En aquest escrit, per variar del que se sol fer, vull parlar una mica de les virtuts del “mal temps”. És sorprenent com associem el sol i les temperatures altes a bon temps i la pluja i el fred a mal temps. Potser ara amb la sequera en estat avançat la cosa canviarà una mica, però encara no fa gaire havia sentit gent queixant-se perquè havia de ploure. Fins i tot a les previsions del temps, si us hi fixeu, podreu notar sovint una connotació diferent segons si ha de ploure o s’espera sol.
Tinc la impressió que aquesta actitud ha anat a més en els últims temps, i que és a causa que la societat és cada vegada més urbana i està més alienada de tot allò que passi en el medi natural. Algú que ha sembrat o plantat, veu i espera la pluja de manera molt diferent que algú a qui aparentment no li aporta res, i a sobre li condiciona els plans. Alhora, algú que té un contacte més directe amb la natura i les plantes és més conscient de si fa temps que no plou i ja convé i de la importància de pluja. El cas és que pensar que el fred i la pluja són “mal temps” és com si es pensés que els pastissos i els caramels són bon menjar i la fruita i la verdura són menjar dolent. És el que passa amb els infants, que solen pensar en el plaer a curt termini, i no són capaços de veure tots els beneficis que aporta allò que d’entrada no els agrada tant.
Comencem amb la pluja. Penso que està de més haver de parlar sobre la necessitat de la pluja per les plantes i els conreus. Actualment la tecnologia amaga una mica el problema, però cal pensar que amb els nivells de precipitació de l’últim any, si no rebéssim aigua de pantans llunyans i dessalinitzadores i si les fonts d’alimentació depenguessin de l’agricultura local, ens trobaríem ja a l’inici d’un període de fam i penúries. Tot i això, la sequera manté la capacitat de complicar-nos la vida, i ja hi comença a haver força pobles que han de rebre l’aigua amb camions cisterna. La falta de pluja també fa que les substàncies contaminants s’acumulin a l’aire, el sòl i a l’aigua de fonts i rius. Pel que fa als boscos, si aquests dies en veieu de rossos, penseu que en molts casos no és només per la tardor, sinó que una part dels arbres marrons que es troben són de fulla perenne que s’han mort. En llocs on hi sol fer més calor i plou menys que aquí la situació està sent més dramàtica:
Pel que fa al fred, els seus beneficis potser són menys evidents. El primer que podríem anomenar és la seva importància en el control de plagues. Segur que a molts encara us haurà picat algun mosquit no fa gaire. Tot aquest temps extra que tenen els mosquits és temps durant el qual poden anar ponent ous que eclosionaran l’estiu que ve. I qui diu mosquits diu altres insectes i plagues agrícoles, que poden aparèixer amb més força la temporada següent. Alhora, les glaçades solen matar una part dels ous, i eviten que s’estableixin plagues i malalties tropicals. Així doncs, tant per animals com per plantes, el fred és un element beneficiós per la salut i supervivència. Però a més, per a molts fruiters i altres plantes, el fred és un senyal necessari per activar la posterior floració i formació de fruits, és el que s’anomena vernalització. També és necessari per a la germinació de moltes llavors. Així, per tot plegat, els anys amb hiverns freds se solen associar amb millors collites.
Acabaré parlant de la combinació dels dos elements en el període que coneixem com a tardor. La humitat acompanyada de temperatures temperades té un paper indispensable en el cicle de la vida. Una de les mostres més clares potser la trobem amb els bolets. Els bolets són només la part reproductiva de certs grups de fongs, que formen sota terra centenars de metres de xarxes d’hifes, el verdader cos dels bolets. La pluja i la humitat són indispensables perquè es reprodueixin i completin el seu cicle. Aquesta tardor que gairebé no plou, pràcticament no es veuen bolets.
D’altra banda, hi ha un procés fascinant a la tardor que és la caiguda de les fulles. Les plantes són com fàbriques que treballen amb la llum solar. Per tant, la caiguda de la fulla depèn en bona part del fotoperíode, les hores de llum que les plantes detecten que hi ha: quan hi ha menys llum, la producció surt menys a compte i es tanca la fàbrica fins a la temporada següent. Abans de deixar caure les fulles, les plantes reabsorbeixen les substàncies més cares de produir, com ara les clorofil·les, i en deixen d’altres com els carotens i les xantofil·les, de colors rojos i daurats, que passen a ser clarament visibles. Tot i això, el fred també influeix, ja que la pèrdua de les fulles i l’entrada en latència és una manera de protegir-se de les baixes temperatures. Així, quan no fa fred, moltes plantes perden les fulles de manera retardada i més gradual, trobem fulles verdes i daurades combinades, i els espectacles cromàtics típics de les fotos no són tan espectaculars. La caiguda de la fulla, però, és important més enllà del vessant poètic. Són milers de tones de matèria que cauen al sòl del bosc cada any, i que cal que es reciclin per tal que no hi hagi un col·lapse. Si les fulles no es degraden, cada vegada hi ha més nutrients segrestats en forma de fulles seques, i els sòls es poden acabar empobrint i les plantes creixeran menys. La falta de pluja fa que aquest procés es redueixi. Una part important en el reciclatge són els fongs, i així, quan arribi el fred, aquests deixaran d’estar actius i les fulles seguiran a terra. Quan comenci la primavera, les plantes voldran rebrotar, però hi pot arribar a haver escassesa de nutrients al sòl. A continuació us poso l’enllaç a un vídeo molt interessant sobre aquesta problemàtica:
Així, concloc esperant que torni a fer “mal temps” ben aviat, i us animo a que, la propera vegada que sentiu algú queixant-se perquè ha de ploure o fer fred li expliqueu la importància que això té en els cicles de la natura.
Agenda
Dissabte 19 de novembre al matí, el Col·lectiu Eixarcolant organitza un taller de reconeixement de bolets a Collserola. Trobareu més informació i l’enllaç per inscriure-us a:
Diumenge 20 de novembre, Flora Catalana organitza una sortida de descoberta botànica a l’entorn de Castellterçol. A continuació teniu l’enllaç per inscriure-us o per si necessiteu més informació:
http://floracatalana.cat/drupal843/node/16350
Dissabte 26 de novembre farem una excursió al Pla de la Calma, al Montseny, una ruta d’uns 20 km, de dificultat moderada. Durant el camí podrem gaudir de grans vistes, contemplar boscos frondosos i descobrir masies i ermites perdudes en indrets recòndits del massís. La ruta inclou una part de descoberta natural, de manera que aprofitarem per anar-nos fixant en els elements més interessants de flora i fauna que anem trobant. El termini d’inscripció és fins el dijous 24. Trobareu tota la informació a www.naturaibiologia.cat/senderisme.html. Per a més informació, també podeu escriure a abistue@naturaibiologia.cat.
I si us interessen els ocells, l’Institut Català d’Ornitologia farà diversos censos de rapinyaires nocturns a Sant Llorenç del Munt, els vespres de dissabte 10 de desembre, divendres 30 de desembre i dissabte 21 de gener.
