra la qual s’ha volgut lluitar a escala mundial i global, però cadascú ha fet la seva lluita, molts estats han hagut de destinar molts diners a la covid-19 i és pressupost que han suprimit d’altres bandes.
El que ens hem trobat és que, en fer recerca bàsica, els diners que normalment dona el Ministeri o la Generalitat per fer recerca en l’àmbit del càncer o el tractament de virus i fongs s’han destinat a la Covid. Totes aquestes recerques han quedat ressentides i hi ha hagut grups de recerca que ens hem quedat sense finançament o han vist reduït a la meitat el seu pressupost.
Per tant, podríem dir que la pandèmia no us ha fet cap favor en aquest sentit.
No. La pandèmia sí que ha servit perquè la gent s’adoni que la recerca és important a escala global. També s’ha esbiaixat una mica el tema, perquè ara la gent es pensa que en un any pots fer una vacuna i això no és cert. Una vacuna necessita 2 o 3 anys per ser consolidada i veure’n els efectes. Ha distorsionat una mica la idea del que és i els processos que té una recerca.
“L’estil de vida que tenim avui realment ens apropa a patir càncer”
Ja que la pandèmia ha posat la salut al centre, creus que ens ha fet prendre consciència de la importància de dur un bon estil de vida?
Bé, l’estil de vida que tenim avui realment ens apropa a patir càncer, per molts motius. Els nivells d’estrès que tenim són relativament alts i l’alimentació que portem afavoreixen l’aparició de càncer. Moltes vegades acabem menjant aliments processats.
També hi ha un problema conceptual, que és que hi ha molts medicaments, aliments i productes químics, que s’han vist en algun moment relacionats amb el càncer, però moltes vegades no s’ha explicat perquè i com, però no vol dir que perquè algun dia determinat els consumeixis hagis de tenir càncer, és evitar un contacte prolongat. Per exemple, s’ha dit molt que la soja processada pot provocar càncer en els homes. Quants quilos de soja has de menjar a l’any perquè et puguin provocar càncer? Moltes vegades alertem la societat d’alguna cosa que pot ser perillosa sense informar-nos del tot.
Com creus que es pot combatre aquesta desinformació?
La solució pot ser intentar – i ho fem des de tot arreu – apropar la ciència en general a la societat, explicar-la de manera planera i comprensible. Hem d’apropar la ciència en global.
És una responsabilitat de la comunitat científica?
Sí, totalment. De fet, aquí, a la Universitat Autònoma s’intenta fer a través de la UAB Divulga, que és una mena de revista que recull contribucions científiques que escrivim de manera molt planera. També intentem col·laborar amb mitjans de comunicació.
Gràcies per aquesta entrevista Òscar, i endavant.
Gràcies a tu
FOTOS: L’investigador Oscar Palacios a la Facultat de Biociències de la UAB | Aina Sanllehí Galera
