El cerdanyolenc Toni Morral va ser alcalde de Cerdanyola del Vallès des del juny de 2003 fins al desembre de 2009, el període on es va gestar la creació de l’Entitat Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i ell en va ser el principal impulsor acompanyat del seu partit Iniciativa per Catalunya- els verds. Va deixar l’alcaldia poc abans que es posés en marxa la nova EMD i posteriorment ha estat diputat del Parlament de Catalunya i Delegat del Govern de la Generalitat dins del partit Junts per Catalunya.
Aprofitem la trobada per fer unes passes enrere i traslladar-nos als inicis del 2000, quan neix la idea de crear una administració pròpia per Bellaterra. Per què és planteja aquesta opció? Ha diferit la concepció de l’EMD que tenim actualment de la que es plantejava inicialment? Quines relacions manté Bellaterra amb Cerdanyola? És funcional amb les competències amb què compta? Ens ho detalla Toni Morral en aquesta entrevista.
Toni, què et va portar a voler apostar per la creació d’una EMD per Bellaterra durant el teu mandat com a alcalde a Cerdanyola?
D’això ja fa uns quants anys, s’havia tancat el procés que s’havia generat per part de molts veïns perquè Bellaterra fos un municipi independent. Això va anar al Suprem i hi va haver una sentència denegant aquesta autorització.
Per tant, hi havia una certa frustració per part dels veïns de Bellaterra, que havien apostat per tenir un reconeixement com a poble. Això era poc abans de les eleccions municipals del 2003. Jo, com a candidat a l’alcaldia aquell moment per Iniciativa per Catalunya- els verds, veient que Bellaterra patia una certa frustració perquè no se’ls reconeixia ser municipi propi, vam considerar que una sortida d’aquesta situació era constituir un espai que permetés a la gent de Bellaterra poder autogovernar-se amb aspectes de política local i vam fer la proposta que la llei ens permetia: una Entitat Municipal Descentralitzada.
Ho vam posar al programa electoral, era un compromís polític d’Iniciativa en aquells moments, vam fer una campanya específica a Bellaterra i vam embustiar totes les cases, perquè ens semblava que era una bona solució: mantenia la relació amb Cerdanyola, però a la vegada Cerdanyola li havia de reconèixer un estatus d’economia per gestionar aspectes concrets de Bellaterra i, per tant, era un compromís polític.
“Que avui hi hagi una Entitat Municipal Descentralitzada a Bellaterra va costar molt i val la pena que se sàpiga”
Va haver-hi les eleccions i, amb un pacte amb Convergència i Unió i Esquerra Republicana, vaig poder ser alcalde. Jo em vaig prendre molt seriosament els meus compromisos polítics i aquest n’era un. Per tant, vam començar a gestionar la viabilitat d’aquesta proposta – t’he de dir – amb moltíssimes dificultats polítiques. Moltíssimes.
Ara potser les coses ja són d’una manera i s’oblida el que va costar, però pensa que en aquells moments en què feia poc temps que s’havia configurat el nou govern de la Generalitat, amb el tripartit i el Maragall com a president. Cap d’aquests tres partits veien bé aquesta situació.
Com és això?
Deien que no era bo fragmentar el mapa municipal i que en un entorn tan metropolità com és aquest no tenia sentit. Consideraven que les EMD eren més pròpies de zones rurals on hi ha petits nuclis urbans molt perifèrics. Per tant, tenia molta oposició, perquè això finalment ho havia d’aprovar el govern de la Generalitat i també per part de l’Ajuntament de Cerdanyola també. Tenia tots els socialistes en contra d’aquesta proposta i dubtes per part d’alguns socis de govern. Va ser difícil.
Per part del govern de la Generalitat, que és finalment qui ho havia d’aprovar, vaig utilitzar tota la meva influència personal. Per sort, en aquells moments tenia un cert reconeixement com a alcalde singular que hi havia a Cerdanyola. Així i tot, contra la voluntat de tothom en aquells moments, ens en vam sortir.
