L’Andrew Szegedi (SILVIO) i el Steve Archibald són els impulsadors d’un nou esport que està fent furor a Catalunya. Es tracta del WABOL®, o futbol caminant, una activitat que va néixer a anglaterra, però que els dos futbolistes veterans del Futbol Club Barcelona ja s’han encarregat d’adaptar aquí.

I és que les noves normes estan triomfant, no només entre els participants, sinó també entre metges, cuidadors, mestres i famílies. És una versió del futbol, però més lenta i relaxada en la qual els jugadors no poden córrer, només caminar, i com a màxim fer tres tocs seguits a la pilota.

Entre els beneficis s’hi compten la concentració, la integració i la millora de la coordinació per a infants, a més de mantenir-se en forma passats els 50 anys. A més, es tracta d’un joc que iguala el nivell per a totes les famílies i fa que avis, àvies, mares, pares i infants puguin jugar plegats. Parlem amb l’Andrew i la seva parella, la Lluïsa, qui s’ha encarregat de tota la difusió i comunicació del projecte. Junts estan veient créixer aquest projecte des de Bellaterra.

Andrew, què és el WABOL®?


El WABOL® és una activitat física que va ser pensar originàriament per a persones grans i de la tercera edat, perquè no es quedessin a casa al sofà, i poguessin fer algun joc semblant al futbol, que és l’esport més popular que existeix en aquest país i que majoritàriament més agrada.

Què busqueu amb aquest esport?

Busquem que la gent gran tingui una activitat fixa amb la qual se sentin realitzats, amb la qual s’oblidin dels problemes i on coneguin a gent de la seva quinta i puguin divertir-se. L’objectiu final és més social que esportiu, però també es fa esport, per descomptat. Encara que sobretot busquem que la gent gran no estigui sola, que surti de casa, vingui, faci una mica d’exercici i s’ho passi bé, perquè a més és molt fàcil de jugar.

Llavors tothom hi pot jugar? Des d’un net fins a un avi junts?

Sí. Poden jugar en el mateix equip perquè el tema físic i el tema tècnic incideixen molt poc. Tan poc que hem fet experiments jugant pares contra fills a WABOL® i els nens van guanyar. Això demostra que és un esport en el qual s’equilibra la força i la tècnica, un esport molt obert i jo crec que no n’hi ha cap altre així.

“El nostre jugador més veterà té 81 anys, però n’hi ha tres o quatre de 80 i no tots havien tingut contacte amb l’esport abans!”

Com són els equips?

Nosaltres mirem de concentrar el joc en diferents seus pròpies de WABOL®. Fem que tots els equips juguin en un camp. Per exemple, a la Teixonera de Barcelona tenim 5 camps i això significa que podem tenir 5 partits jugant al mateix temps, és a dir 10 equips. Per què d’aquesta manera? Perquè ens agrada que la gent intercanviï i es coneguin entre ells. Sobretot que no hi hagi això de la lluita i la competitivitat de jugar només per a guanyar. És important que tots segueixin una mateixa filosofia i per això nosaltres dominem cada sessió de joc.

Llavors és una jornada de joc setmanal, no?

Sí, sí. Normalment fem dues vegades per setmana, un dia d’entrenament i un altre de partit en una petita lliga que hem organitzat i en la qual hi ha competició, però sempre dins d’un límit. Ara a Sant Cugat estem jugant un dia, però en farem dos.

Ara fa 3 anys que esteu introduïnt aquesta nova modalitat d’activitat física a Catalunya i heu tingut experiències amb infants, gent gran, equips de dones… Podeu explicar-nos alguna anècdota amb la que us hagueu trobat?

Tenim moltes històries i algunes son simpàtiques. Per exemple una dona que no tenia cap experiència en futbol, va acabar donant lliçons al seu marit després de jugar una temporada a WABOL®. Una altra ocasió molt bonica va ser el torneig solidari que vam haver de jugar sense camp per als nens que patien càncer a l’Hospital de Terrassa. Vam fer com els nens dels anys 50, dues marques al terra i un partit a l’aparcament de l’hospital… Que a més a la gent li va encantar, perquè van venir jugadors veterans del Futbol Club Barcelona… Això va demostrar que no tenim complexes i ens encanta fer partits en benefici d’algú.

Quina edat té el vostre jugador més veterà?

El nostre jugador més veterà té vuitanta-un anys, però n’hi ha tres o quatre de 80 i el gran gruix es troba en 40, 50 i 60! A més tots han millorat moltíssim des que van començar.

Lluisa: Sí, es pot veure en el seu aspecte físic, la seva pell, la sang que oxigena millor… Es nota moltíssim. A més fan 5 o 7 quilòmetres en un partit! Ens venen i ens diuen: escolteu, això seguirà no? Ha, ha ha…


Déu n’hi do, quina dada!

Si, perquè l’objectiu del Steve i meu mai van ser els exfutbolistes, perquè porten un tema de competitivitat molt forta…. com qualsevol altre esportista de nivell. Llavors, per a mi, la gent més important és la gent normal i corrent. La que ve, ho prova, li agrada i es queda.


Quants jugadors teniu ara i fins quin objectiu us plantegeu créixer?

