Carme Carmona va ser alcaldessa de Cerdanyola del Vallès entre l’any 2009 al 2015, pel Partit Socialista (PSC), just els primers anys en què arrencava l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra. Ho feia després del mandat de l’alcalde Toni Morral (ICV), qui va impulsar la creació d’aquesta nova institució bellaterrenca i amb qui també vam poder parlar des de BellaterraDiari.

Els socialistes han estat gairebé sempre al capdavant del consistori de Cerdanyola des de la restauració de la democràcia, a excepció del mandat de Toni Morral (ICV, 2003-2009) i Carles Escolà (Compromís per Cerdanyola, 2015-2019). Des de l’any 1979 i en ordre cronològic, els seus alcaldes han estat Celestino Sánchez (16 anys a l’alcaldia, PSC, del 1979-1995), Cristina Real (8 anys, PSC, 1995-2003), Toni Morral (ICV, 6 anys, 2003-2009), Carme Carmona (6 anys, PSC, 2009-2015), Carles Escolà, (4 anys, CxC, 2015-2019) i Carlos Cordón (2019-actualitat, PSC).

Amb quines condicions, però, agafa Carme Carmona el relleu de l’Ajuntament de Cerdanyola i què fa amb l’EMD de Bellaterra? A l’inici, el PSC havia votat en contra de la creació de l’EMD… Què fa, per tant, durant el seu mandat i com valora les relacions del govern de Bellaterra amb l’administració cerdanyolenca? En parlem amb ella en aquesta entrevista.

Hola Carme, quan vas agafar el relleu com alcaldessa l’any 2009, l’EMD tot just es posava en marxa… 

Sí. De fet, recordo el ple de constitució de l’EMD on vam ser convidats i vam poder dir d’alguna manera que havia de ser un espai per compartir i co-governar. En aquell moment va sortir escollit Ramon Andreu, qui es va estrenar com a president i vam tenir un inici correcte, una relació com havia de ser. Ells començaven un nou recorregut i per l’Ajuntament també era una nova fórmula.

Al nostre punt de vista no era la millor fórmula. Nosatres, de fet, havíem votat en contra, però ja constituïda es tractava de treballar conjuntament, perquè som govern territorial i, per tant, havíem d’anar a l’una.

Just abans de la creació de l’EMD, a Bellaterra hi havia un gran gruix de població que demanava convertir-se en un municipi.

De quina altra manera creieu que s’hauria pogut resoldre aquesta demanda?

Nosaltres creiem que, per una demanda d’aquest tipus, l’EMD segurament no és la millor fórmula. S’haurien d’haver treballat més consensos i acords amb la gestió pública dels serveis i l’EMD creiem que no hi ajudava: dividir el territori amb unes competències que ja no van sortir prou clares complicava la situació. 

Ara bé, constituïda l’EMD, era un govern perfectament legítim i el que havíem de fer és tots dos junts caminar de la mà perquè fos possible, amb una dificultat: el conveni votat en els dos plenaris no era un conveni prou clar. Era difícil interpretar quines eren les competències i quines no.

“El conveni votat a l’inici per l’EMD de Bellaterra no era prou clar. Es feia difícil interpretar quines competències tenia i quines no”

Com ho vau resoldre?

Diria que tots dos estàvem d’acord en què la Generalitat fos qui mediés i indiqués quines competències tenia l’EMD. Llavors, la Generalitat ens va donar suport en aquella mediació, vam tenir diverses reunions amb en Ramon Andreu, jo mateixa i el corresponent regidor de l’Ajuntament i vocals de l’EMD. 

Reunió amb la mediació de la Generalitat, l’any 2016, sota el mandat de l’alcalde Carles Escolà. D’esquerra a dreta, Quim Oltra (vocal ERC, EMD), Montserrat Mundi (Directora General d’Administració Local), Carles Escolà (alcalde), Ramon Andreu (president EMD), Jordi Macarulla (vocal Convergents, EMD) i Helena Solà i Josep Grau (tinents d’alcalde ERC i Junts, respectivament) | Cedida

Al final, la Generalitat ens va acabar dient que, efectivament, el conveni no era prou concret i “nosaltres no som qui per acabar decidint quines són les competències que pertoquen i us heu de posar d’acord”. I en aquest “posar d’acord”, vam acordar l’actualització del conveni i, fins i tot, algunes competències.

Algunes de les que demanaven no els les podíem cedir, per exemple, en matèria de seguretat, la policia local, que és pròpia de l’Ajuntament, però sí que vam deixar que hi hagués vigilants.