Aquí hi ha molt anecdotari de reunions, pressions polítiques, però el que sí que val la pena que se sàpiga és que allò va costar molt. Que avui hi hagi una Entitat Municipal Descentralitzada a Bellaterra va costar molt. També va costar que Bellaterra ho entengués, perquè venien de l’ambició i la voluntat de ser un municipi i una EMD no era un municipi, era un altre estatus. I aquí també vam haver de fer molta pedagogia.
És a dir, dificultats al govern de la Generalitat, pedagogia dins de la realitat associativa de Bellaterra i també l’oposició de l’Ajuntament, fonamentalment liderada pel partit socialista, que eren el grup majoritari.
Com es va decidir amb quines competències es quedaria Bellaterra?
Teníem la idea que totes aquelles qüestions que són competència de l’Ajuntament i que per una raó d’eficiència amb la gestió és millor que es gestionin de forma descentralitzada, cedir-les. Aquelles que no han d’encarir el seu cost per ser descentralitzades, que fossin transmeses i administrades per Bellaterra.
Per exemple, en el cas de la neteja viària s’havia de fragmentar un contracte que ja inclou tota la ciutat i fer dues concessions encaria el servei.
Qui va proposar quines competències es podien transmetre a Bellaterra?
Va ser una negociació. Hi va haver una comissió de negociació a Bellaterra i hi va haver un acord.
Per tant, les competències amb què compta ara l’EMD no són potser les que t’havies plantejat en un principi.
No, exacte. Podien haver-n’hi més, però com que hi havia moltes concessions de contractes ja fets a Cerdanyola, vam pensar que més endavant es podia renegociar això i tornar a obrir un espai de negociació per un nou conveni. No era una bíblia tancada per sempre més, era per arrencar l’EMD amb les competències que en aquell moment podia transferir.
“Hi hauria d’haver hagut una nova negociació del conveni, perquè no era una bíblia tancada, sinó un primer document per arrencar l’EMD”
I no s’ha tornat a revisar.
No i jo crec que amb el temps que porta (gairebé 13 anys) hi hauria d’haver hagut una nova negociació. Estudiar una altra vegada la situació i fer un nou conveni, perquè els convenis han de ser revisats periòdicament i això és el que hauria d’haver estat.
És funcional actualment l’administració de Bellaterra amb les competències que té?
Jo, quan he vist com s’ha anat gestionant l’EMD, des de fora com a espectador he tingut una gran frustració. A Bellaterra en aquells moments hi havia una associació de veïns molt activa i compromesa amb el poble, i aquell esperit de cooperació i de compromís tant a Bellaterra, com de bona entesa amb Cerdanyola, era el que s’havia d’haver mantingut.
Vaig veure que de seguida es va institucionalitzar l’EMD i – potser jo era una mica ingenu – però aquesta no era la idea que nosaltres defensàvem. Preteníem que hi hagués una mena de nova associació de veïns, és a dir, renovar l’esperit veïnal que hi havia en aquell moment per autogestionar temes de Bellaterra amb competències executives i, si s’havia d’alliberar algú per fer-ho, també.
Inicialment no comptava que el president s’hagués d’alliberar, en tot cas els recursos havien d’anar gestionats a gent que treballés en aspectes concrets. M’imaginava més un esperit associatiu que no pas una nova institució. Aquesta era la idea que jo tenia, però un cop es constitueix té vida pròpia i la gent decideix com s’organitza.
“A mi quan em van dir que una part important del pressupost se n’anava al sou del president, vaig pensar: “No anem bé”… i això no vol dir que no s’hagi de compensar econòmicament, però m’imaginava una gestió més coral”
Després, el que he vist també amb el temps, és que s’ha distanciat de l’Ajuntament totalment i és la institució de la qual emana aquesta entitat. Penso que s’ha desvirtuat molt el que era la idea inicial.