Nosaltres hem tingut un problema greu que s’ha dit Covid. Molt greu. Perquè aquest esport l’hem desenvolupat amb l’ajuda dels veterans del Barcelona, que els demanàvem que vinguessin mitja hora abans dels entrenaments i fèiem proves. Ara utilitzem camps de futbol 7 i som un total de 150 participants. De fet, no hem fet més perquè, amb la covid, tots els de la nostra edat ho teníem tot prohibit. El desenvolupament ha començat fa un parell d’anys i segur que creixerem més perquè el potencial és descomunal. Podríem arribar a ser milers, però hem d’estructurar-nos bé i tenir diferents seus.


Actualment teniu 3 seus, oi?

Sí. A Barcelona, Sant Cugat i Cervelló. De fet, el President del Club de Futbol de Cervelló juga amb nosaltres, igual que el president de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol, que també es va apuntar. I estem en converses per a obrir una nova seu al Maresme.

“Si el WABOL® aconsegueix un reconeixement prou com perquè el que juga a futbol no el miri amb menyspreu, haurem guanyat”


Què li diríeu a una persona que estigui llegint aquesta entrevista i dubti en venir ell, ella o portar algú de la seva família?

A: Jo li diria que no tingui por de fer el ridícul perquè és absolutament impossible fer el ridícul. Jo sé que hi ha gent que li passa, però en el nostre joc això no passa. No serà diferent dels altres i el joc s’aprèn en 3 dies.

Ll: Jo li diria, principalment a les dones, que amb un partit de WABOL® poden fer fàcilment entre 6 i 7 quilòmetres caminant ràpid i s’acaba suant. Cansa, però surts saníssima. O sigui que no és qualsevol cosa i que, a més, és molt divertit perquè es fa en grup, equips que fan molta pinya i els agrada molt.

Sí. I queda també un últim punt que és el tema de la inclusió, ja que nosaltres no tenim “equips de discapacitats”, sinó jugadors de diferents capacitats jugant junts i els hauríeu de veure… El rendiment d’una persona discapacitada es multiplica per 30 milions quan juguem barrejats, ja que tracten de concentrar-se molt més en comparació a si juguessin amb altres discapacitats… Poden jugar junts i ho fan molt millor.

Aquest tema és molt interessant i no l’havíem tocat. Igual que el tema educatiu que, pel fet que sigui un “futbol a càmera lenta” també té molts beneficis en els infants que no tenen confiança o que s’espanten quan els hi ve la pilota. I això pot repercutir en la seva autoestima, no? 

Exacte. Això ho hem parlat molt perquè nosaltres tenim un conveni amb els Consells Esportius de Catalunya i hem treballat junts amb nens, etc. El problema és una qüestió psicològica, perquè el WABOL® de moment no té el reconeixement com a esport, sinó que és una activitat de nivell. Quan nosaltres aconseguim que els equips de futbol base utilitzin el WABOL® durant una part del seu entrenament serà genial, perquè donarà al jugador una visió de camp molt particular, una millor comprensió del joc d’equip, etc. Moltes coses que el futbol no té. I hi ha escoles de futbol que ja ho estan integrant. Si el WABOL® aconsegueix un reconeixement prou com perquè el que juga a futbol no el miri com un esport inferior, haurem guanyat.

“Quan comencen a jugar a WABOL®, el futbol deixa de ser l’esport que només veuen per la tele, per passar a jugar ells”

Es clar, penso també en els beneficis per infants amb sobrepès o infants que tenen més dificultats de coordinació, autoestima, por…

Sí. És la part psicosocial i de salut que té i és la més important perquè, si no tingués aquests beneficis, jo no faria això. Per què? Als meus 72 anys…73 que faré en tres mesos. Però quan jo els veig jugar i passar-s’ho tan bé… el futbol deixa de ser l’esport que solament veuen per la tele, per començar a jugar ells.

Per anar acabant, vosaltres que heu començat abans de la pandèmia i ara repreneu el contacte amb la gent… com estan? com veieu a la gent gran després de tot el que hem passat?

La gent gran és dura, són una generació de pedra… i no parlo de la meva, eh. Fins i tot els més grans, són tios durs, no serà fàcil acabar amb ells, desmoralitzar-los, enfonsar-los. No serà fàcil perquè són gent que de jove va tenir moltes dificultats, la vida d’ells no va ser tan fàcil com per als més joves… Els que tenen més de 55-60 els veiem bé. Els que són una mica menors, ja no els veiem tan bé a nivell psicològic i tot. Fixa’t que aquesta gent gran no necessita psiquiatres ni res per l’estil…. És que fa riure. Estan jugant al dominó i aquesta és la seva teràpia! Prendre’s la seva coseta i la conversa. I nosaltres som una teràpia també! Encara que el problema el tenim amb els més joves, de veritat…

Finalment, com ho pot fer una persona que tingui interès en participar?

Trucar per telèfon al 670  204 299. Quan truquin els preguntaré l’edat, si han jugat o no a futbol i els diré on han d’anar, i en principi, la gent de Bellaterra anirien a jugar a Sant Cugat,   però  depèn d’on visquin els  enviarem a una seu o a una altra. I allà només hauran de portar unes vambes i a jugar!


WABOL® – futbol caminant

Web: www.wabol.es

Telf: 670 204 299

Podeu veure tots els seus vídeos aquí

FOTO: L’Andrew Szegedi i la Lluïsa Barba, qui està a càrrec de tota la comunicació de WABOL® Laia TR