En aquell moment, a més, vam acordar l’actualització del conveni amb els IPC anuals, però sembla que en el mandat del Carles Escolà aquesta actualització del conveni es reverteix. Si no ho recordo malament, eren 106 mil euros i escaig que l’Ajuntament de Cerdanyola havia de pagar a l’EMD.

“El govern de l’EMD plantejava que la relació entre els dos governs fos “pleitejant””

Sí que és veritat que en tot aquest procés, el govern de l’EMD, per diferents raons, entra en diferents pleits, que és el que precisament volien evitar els acords, que – per cert – tots els va guanyar l’Ajuntament de Cerdanyola.

En alguns casos significava tallar carrers que impedien la lliure circulació de la ciutadania que no fos resident, per tant, des del nostre punt de vista no era correcte, perquè impedia la lliure circulació i la llibertat de la resta de persones que no fossin residents. 

El govern de l’EMD plantejava que la relació entre els dos governs fos “pleitejant”: el que no s’ha de fer mai. Les coses s’han de solucionar per la via del diàleg i l’acord, que és el que vam intentar i, de fet, vam aconseguir amb aquell acord d’actualització del conveni.

Com a govern sempre hem intentat aclarir quines eren les competències i arribar a acords. Havíem d’anar de bracet, però hi va haver un punt en què el Ramon Andreu va entrar en una mena de deriva sobre aquest tipus de qüestions i qualsevol cosa es plantejava a nivell de pleit. Vam guanyar-los tots, així que no estàvem lluny del correcte. Tot i això, enteníem que un ens com aquest necessita els seus recursos per fer front a les competències que se li assignen. 

“Des del nostre punt de vista era lamentable que part dels recursos que destinàvem a l’EMD es derivessin a pleits contra nosaltres”

Ara bé, si part dels recursos que l’Ajuntament cedia a l’entitat, es derivaven a pleits, des del nostre punt de vista era lamentable. Si els estàvem donant recursos era per prestar serveis, no per posar-nos demandes. 

La posició de tots els partits quan governàvem en coalició era la mateixa: és un govern local i estem en el mateix territori. Havíem d’anar de bracet, però, per fer-ho es necessitaven les dues parts. En l’àmbit institucional sempre vam intentar cuidar molt les formes. Al plenari, el president de l’EMD sempre tenia una cadira reservada perquè pogués intervenir en allò que afectava Bellaterra. Nosaltres sempre vam voler mantenir aquest respecte institucional que crec que s’ha de tenir.

A banda de l’acord del conveni, quines altres metes us vau plantejar?

L’EMD creia que tenia unes competències que nosaltres enteníem que no eren competències i, per tant, per nosaltres el repte més gran era aclarir això i que funcionés tot perfectament. Quan l’EMD es posa en marxa, les competències no estan prou clares.

A Bellaterra vam posar en marxa el porta a porta de la recollida de residus, perquè Bellaterra reunia les condicions perquè es pogués portar en marxa, però això pel president de l’EMD també va ser una oportunitat de pleit.

Com valores l’evolució que hi ha hagut després que deixessis l’alcaldia de Cerdanyola?  

L’altre dia em vaig assabentar que s’havia revertit el conveni que havíem fet, la qual cosa considero que significa fer passes enrere. A més, els pleits a l’Ajuntament de Cerdanyola van continuar.

Jo he anat al jutjat a conseqüència d’aquelles denúncies que feia el Ramon, que de vegades feia a escala personal. A mi m’havia denunciat, també. S’ha tendit des de l’EMD a judicialitzar constantment la política.

“Des de l’EMD s’ha tendit constantment a judicialitzar la política”

Creus que el veïnat de Bellaterra se sent part de Cerdanyola?

Nosaltres vam treballar perquè se sentissin així, però no podem parlar d’ells com una sola persona. Hi haurà diverses opinions, depenent del barri, per exemple, perquè Bellaterra també té diferents components. Jo, quan parlava amb la gent, em trobava una mica de tot.

Per exemple, quan parlàvem amb la gent del Club Bellaterra, tampoc trobaven adient el posicionament del govern de Bellaterra respecte al de Cerdanyola o el Turó de Sant Pau, tota aquesta gent, ens feia sentir ben acollits, i a la Festa Major de Bellaterra, també, excepte l’última època, un any abans d’eleccions, quan començava a haver-hi confrontació amb l’Ajuntament. 

No voldria ser massa agosarada, però és com si es volgués fer servir el pleit o la discrepància per guanyar eleccions. No és una bona tàctica.