Ara hi ha eleccions municipals i potser és el moment de buscar una nova orientació de l’EMD i, en tot cas, convidaria que es pensés a fons quin ha de ser el rol de l’EMD per ser una eina útil per tots els veïns de Bellaterra i alhora recuperi la bona relació amb l’Ajuntament, si més no per renovar el conveni, no des d’una lògica de confrontació, sinó de cooperació.
Totes les competències que té l’EMD emanen de l’Ajuntament de Cerdanyola i les que pugui adquirir de noves també han de sorgir de l’Ajuntament. Per tant, la confrontació amb el municipi no ajuda gens al futur de l’EMD i, per tant, tampoc a la gestió d’aquest poble.
Quins són els factors que creus que han provocat aquest distanciament?
A mi quan em van dir que una part important del pressupost se n’anava al sou del president, vaig pensar: “No anem bé”. I això no vol dir que la dedicació no s’hagi de compensar, però pensava que no havia de ser tan presidencialista, una dedicació més coral.
Què ha passat? Això, sí ha estat així, ha tingut molt a veure amb les persones que han estat al davant. Han tingut una mirada diferent. Jo crec que han volgut mantenir viva la idea de “Bellaterra, municipi independent” entenent que el president de l’EMD és l’alcalde de Bellaterra. No. L’alcalde de l’EMD no és l’alcalde de Bellaterra. Per tant, institucionalitzar aquest rol ha estat un error. La idea no era aquesta.
Tenint en compte que ja hi ha queixes que s’han fet notar per part del veïnat, sobretot durant la preparació Festa Major de Bellaterra, quan es criticava la professionalització de les activitats, creus que hi pot haver un gir de cara les municipals?
Seria fantàstic poder recuperar la idea inicial que teníem a la creació de l’EMD. Si hi ha queixes del veïnat vol dir que la idea de fons no va morir amb la nova EMD, sinó que es manté viva i que hi ha gent de Bellaterra que considera que aquesta és una reivindicació positiva i legítima. Si aquest és un tema que s’ubica en el debat electoral, em semblarà positiu i jo clarament estic posicionat en això.
Fa poc s’ha sabut que tres anys després de presentar la documentació a l’Ajuntament de Cerdanyola per iniciar el procés de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès i de la seva annexió a Sant Cugat del Vallès, el jutjat ha resolt donar la raó a la Comissió de veïns Bellaterra. Com valores aquesta notícia?
Això encara té un punt de perversió més elevat, perquè ja és, per part de qui volia que Bellaterra fos independent, reconèixer que això és impossible i que és millor dependre de Sant Cugat que de Cerdanyola. Això per un cerdanyolenc com jo, que sempre he considerat que Bellaterra forma part del municipi i que forma part de la nostra identitat, òbviament no ho comparteixo.
Això exigeix la voluntat política dels dos municipis, tant el de Sant Cugat com el de Cerdanyola. Més que una qüestió jurídica és una qüestió política, perquè Cerdanyola no es desprendrà de Bellaterra. En tot cas, el que això genera és més animadversió del govern de Cerdanyola cap a Bellaterra. No va en la direcció de la cooperació, sinó més aviat al contrari. Ho veig inviable i, no resol res, genera més dificultats per una bona entesa amb Cerdanyola per mantenir o augmentar les competències de Bellaterra.
“Més que una qüestió jurídica, és una qüestió política la de Bellaterra és Sant Cugat, perquè passa per reconèixer que la independència de Bellaterra com a municipi és impossible”
Creus que els bellaterrencs se senten vinculats a Cerdanyola?
Bé, la gent de Bellaterra se sent molt vinculada a Bellaterra i aquí cal un esforç de tots plegats. Bellaterra ha estat un nucli distanciat del nucli urbà de Cerdanyola i separat per la Universitat Autònoma i l’autopista i això ha dificultat que hi hagués una bona relació.
