L’Ajuntament de Cerdanyola ha desestimat començar a estudiar que Bellaterra deixi de formar part de Cerdanyola i s’annexioni a Sant Cugat. És el segon cop que ho rebutja. La primera va ser mitjançant una resolució d’alcaldia i ara, la segona, ho farà presentant un recurs contra la decisió judicial que fa uns dies ordenava iniciar l’expedient per valorar l’alteració del municipi, tal com demanava la Comissió político-veïnal “Bellaterra és Sant Cugat”, el juny del 2019.

I és que l’Ajuntament afirma que no s’ha donat resposta a les seves “observacions” plantejades i que apel·larà la resolució judicial fins arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El portaveu del govern cerdanyolenc, David González, ho ha confirmat en una entrevista a Cerdanyola Ràdio en què ha mostrat el màxim respecte a les resolucions judicials, però també ha destacat que el govern municipal “farà ús dels mecanismes legals que estan al seu abast per defensar el que creuen que és més just”.

González ha dit al mitjà municipal que creu que la sentència ferma “trigarà entre un any, i un any i mig a resoldre’s” i subratlla que, en tot cas, “l’Ajuntament complirà el que digui aquesta resolució judicial final“, però remarca que creuen que la darrera sentència “no respon a totes les observacions plantejades per l’Ajuntament en aquest procés”.

El projecte per demanar la desconnexió de Bellaterra respecte el municipi de Cerdanyola i la seva annexió a Sant Cugat es feia públic a finals de 2018 de la mà d’una comissió anomenada “Bellaterra és Sant Cugat”. La petició es va formular oficialment davant l’Ajuntament de Cerdanyola l’11 de juny del 2019 i va tenir un total de 1.133 signatures de veïns bellaterrencs validades, una xifra que superaria el 50%, però que oscil·laria depenent de la comunitat d’electors totals considerada.

Per la seva banda, ja és la segona vegada que l’Ajuntament desestima donar inici a aquest estudi i ara serà novament als tribunals on es determini si s’ha d’iniciar o no aquest expedient, per després elevar-lo a la Generalitat, que seria qui sempre tindria l’última paraula.

FOTO: L’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD de Bellaterra | Cedides