“És com si es volgués fer servir el pleit per guanyar les eleccions i no és una bona tàctica…”

Fa poc s’ha sabut que el jutjat insta a l’Ajuntament de Cerdanyola a estudiar que Bellaterra se segregui de Cerdanyola i s’annexioni a Sant Cugat.

Bé, aquesta resolució el que diu és que es posi en marxa l’expedient. De vegades s’expliquen les coses des del punt de vista que a un li convé. El que diu aquesta resolució és: “Ajuntament, l’expedient ha de caminar”.

Si un territori passa a formar part d’un altre municipi no depèn del que diu un tribunal, el que pot dir és que es posi en marxa l’expedient.

El govern de Bellaterra, ja durant el mandat 2011-2015, es va dirigir, si no recordo malament, a l’Ajuntament de Sant Quirze a dir que ells creien que havien d’estar amb Sant Quirze. Ens van trucar des de l’Ajuntament de Sant Quirze per preguntar-nos de què anava tot això. És voluntat de buscar “un nou company” per no estar amb Cerdanyola.

“El govern de Bellaterra es va dirigir, ja el mandat 2011-2015, a l’Ajuntament de Sant Quirze per dir-los que volien estar amb ells”

Jo crec que la qüestió no és si se senten de Cerdanyola o de Sant Cugat. No es pot limitar l’enquesta a això, sinó que se’ls ha de preguntar què creuen que els hauria d’estar donant l’EMD. Algú ha preguntat quin grau de satisfacció es tenen amb els serveis de l’EMD? Quin grau de coneixement hi ha de la gestió del pressupost que fa?

Si els recursos de l’EMD no s’han tornat a recuperar per alguna cosa que va passar durant el mandat 2015-2019, ho desconec, però s’hauria de poder recuperar un conveni en el qual es dotés l’EMD per dur a terme les seves competències i que aquests recursos es vagin actualitzant. Abans de fer volar coloms, s’ha de valorar què es fa, com es fa, si no es tenen recursos, demanar-los per poder-les fer.

Què creus que fa que certa gent de Bellaterra no se senti part de Cerdanyola?

El que fa falta és connexió. S’ha de treballar en aquest sentit i l’EMD és coneixedora de quines són les expectatives i necessitats de la ciutadania.

Durant el nostre mandat, l’EMD pensava que Bellaterra necessitava un espai d’atenció mèdica i vam cedir un espai per això, tot i que la creació d’un ambulatori depèn de la Generalitat. Hi ha coses que es poden treballar des del municipi i d’altres que s’han de treballar des d’altres administracions. Si anem junts, sí que tindrem alguna possibilitat, potser no d’aconseguir-ho tot, però sí de millorar coses.

Què és el que esperes d’aquestes properes eleccions municipals per Bellaterra i per Cerdanyola en relació a Bellaterra?

Jo, pel que fa a Bellaterra, sempre espero el mateix, que de Bellaterra surti un govern de l’EMD amb ganes de cogovernar.

Per Cerdanyola, amb el govern actual això és possible, és un govern del meu partit i pensem el mateix. Espero que continuï de la mateixa manera. He parlat amb ells i, efectivament, el que volen és aclarir les competències i mirar a veure com es pot recuperar allò que es va perdre i que havíem acordat en el govern socialistes anteriors.

Recordo que havia comentat aquest tema amb l’alcaldessa de Sant Cugat, la Mercè Conesa en aquell moment, quan compartíem cronològicament alcaldia i ella ja tenia una EMD lligada a Sant Cugat i jo li preguntava sovint: Com us relacioneu amb l’EMD? Sempre em deia: “Carme, el que és fonamental és l’entesa, el diàleg i un consens. No es pot treballar des de la discrepància elevada al judici”. Jo crec que els governants han d’estar preparats per dialogar.

Llavors, l’important és la persona i el seu estil de govern, més enllà del seu color polític? O vostès presentaran candidat?

El millor que li pot passar a Bellaterra és tenir un govern que tingui aquesta mirada, més enllà del color polític. És qüestió de no mirar tant els principis que una persona té, sinó tenir clar que com a servidor públic tens la responsabilitat de governar i servir a la teva ciutadania, que és la que t’ha votat.

La millor manera de fer-ho és sabent quines són les necessitats del teu poble i fer el possible per aconseguir-les. No serveix dir que te’n vas a un altre municipi perquè, si no fas bé la teva funció, tard o d’hora et trobaràs en la mateixa situació i no pots anar sempre canviant…