De fet, el transport públic també dificulta una mica aquesta relació amb Cerdanyola. Els ferrocarrils van de Bellaterra cap a Sabadell o cap a Sant Cugat i això fa difícil un esperit més participatiu. Per això nosaltres, en la planificació dels transports públics, volíem teixir molt més la relació amb Cerdanyola i que hi arribés, per exemple, el tramvia, que ha de passar pel Parc de l’Alba i Cerdanyola. Això s’està endarrerint molt. En el meu mandat vam intentar també que hi hagués un transport urbà, un bus que connectés amb Bellaterra.
És un tema que vol de la voluntat política de l’Ajuntament de Cerdanyola, evidentment, que hi hagi una autoestima per part dels bellaterrencs. Aquí hi ha molta feina a fer. El que sí que puc dir és que els habitants de Cerdanyola se senten Bellaterra com el seu municipi i desitjaríem que també s’hi sentissin part. Si no és així, caldria veure quins elements podrien tenir per sentir-se més propers a Cerdanyola.
I com valores el paper de l’actual govern de Cerdanyola?
Bé, els socialistes sempre han estat en contra d’això. Per tant, no m’estranya que no siguin gaire amics de la relació amb l’EMD. Sempre han estat bastant contraris. No m’estranyaria pensar que tenen la temptació de dissoldre-la. Fora bo que a Cerdanyola també hi hagi els canvis polítics necessaris perquè es pogués renovar el conveni amb l’EMD de Bellaterra.
Ara mateix, crec que les relacions són cordials institucionalment parlant, però tampoc s’hi deu posar la voluntat política necessària perquè les coses prosperin. Veurem les eleccions municipals cap a on apunten.
“Hem d’anar alerta perquè ho podem perdre tot… Conservem el que tenim i millorem-ho a partir de les bones relacions”
Quan va posar-se en marxa l’EMD el 2010 ja no eres alcalde de Cerdanyola. T’hauria agradat poder fer seguiment des de l’alcaldia?
Si hagués seguit com a alcalde, hauria estat tot molt diferent, ja t’ho dic. El conveni l’hauríem revisat quan tocava, hauríem fet valoracions de com anava tot, hauríem reforçat els aspectes competencials de l’EMD i hagués intentat influir com hagués pogut perquè la idea original s’hagués instaurat. Sí que m’hagués agradat, la veritat, però el cert és que, quan ho deixes, deixes moltes coses a mitges que després veus que es desencarrilen i genera una sensació d’impotència… Ara passa el mateix amb la delegació del govern, que tenim molts projectes engegats i m’agradaria poder fer un traspàs ben fet.
De la mateixa manera que creus que la posada en marxa hauria estat diferent si haguessis estat al capdavant de l’alcaldia, creus que si no haguessis estat tu l’alcalde de Cerdanyola no hauria pogut tirar endavant la idea d’una EMD?
Segur que no. Si hi hagués hagut una altra persona del meu partit, no ho sé, si hi hagués hagut un altre partit polític, segur que no. Jo sé el que em va costar i la influència que vaig exercir en persones concretes del govern de la Generalitat que eren determinants en aquells moments. Sembla que em posi moltes medalles i no voldria que fos així, però es van donar unes condicions determinades per fer-ho possible, que en qualsevol altra ocasió hauria estat impossible. S’ha de prendre consciència que l’EMD va costar moltíssim i hem d’estar alerta perquè ho podem perdre tot. Conservem el que tenim i millorem-ho a partir de les bones relacions.
Finalment, hi ha qui associa la seva figura a voler posar un abocador a Bellaterra
Res més lluny de la realitat. S’ha fet molta literatura sobre aquest tema i fins i tot alguna vegada he vist el meu nom publicat en algun tema relacionat amb el clot de Can Fatjó dels Aurons. Però res és veritat i potser la gent s’ha confós. Jo com alcalde només vaig fer una proposta de restauració dels abocadors que hi ha a la zona del Centre Direccional, entre Cerdanyola i Sant Cugat, però res més.
FOTOGRAFIES | L’exalcalde de Cerdanyola, Toni Morral a la plaça del Pi de Bellaterra | Aina Sanllehí Galera
