El feminisme és un punt clau en el lleure educatiu, que proposa una educació basada en els valors, la igualtat i el respecte. Es diu educació amb “perspectiva de gènere” i està en el punt de mira social i educatiu.

Tenint en compte l’arribada del 25N – el Dia Internacional per L’erradicació de la Violència Masclista -, des de BellaterraDiari hem volgut parlar amb la Sara, la Maria i la Júlia, tres quel·les del Grup Escolta de Bellaterra (el cau de Bellaterra), que treballen en el món de l’educació en el lleure i des d’on hi apliquen aquesta perspectiva.

Què significa treballar amb perspectiva de gènere? Com treballeu des del cau de Bellaterra? Creieu que és suficient el pes que se li dona en l’àmbit educatiu? Aquestes són algunes de les preguntes que els hi hem fet per elaborar aquest reportatge.

El feminisme,“una necessitat”

El feminisme no és per elles tan sols “un moviment”, sinó que “és una necessitat”, reivindica la Sara, educadora al cau de Bellaterra. “Vivim en una societat que cada dia ens oprimeix com a dones i cada dia veiem aquestes discriminacions”, afegeix. 

Unes reivindicacions que les porten clarament a apostar l’educació com a eina de transformació social. Aposten, concretament, per l’àmbit del lleure educatiu, basat en l’educació en “valors” i que necessita d’una perspectiva de gènere, és a dir, una educació amb l’objectiu de potenciar la igualtat real d’oportunitats defugint dels estereotips i visibilitzant les discriminacions que en resulten.  

“Revisar-se” abans d’educar 

És precisament per posar el focus en aquest aspecte, que fa dos anys, dins de l’agrupament van crear la “Comissió de Gènere”, un grup de treball dins del cau, format exclusivament per dones, la Sara, la Júlia i la Maria, que vetllen per aportar informació relacionada amb el gènere a la resta d’educadors, fer formacions, coordinar punts liles o organitzar activitats de reflexió per detectar dinàmiques masclistes entre els educadors: “Vam creure que era important revisar-nos com a caps i transmetre-ho també als infants i estar molt a l’aguait d’aquest tema”, explicava la Júlia. 

“No només destinem espais i activitats tenint en compte la perspectiva de gènere sinó que intentem que sigui inherent a les nostres actituds i dinàmiques”, defensava la Maria.  


Una clara aposta per la “interseccionalitat”

Remarquen, a més, la necessitat que el feminisme sigui “interseccional”, és a dir, que no només reivindiqui la igualtat pel que fa al gènere, sinó que impliqui parar atenció a altres opressions: “Si partim d’una educació que es basa en el respecte cap als altres, cal una educació basada en el feminisme interseccional i sent conscients de com el gènere ens afecta i patim discriminacions per aquest, però no només això, sinó com ens afecta ser d’una determinada ètnia o classe social”, reivindicava la Sara. 

Això també inclou un clar rebuig cap a la “LGTB-fòbia i la transfòbia”: Creiem que el gènere està molt lligat a la nostra sexualitat – que és diferent del sexe –  i no es poden separar”, remarca la Sara, que assegura que treballen per abolir discriminacions, tant per raó de gènere com les que afecten el col·lectiu de lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals; l’anomenat LGTBI.

 

El 25N, una oportunitat per parlar de gènere

El 25 de novembre, Dia Internacional per L’erradicació de la Violència Masclista, és una de les oportunitats que tenen des del cau per treballar juntament amb infants i joves qüestions de gènere, i concretament la cara més crua del masclisme: la violència. 

Partint de la premissa que tots els infants i joves han viscut, vist o sentit sobre violència masclista, aquest dissabte recopilaran totes les experiències conegudes i les posaran en comú per detectar “només en un grup relativament reduït com és el nostre agrupament, quantes històries de violència hem viscut o presenciat”.

Posar el focus també violència menys visible

La violència, però, no sempre és fàcilment palpable, de fet, són les violències menys visibles les que són menys ateses i tractades. És per això que, una altra de les activitats que faran en motiu del 25N és crear “l’iceberg de la violència”, detallava la Júlia, per posar en comú, de nou, vivències, però tenint en compte i detectant “quines són les accions que més es veuen, les que no i la importància que tenen aquestes petites accions diàries que també són violència”, explicava.

 

I l’educació formal? 

Mentre que l’educació en el lleure resulta més flexible i adaptable a les diverses necessitats i reivindicacions socials, on queda el feminisme a Bellaterra i en l’àmbit de l’educació formal, és a dir, a escoles i instituts? Quina visió en tenen des de la Comissió de Gènere del cau?  

“La meva perspectiva com a persona resident a Bellaterra des de fa 17 anys és que, com en molts altres municipis, sí que hi ha certs esforços per implementar una perspectiva de gènere, però crec que aquests esforços són insuficients i falta molta feina”, defensava la Sara. 

Lamenta que la visió que es tingui del feminisme sigui de “tenir-lo en compte puntualment”: “Treballem el 8M, treballem el 25N i s’ha acabat. És el que es fa Bellaterra i crec que això no és suficient”.

En aquest sentit, reclama una necessitat de tenir a l’abast activitats i formacions i constants i “que les escoles de Bellaterra també ofereixin una perspectiva de gènere cada dia de l’any, no només els dies assenyalats”.


FOTOGRAFIES: Cedides pel Grup Escolta Bellaterra